IMPRESSIONS D'UN NEDADOR VETERÀ NOVELL

1 de novembre, 2001

La secció Màsters de Natació del Claror la formen homes i dones, majors de 25 anys, que competeixen en les categories veteranes. Al seu parer, els resultats no es redueixen a les xifres fredes de les classificacions o de les medalles, sinó que valoren les relacions socials i la motivació de superar-se dia a dia... Sobre aquestes sensacions escriu Josep Maria Casas, un home de 65 anys que en fa cinc que va apuntar-se als Màsters del Claror, i que ara és el coordinador del grup.

Feia temps que em voltava pel cap reflectir sobre el paper les motivacions que em varen portar, ara farà cinc anys, a participar en el moviment Màster de natació, perquè creia i crec que, en llegir-les, poden ser útils a algú altre que es trobi en situacions semblants i que no s’atreveix a incorporar-s’hi, ja sigui per desconeixement, per un possible sentit de ridícul o qui sap.

M’acabava de jubilar als seixanta anys. L’aigua no em feia por i fins i tot era capaç de fer un parell o tres de piscines, poca cosa més. Tothom lloa molt els avantatges de la natació, però és evident que si els moviments no es fan prou ben fets pot ser que els beneficis que pot comportar la pràctica de l'esport es converteixin en perjudicis. Posar-me a "fer piscines", perquè sí, no em semblava prou atractiu: calia aprendre a fer-ho una mica millor. Em vaig inscriure, doncs, a un curset de natació de l’Esportiu Claror.

Va ser en acabar aquest curset que la meva monitora d’aleshores, la María José, em va plantejar la possibilitat d’apuntar-me als Màsters. Un cop en contacte amb un dels responsables d’aquest grup, l’Emilio-José Brieva, em va convèncer que no importava la meva manca d’experiència en aquest esport, perquè l’únic que em demanaven eren ganes de participar. I d’això, amb una mica de recança, és clar, sí que en tenia.

Jo vaig pensar: aquesta serà la manera d’aprendre a fer-ho millor, i així em veuré obligat a seguir un mètode que, si no, de ben segur hauria abandonat al cap de poc temps. Em vaig obligar a anar a la piscina tres cops per setmana a fi de millorar l'estil, fixant-me en els que ho feien ben fet i intentant d’imitar-los, demanant consell, etc. En resum, seguint un mínim de disciplina.

Al mateix temps, i no és pas l’aspecte menys important, he pogut entrar en contacte amb una colla de gent, la majoria més jove que jo, cosa que sempre encomana aquell esperit optimista i il·lusionat de qui participa en una disciplina esportiva, lliurement acceptada. Tots celebrem conjuntament els avenços i ens consolem dels possibles "fracassos".

Aquest moviment Màster, que es va estenent cada vegada més arreu -per Catalunya, Espanya, Europa i tot el món- aplega homes i dones de totes les edats, a partir dels 25 anys i fins que en tenen ganes (ja que hi ha nedadors i nedadores de més de 80 anys!) i el cos els ho permet. Cal fer constar que els directius d’aquest moviment afirmen un xic en broma, però amb molta raó, que hauria d’estar subvencionat per la Seguretat Social, ja que ajuda a reduir despeses considerablement, tant de metges com de medicaments.

S’organitzen competicions i campionats de tots els nivells (locals, nacionals, etc.) i hi pot participar tothom que estigui en possessió de la Llicència de Nedador Màster. Encara que sembli una obvietat, a més a més de la llicència l’altra condició que es considera indispensable és saber nedar. Jo hi afegeixo un matís que no es diu, però que esdevé bàsic per entendre’n la filosofia: si no en saps més, no t’amoïnis, no passa res si no vas tan de pressa com els altres. Cadascú fa el que sap i el que pot. Hom pensa inconscientment en el que surt per televisió, més ara que fa poc dels Jocs Olímpics, i es diu: jo no m’hi veig amb cor, faria el ridícul. Rés més lluny de la realitat Màster.

En arribar a aquest punt, cal posar-hi l’accent per entendre l’esperit que mou a molts dels qui, com ara jo, ens hem apuntat a aquest moviment i als quals, no cal dir-ho, ens agradaria temptar els qui estiguin llegint aquestes ratlles perquè ho provin.

El que m’ha acabat de decidir a escriure aquestes reflexions han estat les imatges que s’han vist fa pocs dies, en els Jocs de Sidney, d'un nedador de Guinea que, com que no en sabia gaire, ha estat objecte de crítica i fins i tot de riota per part d’alguns periodistes i de molta gent. La gran diferència que hi ha entre l'esport d’elit i el moviment Màster és aquesta: aquí es dóna la benvinguda a qui s’atreveix a llençar-se a la piscina a nedar, tardi el temps que tardi. Ningú no en fa mofa, tant si ho fa en un minut, en dos o en tres; tothom ho celebra i fins i tot ho aplaudeix, en reconeixement de l’esforç realitzat.

El màxim rival que hom té és un mateix. Puc assegurar que no hi ha sensació més gratificant que la de saber que has rebaixat d'un segon el temps de la carrera anterior, malgrat haver arribat en darrera posició.

Potser de més jove havies practicat la natació i voldries enganxar-t’hi novament. O t’agrada nedar, però no havies tingut mai ocasió de competir i et faria il·lusió provar-ho. Per què no demanes informació? És possible que descobreixis un aspecte de la teva vida que et pot ajudar físicament i psíquicament. Contacta amb algú de nosaltres; si vols, xerrarem i te n'ampliarem tots els detalls. Crec sincerament que val la pena provar-ho.

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate