PREPARAR-SE PER AL PART

Albert Giménez

9 de novembre, 2001

Avui dia, encara són poques les futures mares que busquen i reben un entrenament adequat per al part i les seves conseqüències, tot i que els exercicis de preparació prenatal han de considerar-se com una acció sanitària integrada dins la medicina preventiva.

Fer exercici físic durant l'embaràs és molt recomanable, i aporta nombrosos beneficis sempre que estigui autoritzat, ben planificat i controlat per l'obstreta. Evidentment, cal adaptar-lo als canvis evolutius que sofreix la dona durant aquest període tan important de la seva vida.

A banda d'ajudar a mantenir el condicionament físic de la dona i a controlar el pes, la pràctica d'activitat física disminueix el mal d'esquena i l'aparició de venes varicoses. També afavoreix la millora del son, l'augment de l'autoestima i facilita tant la feina a l'hora del part com la recuperació posterior.

Les característiques de l’exercici

La prescripció de l’exercici físic durant l’embaràs ha de ser individualitzada i tenir en compte el nivell de condicionament físic anterior de la mare, el seu estat mèdic i la disponibilitat de temps per realitzar-lo.

Una de les premises més importants a tenir en compte és que el tipus d'entrenament indicat per a l’embarassada és de manteniment, la qual cosa significa que l'activitat s'ha de suspendre quan se senti cansada o tingui mareigs, cefalees, nàusees, debilitat muscular o en el cas que, mentre faci l'exercici, senti dolor a l’esquena, als malucs o al pubis.

La intensitat de l’activitat física ha de ser baixa o moderada, segons el nivell de fitness i l’evolució de l’embaràs. La freqüència cardíaca màxima no hauria de superar els 140-160 batecs per minut, és a dir, un 70-80% de la freqüència cardíaca màxima de les dones en edat reproductiva.

A més, cal evitar la realització prolongada d’exercicis en decubito supino després del primer trimestre, ja que podria afectar la correcta aportació de sang a l’úter.

Quines són les millors activitats

La natació i la gimnàstica aquàtica, més encara si són destinades a embarassades, són les millors activitats i les que presenten menys riscos. De la mateixa manera, són molt indicats els exercicis d’estiraments i respiratoris.

Si s'opta per anar a la sala de fitness, els exercicis de tonificació amb peses han de limitar-se a la utilització de molt poc pes i moltes repeticions acompanyades d’una respiració adequada, sense contenir l'aire i fent l'espiració mentre s’aixeca el pes.

Com a elements no recomanables, cal assenyalar els ambients excessivament humits i calorosos, per la qual cosa és millor prescindir de l’hidromassatge, el bany de vapor i la sauna.

Els estudis sobre la preparació natal

El inicis de la preparació prenatal es remunten a principis de segle, quan Bess M. Mensendiek publica en el seu llibre Korporkultur des Weibes (Alemanya, 1907) el primer tractat veritablement especialitzat en tècnica respiratòria, de self-control, de relaxació i de treball muscular localitzat.

Uns anys més tard, el 1913, Alice Madzar insisteix en la respiració, el paper dels abdominals i la musculatura respiratòria en l'expulsió, el treball de la columna vertebral i la posició de la pelvis.

Després d'aquests primers estudis, es té constància que el 1926 ja es practicava la gimnàstica prenatal i postnatal en el servei de Koblanck berlinès.

La importància de la preparació de la dona embarassada per al part pren una rellevància especial a la Unió Soviètica de l'any 1931, quan el Ministeri de protecció de la salut emet un decret que obliga totes les maternitats a utilitzar el mètode psicoprofilàctic, preparat per Velvoski i Nicolaiev, d’acord amb el concepte sobre els reflexos condicionats de Paulov.

El mètode psicoprofilàctic es basa en la preparació psicològica i física per al part i arriba a europa amb la publicació del llibre Natural child birth (Grantly-Dickread. Londres, 1933), que gaudeix de molta difusió als països anglosaxons.

Més o menys per aquesta època Margaret Morris publica Maternity and post-operative exercices, on s’insisteix de manera específica en els exercicis de gimnàstica respiratòria, el treball dels glutis i del perinè, la retroversió pèlvica i la preparació pel treball d’expulsió.

Ja a la dècada dels cinquanta, els francesos Harlin i Lamaze proposen i adopten mètodes kinesiterapèutics de preparació al part.

l'autor

Albert Giménez

Metge esportiu i osteòpata del Claror Sardenya

Llicenciat en Medicina (UAB). Osteòpata.

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate