INICIAR-SE A LA NATACIÓ EN EDAT AVANÇADA

Ester Benach

5 de novembre, 1999

Actualment hi ha moltes persones adultes i grans que comencen a fer esport. La majoria d'elles, si saben nedar, trien la piscina perquè la natació és un dels esports més recomanables i que més treballen totes les parts del cos. Però, què passa quan la por a ficar-se dins d'una piscina frena el desig més fort de practicar l'esport?

Els nens i nenes de fa uns quants anys no acostumaven a assistir a classes de natació, no hi havia tantes piscines ni cursos orientats. Per això, s'han anat fent grans sense l'oportunitat d'aprendre a nedar.

L'aigua és un mitjà diferent, més per a les persones que no hi estan familiaritzades, i la por a enfonsar-se o a no tocar amb els peus el terra poden jugar males passades. Els cursos d'iniciació i familiarització es converteixen en una bona solució per tal que els adults puguin aprendre a nedar i a considerar el medi aquàtic com un espai idoni per realitzar activitat física i divertir-se.

Marta Sastre, una de les coordinadores de l'Àrea d'Activitats Aquàtiques de l'Esportiu Claror, explica que "la primera cosa que cal en començar un curs és que els alumnes perdin la por, que aprenguin a respirar, a moure's..., en definitiva, que es familiaritzin amb l'aigua a poc a poc i es motivin per aprendre a nedar".

Els primers dies, els exercicis es realitzen a la piscina petita però, com explica la Marta, "al cap de poques setmanes intentem que vagin a la gran perquè és on realment es demostra si una persona se'n surt i on aprenen a defensar-se per arribar a la paret o a la corda".

Un dels avantatges d'¡mpartir cursos d'iniciació per a adults o gent gran és, segons la Mercè Bel, professora de l'Esportiu Claror, "que, al contrari dels nens, entenen el que s'ha de fer i com ho han de fer. Això fa que perdin més la por i agafin confiança en ells mateixos. A més, al principi, es treballa molt amb suros perquè donen més seguretat".

Els passos següents ja són començar a aprendre els diversos estils, combinant-los amb les tècniques de gir, flotabilitat, equilibris, busseig i, sobretot, fer de l'aigua un espai per passar-ho bé i trobar companys amb qui, després, anar a esmorzar o berenar. I és que, com expliquen la Marta i la Mercè, moltes persones aprenen a nedar de grans no només per una qüestió de salut o per recomanació mèdica sinó perquè, "molta gent, sobretot la gent gran, troben un lloc per trobar-se amb altres persones de la seva edat i combatre la solitud".

Aquest estiu comencen a l'Esportiu Claror i al Poliesportiu Municipal Sagrada Família nous cursos d'iniciació a la natació, pensats per a aquelles persones que mai s'han ficat dins d'una piscina. Us atreviu a donar el pas?

De cap a la piscina amb més de 50 anys

En José Repollés (a la foto de la pàgina anterior) té 51 anys i en fa tres que va començar a nedar. No li va recomanar el metge, ni es trobava malament, la decisió la va prendre per una qüestió totalment personal: "Tinc un fill de deu anys que em va dir un dia que nedava millor que jo. Va ser un repte per a mi i li vaig comentar que en pocs dies en sabria jo més que ell".

Es va apuntar al curset d'iniciació i ara està "en competició amb el fill".

Com qualsevol persona que no ha nedat mai, al principi l'aigua li feia por: "Era com una pedra, em ficava a la piscina i m'enfonsava sense cap tipus de solució. Ara, després de tres anys, he aconseguit sortir-me'n i al mateix temps gaudir-ne".

La confiança en un mateix i els consells dels professors són els elements principals que han propiciat que aprendre a nedar hagi passat de ser un repte personal per convertir-se en una necessitat física i l'única manera de practicar exercici.

Pilar Oncins té 78 anys i el primer cop que va ficar-se dins d'una piscina va ser als 72 anys: "Sóc gran, estic sola i tenia ganes d'omplir-me la vida. Em va semblar que la natació podia ser una bona manera i ho ha estat, perquè he fet moltes coneixences i estic encantada amb tothom".

El camí no ha estat fàcil: "Al principi em feia por, estava a la paret i veia el suro molt lluny. Pensava que ho havia de fer, vaig posar-hi voluntat i, a poc a poc, m'ha anat agradant. He après molt i, ara, recomano a tothom que faci el mateix". N'ha après tant que, ara, només sis anys després de començar, competeix amb la secció de Màsters veterans i ha guanyat set copes i unes vint medalles.

l'autor

Ester Benach

Directora d'excel·lència i responsabilitat social

Llicenciada en Ciències de la Comunicació (UAB), Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques (UOC), Màster en Responsabilitat Social Corporativa (UOC)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate