Es mouen prou els nostres joves?

Albert Giménez

8 de novembre, 2010

En una època en què els estils de vida tendeixen al sedentarisme i prolifera la malaltia crònica, la salut i el benestar dels fills pel que fa als hàbits alimentaris i l’exercici físic és, cada vegada més, una preocupació dels pares.

En els darrers anys, el sedentarisme ha estat catalogat com un problema mundial. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix que «la vida sedentària constitueix un dels principals factors de risc de malalties cròniques, causants del 60 per cent de les morts prematures cada any». Segons dades de l’Enquesta Nacional de Salut, s’estima que el 7 per cent de les morts registrades l’any 2003 es van deure a la inactivitat física. En aquest punt, alguns experts assenyalen que «es tracta del factor de risc associat als hàbits de vida actuals que més impacte té sobre la salut, ja que està implicat en el desenvolupament de nombroses malalties i la seva prevalença és superior a la de qualsevol altre factor de risc com el tabaquisme o el consum d’alcohol».

El sedentarisme és un problema de salut que està present tant en nens com en adults, tot i que a mesura que augmenta l’edat, la inactivitat és més freqüent.

Fem prou exercici?
Es calcula que entre un 60 i un 85 per cent dels adults del món no fan prou exercici per mantenir-se sans. Segons l’OMS, un mínim de trenta minuts diaris d’exercicis moderats resultaria molt beneficiós no tan sols per a la salut sinó per a la vida socioeconòmica de les persones en general.

En el cas dels nens i els joves, la situació també comença a ser molt preocupant. Un estudi recent fet entre més de setanta mil adolescents de 34 nacions va demostrar que gairebé un terç dels joves de tot el món passen tres hores al dia o més veient la televisió, davant d’un ordinador o jugant amb videojocs. Segons un equip d'investigadors de l’OMS, la majoria de joves no fan prou exercici i no hi ha diferències entre països pobres i rics. Els autors de l’estudi, publicat a The Journal Pediatrics, afirmen que «els canvis en els patrons d’activitat als països amb ingressos baixos i mitjans, provocats potencialment per la urbanització i la globalització, podrien haver contribuït a fer que la manca d’exercici s’hagi convertit en un problema de salut pública a escala mundial». Cal dir que, per a aquests investigadors, una activitat física adequada per als nens i els joves és fer exercici, almenys, una hora cinc dies a la setmana (sense tenir en compte la classe de gimnàstica). L’estudi també revela que només el 25 per cent dels nens i el 15 per cent de les nenes feien prou exercici segons aquest paràmetre.

Els nens que passaven tres hores diàries o més davant de la televisió o l’ordinador (sense tenir en compte el temps passat a l’escola o l’estona dedicada a fer deures) els van classificar com a sedentaris. Quant a les xifres, un 25 per cent dels nens i gairebé un 30 per cent de les nenes pertanyien a aquesta categoria.

Actualment, el 40 per cent de la població catalana és totalment sedentària o mínimament activa.

L'obesitat, conseqüència principal
La incidència de sobrepès i obesitat infantil en l’última dècada està augmentant d’una manera alarmant i preocupant. També l’OMS avisa que «prop de vint milions de nens i nenes menors de dotze anys de tot el món pateixen sobrepès».

Aquestes dades fan por, ja que el sobrepès en els nens i les nenes pot afectar seriosament la seva salut a curt, mitjà i llarg termini.

Un estudi (fet en el marc del programa Thao-Salut Infantil, que treballa per a la prevenció de l’obesitat) fet a més de deu mil escolars de Castelldefels (Barcelona), Sant Carles de la Ràpita (Tarragona), San Juan de Aznalfarache (Sevilla) i els municipis madrilenys d’Aranjuez i Villanueva de la Cañada, demostra que el 22,3 per cent dels nens espanyols entre tres i dotze anys pateixen obesitat o sobrepès. I és que, a més, aquest és un problema que cada vegada apareix en edats més joves i afecta principalment els menors que tenen entre sis i deu anys.

Les dades d’aquest estudi posen de manifest que el 10,4 per cent dels nens espanyols pateixen obesitat i que prop del 12 per cent té un excés de pes important. Les dades indiquen que el sobrepès infantil, lluny de minvar, continua sent un dels principals problemes de salut de la població infantil. Això ve a dir que un de cada quatre nens és un malalt potencial.

Els nens amb sobrepès es troben en una situació de risc, ja que poden patir malalties com ara diabetis, hipertensió, problemes de cor, problemes ortopèdics de peus i columna vertebral, depressió, trastorns psicològics, etc., i tot això afecta la seva qualitat de vida i representa una amenaça greu per a ells amb vista al futur.

El grup que més preocupa és el dels nens i nenes de tres a cinc anys, perquè és en aquesta edat quan el període de creixement és més fort i quan es creen els hàbits alimentaris. Un nen que de petit és obès, té el 70 per cent de possibilitats de ser obès quan sigui gran.

L'activitat en infants
Evidentment, la millor prevenció és l’activitat física. I quan parlem d’activitats per a nens, ens estem referint al fet de jugar i estar físicament actius. Els petits fan exercici quan estan a classe de gimnàstica, quan fan esport o quan juguen a «policies i lladres» amb els amics.

La promoció de la salut a llarg termini mitjançant l’exercici físic es basa en tres pilars centrals. Un, les activitats aeròbiques que augmenten la resistència (esports d’equip, natació, tennis, bicicleta, patinatge…); dos, les activitats que milloren globalment la força muscular (exercicis que requereixen autocàrregues –del propi pes corporal–, salts, l’escalada, la gimnàstica esportiva, les arts marcials…); tres, les activitats que milloren la flexibilitat. En aquest sentit és molt important insistir en els estiraments durant l’escalfament, especialment quan s’hagin fet exercicis d’intensitat elevada.

Per què cal fer-los fer esport?

Tot i entenent que la pràctica esportiva fora de l’horari escolar és beneficiosa, no sempre es dimensiona en la seva justa mesura, ja que sovint les famílies treballadores que no poden fer-se càrrec de l’infant tan bon punt surt de l’escola l’entenen com un servei de continuïtat.
En aquest sentit és necessari destacar que el mateix procés de creixement genera en l’infant unes necessitats de moviment (córrer, saltar...) que no podem satisfer de ple, ja que el temps dedicat a mantenir una actitud d’atenció i una postura més aviat estàtica, asseguts a l’aula, supera amb escreix el temps que dediquem a satisfer de manera dirigida i intencionada les necessitats de moviment.
Aquesta necessitat de moure’s, d’esplaiar-se, d’exercitar l’anatomia, es veu accentuada a mesura que el nen o nena va creixent i els requeriments d’atenció i actitudinals a l’escola augmenten. El procés d’ensenyament/aprenentatge potencia, també, el creixement de la capacitat dels nens i les nenes per a l’autocontrol i facilita que aquestes necessitats psicomotrius no es desfermin. No obstant això, que no es manifestin no vol dir que no estiguin latents o que no hàgim de donar-los resposta.
És bàsicament per aquest motiu que, a banda dels beneficis expressats anteriorment, hem d’entendre la pràctica esportiva com una resposta necessària a les exigències del procés de creixement i desenvolupament de l’esquelet i la musculatura dels nens i les nenes. Moure’s (saltant, corrent, ballant o darrere d’una pilota) ha de ser el mecanisme alliberador de les tensions quotidianes, i el mitjà per eliminar el cansament d’atenció i psicològic propi dels requeriments escolars.

l'autor

Albert Giménez

Metge esportiu i osteòpata del Claror Sardenya

Llicenciat en Medicina (UAB). Osteòpata.

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate