Els petits a l'aigua

8 de novembre, 2005

L’activitat aquàtica en els infants ha esdevingut un complement important de l’activitat escolar i ha sabut adaptar la metodologia de treball per combinar l’aprenentatge dels estils de natació amb el d’habilitats aquàtiques, socorrisme, jocs... d’una manera lúdica i al màxim de divertida.

El món de l’ensenyament evoluciona contínuament per intentar adaptar-se als nous sistemes de vida i models familiars, tot modificant aquelles conductes i criteris educatius que es van quedant enrere respecte als nous valors que ara fomentem.

L’ensenyament d’activitats esportives, dins o fora de l’horari escolar, no en queden al marge. Un exemple evident d’aquest canvi en la metodologia el trobem en les activitats aquàtiques.

Fa anys, quan van implantar-se com a rutina setmanal dins l’horari escolar, els tècnics i professionals aquàtics van treballar per intentar establir uns objectius que, al principi, s’orientaven només en l’aprenentatge dels estils de natació amb rutines molt similars a les d’un entrenament competitiu, en què l’infant havia de repetir una i altra vegada el mateix gest per arribar als objectius marcats.

En canvi, des que s’ha introduït la LOGSE, els objectius van més enllà i els tècnics treballen de forma paral·lela a la metodologia que s’aplica a l’escola per aconseguir una formació global de l’alumne/a i per tal que l’activitat es converteixi en utilitària, lúdica i de lleure.

Un dels punts que ha regulat la nova Llei és el nombre de persones per grup (ràtio), de manera que es pugui mantenir amb seguretat l’evolució de les sessions de treball i el màxim de temps del nen o nena dins de l’aigua.

També es treballa amb especial atenció l’adequació de l’espai (comfort dels vestidors o de la platja de la piscina, l’adequada temperatura dels espais, la seguretat en els desplaçaments...), la utilització del material (ordre, ús correcte...), així com l’adquisició per part dels infants d’hàbits higiènics, d’ordre i de bon comportament, des que entren al poliesportiu fins que en marxen.

Objectius globals
Dintre dels preceptes de la nova Llei també ha calgut tenir en compte el concepte de diversitat i el fet que en un mateix grup trobem nivells diferents d’aprenentatge. Per resoldre-ho es treballa amb objectius globals, que permeten respectar l’evolució individual de cada nen/a, que va aprenent segons la pròpia experiència. A mesura que avancen els cursos, a les sessions es treballa l’evolució física, psíquica i motriu mitjançant el joc, però amb la finalitat que els nens obtinguin tots aquells coneixements aquàtics, que van des dels estils de natació fins al coneixement dels esports aquàtics, com el waterpolo o la sincronitzada, passant per jocs d’habilitats que els ensenyin nocions simples, per exemple, de socorrisme.

Avui toca piscina
Per als petits, el dia que toca piscina no és un dia com els altres. La rutina diària és diferent i el fet que en coneguin bé el procés juga al nostre favor per ensenyar-los nous hàbits.
La primera cosa que poden aprendre és a ser responsables amb les seves coses. Així, que pares i fills/es preparin la bossa conjuntament ja és una pràctica molt positiva.

Un cop a la instal·lació esportiva, els menuts han d’aprendre quin és el seu vestidor, on els toca guardar la roba i a tenir-ne molta cura per no perdre-la, a desvestir-se i vestir-se amb certa rapidesa, a esperar el monitor que els acompanya a les dutxes, a dutxar-se i passar pel passadís de peus nets abans de llançar-se a la piscina, a caminar amb cura per la vora, a demanar d’anar al lavabo si en tenen ganes... Tot plegat fa que els nens/es vagin adquirint una sèrie d’hàbits que a mesura que creixin els seran molt positius.

Llançar-se a la piscina
Un dels mètodes d’aprenentatge que ha passat a ser obsolet, després de persistir durant molts anys, és aquell que no diferenciava entre el nano que gaudeix de l’aigua i aquell que li té por. Sovint, sense massa contemplacions, eren empesos pel monitor amb l’única ajuda d’una surera... Evidentment, l’instint provocava que l’alumne més poruc se’n sortís, però no que el respecte envers el medi aquàtic desaparegués.
Doncs bé, actualment ja es té clar que l’infant amb por ha de ser tractat diferent, aproximant-lo a l’aigua de manera més lenta i progressiva, per tal que no es bloquegi des d’un principi.

Si cal, els primers dies només es treballen hàbits d’higiene i comportament amb la dutxa o amb tapissos a terra i regadores o cubells per que es vagin mullant poc a poc. No s’ha d’oblidar que el joc és el millor mitjà a fi que un nen aprengui qualsevol cosa sense esforç i sense que es vegi obligat a fer res que no vulgui. El material auxiliar també és important per donar seguretat a un nen que presenta una mica de refús a l’activitat que se li planteja, de la mateixa manera que el contacte directe amb el monitor dins de l’aigua és bàsic perquè el nen es trobi protegit i segur dins de l’aiguaEls nadons parteixen amb avantatge a l’hora de familiaritzar-se amb el medi aquàtic. Durant els primers mesos de vida (sobretot abans de fer l’any) encara tenen viu el record de quan vivien en un entorn “aquàtic” dins l’úter matern i, també, conserven reflexos potsnatals, com el que fa que l’epiglotis bloquegi les vies respiratòries en submergir-se.

Els bebès i l'aigua

Un bebè que faci una activitat aquàtica està fent exercici; per tant, es cansa, cosa que repercuteix en un estat de relaxació posterior que, a més, és idoni per combatre l’insomni. I, com que es tracta d’un medi ingràvid, també repercuteix en el desenvolupament motriu.
A més, com que els pares/mares són amb ell, es reforcen els vincles afectius, com la confiança mútua. El bebè confia en els pares, mentre que els pares perden la por causada per l’aparent fragilitat del nadó.

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate