Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

Alliberar-se amb la dansa

12 de novembre, 2009

Tots els que desitgen unes aptituds físiques determinades per gaudir de la dansa, tots els que pensen que ballar no és cosa seva, tots, som una única veritat tangible des que naixem fins que morim: som cos.

La societat actual ens empeny a pensar en el cos des de fora: en l’estètica del cos, en el «tinc un cos», com qui té un cotxe, una casa…, i, en aquest matís, en el fet d’haver substituït el «ser cos» pel «tenir cos», rauen moltes de les angoixes del nostre ésser. En mirar-nos el cos com una propietat susceptible sempre de ser millorable ens hem allunyat de la nostra individualitat. Ens passem part de la vida lluitant per arribar a assemblar-nos a un ideal que mai no arriba, i això ens condemna a una frustració constant.

La dansa és un mitjà per gaudir d’un mateix i del cos en tota la seva dimensió. Una dimensió que, si poguéssim mirar-la sempre com quan érem infants, no sap de judicis o d’imposicions estètiques.

Danse, dance, tanz, en francès, en anglès o en alemany, aquesta paraula significa ‘allargar’, ‘distendre’ o ‘estirar’. «Balla, balla!», diuen els pares al nen que camina, i aplaudeixen per fer-li un ritme. Així, el nen descobreix la dansa. Abans d’elevar-se, el cos del nen passa per un primer estat d’enfonsament. Les seves articulacions no són prou fortes. Abans d’estirar-se, les articulacions de les cames es relaxen en una alternança que va creant un ritme. Es tracta d’una forma en la qual el cos assumeix de manera molt natural el moviment espontani de la caiguda. Al final d’aquest procés, el nen aconsegueix mantenir l’equilibri sobre una cama. Construeix així un ritme, desplaçant el seu centre de gravetat, d’una cama a l’altra. Llavors, no és desgavellat sostenir que ballar és la capacitat del cos per poder sostenir-se en una sola cama.

I més enllà, perquè a través de la dansa s’expressen sentiments i s’estableix comunicació amb els altres, basant-se en el principi que ment i cos són inseparables. «Les emocions són sempre corporals», diu Hilda Wengrower, autora del llibre La vida es danza.

Un bé per al cos i l'ànima
Està demostrat mèdicament que ballar genera nombrosos beneficis físics: incrementa l’elasticitat de tendons i músculs, millora el to muscular, la flexibilitat i la força, atorga més capacitat de moviment i afavoreix la coordinació, la propiorecepció, el sentit del ritme i la memòria. Qualsevol tipus de dansa comporta un moviment continu que fa millorar la capacitat pulmonar, la resistència aeròbica i l’activitat cardiovascular i, segons la modalitat escollida, és un bon mètode per cremar calories sempre que la sessió tingui una durada de més de vint minuts, el temps que requereix l’organisme per començar a fer servir el teixit adipós com a combustible.

A banda dels beneficis físics, també en té de psicològics i emocionals, ja que constitueix una teràpia excel·lent contra l’estrès i l’angoixa. Ballar ens permet alliberar tensions, evadir-nos durant una estona dels problemes quotidians tot divertint-nos, sentint la música i expressant-nos amb el cos, i està demostrat que gaudir emocionalment allibera toxines molt beneficioses per al nostre organisme.

I per últim, la dansa és una activitat socialitzadora, que ens facilita la comunicació i el contacte amb les persones, sobretot amb la parella en el cas, per exemple, dels balls de saló. Tot plegat, fa augmentar l’autoestima, és una bona eina contra la timidesa i converteix la dansa en un espai per a redescobrir-se i comunicar-se des d’un àmbit que, tot i que no és codificat (com el de la paraula), serà sempre un terreny inesgotable de sorpreses que ens acostarà a aquesta individualitat perduda.

Són tants els beneficis de ballar que ja es comença a parlar de la dansa moviment teràpia, que tracta de combinar aspectes creatius i expressius, per afavorir el procés psicoterapèutic, i assolir la interacció física i psíquica de la persona.

Es tracta d’una modalitat terapèutica interdisciplinària que sintetitza l’art del moviment amb la ciència de la psicologia.

Danses per a tots els gustos
De vegades, s’acostuma a relacionar el terme dansa amb uns certs estils, normalment el clàssic i el contemporani… Però la dansa és un nom genèric sota el qual podem trobar tota mena d’estils: hip-hop, jazz, claqué, flamenc, balls de saló, lindy hop, dansa del ventre, line dance...; tots tenen una tècnica pròpia i una manera d’activar el cos diferent.

D'altra banda, se sol definir l’estil des d’allò que crida l’atenció visualment, i això és un error, perquè pot generar confusió i nodreix certs mites inexistents. La solució passa per adreçar-se als professionals de la dansa per demanar informació.

No hi ha estils de dansa que siguin més de dones que d’homes, és la nostra mirada, que tendeix irremeiablement a ser obtusa, la que ho vol etiquetar així… No hi ha tampoc una edat ideal per començar a ballar, ni estils que treballin més la postura ni que siguin més durs que altres. No és veritat que sigui més fàcil per als infants començar a ballar que per als adults…, l’únic que ens diferencia és que ells no tenen tants prejudicis i per això de vegades aprenen més de pressa.

Si et ve de gust jugar, descobrir quines són les teves qualitats de moviment i com et relaciones amb l’espai i amb els altres, si vols riure’t de tu mateix…, si et ve de gust desafiar les teves aptituds físiques i mentals al ritme de la música, vine a provar-ho; el teu espai és el teu cos, el teu espai és la dansa.

Els balls de saló

D’entre l’ampli ventall d’activitats relacionades amb la dansa, una de les més esteses són els balls de saló, potser perquè el fet de treballar diversos balls fa les sessions especialment divertides i variades.
En un curs de balls de saló se solen aprendre els ritmes llatins com ara el txa-txa-txa, un ritme fàcil amb passos no gaire complicats; la samba, que requereix més domini dels moviments amb la pelvis, o la rumba, un ritme que veu de diverses influències i que influeix a la vegada en la fusió de nous estils musicals.
Un altre gran grup de balls són els nascuts a principis del segle XX, com ara el quickstep, el foxtrot, el twist o el swing.
També trobem els ritmes més clàssics, i també romàtics, com el bolero espanyol, el tango argentí, el bolero o el vals.
I per últim, trobem tots aquells estils més propis del folklore de cada cultura, com ara les sevillanes o la sensual dansa del ventre.

afegir la revista a les RSS

GTranslate