Vesícula biliar, què li fa mal?

Maria Dolors Villanueva

11 de novembre, 2003

La vesícula biliar és un òrgan en forma de pera que té com a funció l'emmagatzematge i la regulació de la bilis, alhora que afavoreix la bona digestió dels aliments. Però un òrgan tan simple pot fallar i, en la majoria dels casos, l'error té a veure amb dietes que contenen molts greixos i sucres refinats.

La vesícula biliar està formada per fibres musculars i teixits elàstics que li permeten expandir-se i contraure's amb molta facilitat. Tot i mesurar deu centímetres de longitud i entre tres i cinc d'ample, pot arribar a acumular fins a 50 centímetres cúbics de líquids biliars.

Aquesta gran capacitat per augmentar l'àrea superficial d'emmagatzematge és perquè hi ha una membrana recollida en forma de plecs a l'interior de la part més ampla de la vesícula (anomenada fundus). Precisament, és aquesta part la que el metge pot tocar en una revisió mèdica.

L'altra part, més estreta, apunta cap a l'estómac i el duodè. I és que la vesícula biliar està envoltada d'òrgans vitals. A banda dels esmentats, cal afegir-hi la corba hepàtica del còlon i un dels més importants per al nostre organisme, el fetge, amb el qual manté una estreta relació.

La relació entre vesícula i fetge

La vesícula es refugia sota el fetge i gaudeix, per tant, de la protecció de les costelles inferiors, com la majoria d'òrgans vitals.

El fetge produeix la bilis, una substància necessària per al procés de digestió dels aliments que surten de l'estómac i que arriba als intestins per un tub anomenat conducte hepàtic. I, a la vegada, aquest tub s'uneix a un de similar (conducte Cístic) que condueix al coll de la vesícula.

D'aquesta manera, la vesícula actua com a emmagatzemadora i cambra de reserva de l'excedent de bilis, un líquid que esdevé molt important per a la bona digestió dels aliments.

Per a què serveix la bilis?

La bilis es composa de tres parts principals: els pigments biliars, les sals biliars i el colesterol.

La concentració de les sals en la bilis varia segons la naturalesa dels aliments que ingerim. Per exemple, el dejú en produeix una taxa de secreció baixa, mentre que les proteïnes i els greixos les incrementen al màxim nivell. Les sals biliars són positives, perquè augmenten l'activitat dels enzims digestius que segrega el pàncrees–sobretot de les lipasses–, que són molt importants en la digestió dels greixos i en promouen l'absorció. Aquests enzims també promouen l'absorció de les vitamines lipossolubles (A, D, E i K).

Pel que fa al colesterol, el trobem en el sèrum sanguini i la seva funció principal és la formació d'algunes hormones vitals, com els estrògens i els corticosteroides. Però el colesterol que trobem en la bilis conviu amb una substància anomenada lecitina.

Aquesta substància és un emulsionant i actua com a suavitzadora del greix de la nostra dieta, descomposant-lo en gotes menors per tal que les parets intestinals i els conductes limfàtics puguin absorbir-lo amb facilitat. També ajuda a fi que s'absorbeixi millor el colesterol i la seva quantitat en la sang.

Quan apareixen els problemes?

Un òrgan tan simple com la vesícula biliar pot fallar i, generalment, els problemes s'originen per una dieta que, de manera regular, comporta un excés de greixos i/o de carbohidrats refinats.

Cal dir, però, que els còlics o atacs de dolor apareixen perquè la vesícula ja està malalta i, per tant, no ha pogut respondre de manera adequada a una dieta desequilibrada.

En el cas de la dieta amb altes proporcions de carbohidrats refinats (com la farina blanca o el sucre blanc), hi ha tres fets que perjudiquen la vesícula. En primer lloc, els sucres blancs es metabolitzen com a greixos i, per tant, s'obliga la vesícula a produir més bilis per tal d'absorbir-los. En segon lloc, la ingesta de productes refinats no comporta massa feina per a les dents i la mandíbula i, per aquest motiu, no estimulen les glàndules salivars ni, en conseqüència, les contraccions enzimàtiques de l'estómac.

I, en tercer lloc, l'excés de sucre produeix un augment del colesterol, ja que s'acumula, també en forma de greix, i pot ocasionar la formació de dipòsits de colesterol a la vesícula.

Amb tot, la vesícula es veu desbordada i s'estanca: no pot produir la bilis suficient per a una digestió òptima i el greix dels aliments no es pot digerir ni absorbir de manera adequada.

El tipus de dieta

El millor ajut és la prevenció i vigilar la nostra dieta.

La primera mesura que cal prendre és reduir els greixos i els sucres refinats, sobretot el sucre blanc i els productes de pastisseria. Quant als greixos, el millor és ingerir els d'origen vegetal provinents d'olis vegetals, com el d'oliva.

La segona mesura és introduir en la dieta els productes integrals i els cereals (pa i pastes integrals, o arròs) que ens proporcionen la fibra, capaç d'estimular les contraccions dels òrgans digestius i promoure les secrecions dels enzims digestius; així també s'elimina el greix de la digestió.

La tercera mesura, i no per això la menys important, és fer una dieta tant natural com sigui possible (fruites, verdures fresques i amanides) i que mantingui una varietat adequada dels aliments nutritius essencials.

També és molt beneficiós començar l'àpat amb algun aliment cru com l'amanida i prendre una tassa d'herbes en acabar.

Per finalitzar, tres precaucions: en primer lloc, cal tenir cura amb els fregits (com els dels olis vegetals), ja que tendeixen a consolidar-se i a fer-se poc digestius. En segon lloc, si hi ha dies en què ens sentim molt cansats o tensos, la capacitat digestiva està entorpida, per la qual cosa el millor és menjar només una mica de fruita fresca. I, per últim, es recomana no beure durant els menjars, ja que l'excés de líquid dilueix els sucs gàstrics. En tot cas, podem acompanyar el menjar amb una petita quantitat de suc.

Normes dietètiques per a la malaltia vesicular

Aliments prohibits

- Productes amb sucre (dolços, gelats, xocolata...)
- Edulcorants artificials o glucosa
- Alcohol o begudes gasoses
- Productes de la farina blanca (pa, pastes, pastissos)
- Greixos animals
- Carns greixoses
- Aliments fregits
- Cafè

Aliments a reduir

- Formatge
- Ous
- Cítrics

Alternatives o excepcions

- Mel, amb moderació
- Sucs de fruita naturals
- Vi blanc, en ocasions especials
- Farina integral de blat
- Cereals integrals
- Olis vegetals
- Llet en pols desnatada
- Cafè de cereals o dent de lleó
- Formatge amb poc greix o mató
- Llavors de gira-sol i llegums
- Fruita seca amb moderació

l'autor

Maria Dolors Villanueva

Dietista i nutricionista

Diplomada en Infermeria (UAB). Postgrau en Dietètica i Nutrició (Escoles Universitàries Gimbernat)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate