Passa't al pàdel

Yuri Fernández

11 de novembre, 2004

El pàdel s'està posant de moda. I hi ha una cosa que tothom que l'ha provat coincideix a remarcar: és tan fàcil com jugar a pales a la platja i tan divertit com el tennis o l'squash. A més, es juga en equip i a l'aire lliure.

No fa gaire que el pàdel es va posar de moda quan un expresident el va començar a practicar en les seves estones lliures. Però, en contra del que pugui semblar, no es tracta d'un esport nou ni d'un esport elitista. De fet, ja fa cent anys que es practica i, en els seus inicis, es va concebre com el germà pobre del tennis en un temps en què practicar el tennis era signe de distinció social.

Aquest és un dels atractius principals del pàdel. És un esport fàcil. I això que pot semblar una obvietat és un factor molt important per a un públic que vol practicar esports nous, esports en equip, però que no està disposat a invertir gaire temps ni diners en el seu aprenentatge. Vol començar a gaudir de l'esport en qüestió ràpidament. Ben al contrari del que passa amb el tennis on els primers mesos et guanyes una lumbàlgia a base de recollir la pilota. O amb el bàsquet i el futbol en què si no has jugat de petit més val que ho deixis córrer. I és que el pàdel el pot practicar qualsevol. Des de xavals tot terreny de l'esport fins a mestresses de casa, senyors que ja no estan en condicions de jugar a tennis i un llarg etcètera.

Una mica d'història

Un cop fetes les consideracions prèvies, anem a veure què és i d'on ve aquest esport.

Ja el 1890 es tenen notícies sobre la instal·lació, als vaixells de passatgers anglesos, d'una mena de pista engabiada (per no gastar massa en pilotes) per distreure els passatgers. Però és a partir del 1920, quan un tal Frank Beal va començar a introduir l'esport als parcs de Nova York. Al Central Park hi havia pistes de tennis però eren poques i cares. I en un temps en què l'aristocràcia jugava a tennis, la gent del carrer va començar a jugar al pàdel a les pistes construïdes per Frank Beal. Qui també va batejar el nou esport: paddel, perquè es jugava amb una pala.

L'any 1969, el mexicà Enrique Corcuera va voler fer una pista de tennis a la seva casa d'Acapulco. Com que les característiques del terreny no li permetien construir-ne una de tennis, va reduir les dimensions del camp i des de llavors han quedat establertes les mides oficials d'un camp de pàdel: 20 metres de llarg per 10 d'ample. Una xarxa d'un metre d'alt i tota la pista coberta per una paret que fa tres metres d'alt i una xarxa que arriba fins el sostre que està situada als quatre metres. Perquè segurament aquesta és la particularitat que diferencia el pàdel dels altres esports de raqueta: que la pilota pot rebotar per tota la superfície de la pista i de la paret.

Com es juga?

Les normes del pàdel són senzilles. Es puntua com el tennis, normalment a 5 jocs. Es juga per parelles i no requereix una forma física fora del comú. Al contrari del tennis, en què el desgast físic és molt més important, el pàdel permet que, segons el nivell dels jugadors, variï molt el nivell d'exigència física.

El desenvolupament del joc comença amb la sacada d'un jugador que serveix, sempre per sota de l'alçada de l'espatlla, sobre un altre que rep. A partir de llavors qualsevol dels dos jugadors pot tocar la pilota i aquesta pot tocar el terra només una vegada a cada banda de la xarxa. A diferència de l'squash, la pilota ha de tocar sempre el terra abans que la paret o la malla metàl·lica i després pot rebotar a tota la superfície de la parets que delimiten el terreny de joc. Diuen els qui ja l'han provat que aquí radica l'atractiu del pàdel: en el fet que és un joc molt dinàmic on, mitjançant rebots i caramboles, els punts s'allarguen i els dos jugadors han de combinar força i estratègia per escollir el millor racó del camp per enviar la bola.

Ara fa deu anys, l'squash es posava de moda entre els yuppies. Els poliesportius s'omplien de pistes d'squash perquè la demanda d'aquest esport creixia sense parar impulsada per la imatge d'homes d'èxit que ocupaven el seu oci castigant una piloteta de goma. Amb el temps, els yuppies van anar passant de moda i l'squash va anar caient en l'oblit. I tot sembla indicar que el seu lloc l'ha ocupat el pàdel. Un esport que encaixa amb els valors d'avui dia: es practica a l'aire lliure, es juga en equip i, tot i l'aura d'exclusivitat que l'envolta, està a l'abast de tothom

l'autor

Yuri Fernández

Partner a Global Market Business Advisers

Llicenciat en Periodisme (UAB)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate