Al·lèrgies: Quina incidència hi tenen els aliments?

Maria Dolors Villanueva

4 de novembre, 2000

Erupcions cutànies, picors, cansament, decaïment... símptomes que no sempre tenen una causa fàcil de trobar, però que poden ser ocasionats pel rebuig de l'organisme a determinades substàncies dels aliments que ingerim. És per això que cal controlar la dieta i no abusar d'alguns productes que, per la seva composició, solen originar reaccions negatives en el nostre cos.

Entre les moltes al·lèrgies que podem sofrir hi ha les causades per la ingestió de determinats aliments, la freqüència de les quals s'ha xifrat entre el 0.2 i el 3% de la població. I és que les alimentàries són les més controvertides, ja que presenten més dificultat a l'hora de trobar-ne l'origen.

Els símptomes solen presentar-se al cap de dues hores aproximadament d'haver pres l'aliment, en forma d'urticària, dermatitis, rinitis, asma, nàusees, vòmits, diarrea o dolors abdominals.

Per pal·liar aquestes al·lèrgies el més aconsellable és seguir una dieta que elimini els aliments ingerits amb més freqüència, encara que alguns productes, per la seva composició, són més propensos a originar-les. Es tracta del blat, la llet i derivats, l’ou, el peix, els aliments rics en greixos (com la xocolata) i algunes fruites com les maduixes, els préssecs i els plàtans, totes tres molt riques en salicilats, unes sals que acostumen a causar al·lèrgies, sobretot a la pell, i que també trobem en les verdures.

En canvi, la pera i la poma no només no en solen provocar sinó que, per exemple, la fibra de la poma posseeix propietats que ajuden a depurar l’intestí i eliminen les substàncies perjudicials.

Un altre origen dels salicilats és l’àcid acetilè salicílic, que es troba en l’aspirina i en els medicaments que en contenen.

Congelats i colorants

Avui dia el progrés de la tecnologia alimentària ha introduït en el mercat productes de molt bona qualitat, però que necessiten additius, conservants i colorants (causants d'al·lèrgies en potència) per a la seva preparació i conservació. No es tracta de suprimir-los totalment de la dieta: el que cal és controlar-ne la quantitat.

Com a exemple podem citar la tartracina, un colorant utilitzat en alguns aliments, fàrmacs i cosmètics.

També certs productes congelats poden produir al·lèrgies causades pels conservants. Per posar un cas, a les patates congelades se’ls afegeixen sulfits perquè no es tornin negres, i aquests antioxidants poden originar reaccions immunològiques, sobretot de tipus asmàtic.

Els productes envasats en llauna són susceptibles de provocar-ne, ja que porten níquel, un mineral que hem de controlar i que també és present en alguns vegetals com els espàrrecs, les cebes i els bolets. De la mateixa manera, són molt rics en níquel els cereals integrals, motiu pel qual el pa i el cereals refinats són els més recomanables perquè el procés de refinament els empobreix en minerals.

Les llevadures poden produir urticària crònica i en moltes persones el pa, si no està ben cuit, pot provocar gasos perquè conté llevadures vives que fermenten en l'intestí. Quant a llegums, se'n poden menjar de tots menys de pèsols.

Intolerància alimentària

No totes les reaccions produïdes per la ingesta d'aliments són al·lèrgiques, sinó que algunes es deuen a intolerància alimentària i no impliquen mecanismes immunològics.

Un exemple comú d’intolerància seria el de la llet, per causa d’una deficiència de lactasa, un enzim que metabolitza la lactosa. Aquesta mena d’intolerància és molt habitual en l’edat adulta, ja que s’ha deixat de prendre llet durant un temps i s'ha perdut aquest enzim.

També resulta freqüent la intolerància al gluten o malaltia celiàtica, que té a veure, principalment, amb la proteïna dels cereals com el blat, l’ordi i la civada.

Un altre cas, el del glutamat monosòdic de salses, pastilles de brou i sopes preparades, pot ocasionar en persones sensibles una reacció d’intolerància que afecta el sistema nerviós. Aquest additiu, que potencia el sabor, es fa servir de vegades en excés en la cuina oriental i ja es coneix la síndrome del restaurant xinès, caracteritzada per opressió toràcica, sensació de calor, formigueig i rigidesa i/o debilitat.

Control alimentari

Els aliments que provoquen menys al·lèrgies són la patata, l'arròs, la poma i la pastanaga. Per això, la dieta d'eliminació per a descartar l'al·lèrgia serà rica en aquests productes, així com en verdura de poc consum i ceba bullida. Cal tenir en compte que qualsevol carn en pot provocar, tot que la de menys risc és la de xai, i que no convé excedir-nos amb el te, el cafè, la xocolata i els fruits secs.

També caldrà controlar la quantitat de certes substàncies tòxiques, com els llevats, la penicil·lina (molt present en els productes làctics) o el florit, que poden originar reaccions d’intolerància en cas que se'n sobrepassi la dosi idònia. El florit, per exemple, es troba en els bolets, el formatge, la quallada, la mantega, la cansalada, el xoriço o el pernil, als quals n'afegim per aconseguir un sabor particular. Altres aliments, com la melmelada, la gelatina, el te i les espècies, en poden produir o són la base del seu desenvolupament.

MÉS INFORMACIÓ...
     

Altres causes de les al·lèrgies

Les malalties al·lèrgiques són molt freqüents i es deuen a reaccions d'hipersensibilitat immunològica a alguna partícula que respirem, a la substància que deixa anar un animal quan ens pica o a un aliment que mengem.

Algunes estadístiques realitzades en diferents països apunten que la incidència de les al·lèrgies correspon a un 15-20% de les patologies.

Cal dir que vénen determinades pels mecanismes immunològics de cada persona, però també per altres factors tant o més importants, com l'hereditari o l'edat. Alguns estudis han demostrat que un 40% dels afectats tenen antecedents familiars i que moltes al·lèrgies solen aparèixer habitualment en els primers anys de vida i l'adolescència.

Altres factors com el nivell socioeconòmic, la contaminació ambiental i els hàbits alimentaris també són elements importants per tenir en compte.

l'autor

Maria Dolors Villanueva

Dietista i nutricionista

Diplomada en Infermeria (UAB). Postgrau en Dietètica i Nutrició (Escoles Universitàries Gimbernat)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate