L'activitat als 50

1 de novembre, 2007

Són més importants els anys que vivim o com els vivim? Dins el caos que viu actualment la nostra societat, ja hi ha veus que afirmen que les persones que ronden els 50 potser es troben en el moment més dolç de les seves vides.

Als 50 anys el cos pot mantenir una capacitat física i resistència a les malalties excel·lents. La maduresa que donen aquests anys de vida permet afrontar els patiments amb molta més enteresa i seguretat, i és possible que emocionalment ens mantinguem més estables i que la nostra situació socioeconòmica es trobi en el seu millor moment. Contràriament, el cos comença a notar el desgast de tots aquests anys, especialment en les articulacions i tot el que les envolta. Tot i això, segur que al nostre voltant hi ha persones que ronden els 50 i que gaudeixen de molt bona salut corporal i una excel·lent condició física. Com s’ho fan?

Qualitat de vida
Al llarg de les darreres dècades, l’expectativa de vida ha augmentat generació rere generació i sembla que el que ens hauria de preocupar actualment no és tant els anys que viurem sinó com els viurem.

La corba “ideal” de vida representa aquella situació en què gaudim al llarg de molts anys d’un estat de salut, vitalitat i benestar similar al dels anys de la joventut i, al final de la vida, envellim molt ràpidament i morim. Però la corba “típica” representa una pèrdua progressiva de vitalitat fins a la mort, pròpia d’una persona amb hàbits poc saludables. Finalment, la corba “normal” és aquella en què es troben moltes persones amb uns bons hàbits d’activitat física i salut.

Com diu una cita: “no perdem condició física perquè envellim, sinó que envellim perquè perdem condició física”.

Moments d canvi
Des de la joventut, el sistema cardiovascular experimenta una pèrdua de flexibilitat progressiva en els vasos, que provoca una disminució del flux sanguini i, per tant, una disminució del retorn de sang venosa al cor. Tot plegat es tradueix en una reducció del volum de sang que el cor expulsa en cada batec, fent que bategui més vegades per realitzar el mateix esforç.

D’altra banda, la pèrdua progressiva de mineralització comporta una disminució de la densitat òssia i l’increment de la fragilitat. Els canvis hormonals que es produeixen en aquestes edats en les dones contribueixen a accelerar aquest procés.

Al voltant dels 45 anys també es perden progressivament els nivells de força muscular. El sistema neuromuscular, si no s’ha entrenat, perd capacitat per coordinar les contraccions musculars i mantenir la integritat o salut de les articulacions, provocant desequilibris que aviat, si no ho han fet ja, esdevindran dolors musculars i lesions estructurals importants, com ara artrosis, hèrnies o contractures.

En el nostre planeta Terra, paradís gravitacional, les exigències quotidianes provocaran la necessitat de crear tensions musculars capaces de superar reptes constants (carregar el cistell de la compra o posar el rentaplats, jugar amb els més petits, mantenir postures saludables al llarg de tota la jornada...).

La flexibilitat muscular és una capacitat involutiva, és a dir, si no es fa res per evitar-ho, cada dia que passa es perd possibilitats de modificar-ne la seva longitud sense que això representi un major risc de patir una lesió.

Posar-nos en marxa
Si no s’ha estat actiu al llarg de tots aquests anys, per començar, el millor que es pot fer és incorporar activitats segures i saludables al programa d’entrenament i deixar de banda objectius més ambiciosos que en el seu dia no es van abordar. Entre activitat física saludable i aquella que no ho és la frontera és fina i encara més a mesura que ens fem grans.

Una bona estratègia és incrementar el treball cardiovascular diari, incorporant activitats a la vida quotidiana que el sol·licitin (pujar escales, caminar, utilitzar el transport públic, etc.). Alhora, es poden fer un parell o tres de sessions al gimnàs per treballar amb més intensitat (cal recordar que a més intensitat més adaptacions, però que l’excés d’intensitat també comporta més risc de patir una lesió).

El treball al gimnàs
Després de fer un escalfament cardiovascular i una mica de moviments articulars (entre 10 i 12 minuts tot plegat), incorporar l’entrenament de la força amb sessions que progressin de baixa a mitjana intensitat i que siguin el més variades possible. Hem de perseguir un bon control de les contraccions musculars i respectar la funció de les articulacions. Es poden alternar diferents velocitats d’execució, sempre que es tingui el control del moviment articular.

També cal treballar grans amplituds de moviment respectant les possibilitats articulars i fer estiraments en acabar els entrenaments. Així, millorarem la flexibilitat muscular.

És convenient avançar en els exercicis de manera que ens exigeixin cada vegada més control corporal i fer-ho amb seguretat i amb exercicis que provoquin dificultats d’equilibri i per estabilitzar les articulacions implicades (que en ocasions s’anomenen de propiocepció). Així es treballarà la musculatura profunda que proporciona major estabilitat articular.

Segurament tot plegat pot semblar molta feina, però potser amb una mica d’ajuda es poden incorporar aquestes activitats a la vida quotidiana i percebre’n els beneficis des del primer dia. És aconsellable buscar un bon assessorament personalitzat, sobretot al començament, que ens ajudi a plantejar uns objectius realistes i a progressar amb seguretat. I, sobretot, cal no oblidar que no totes les activitats físiques són saludables per al cos i que tots tenim necessitats diferents.

EL LLIBRE

Hábitos inteligentes para tu salud”. Josep Comellas. Amat editorial.

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate