Les arts marcials són violentes?

4 de novembre, 2009

Malauradament, el cinema i els videojocs han distorsionat la imatge de les arts marcials convertint-les en disciplines que només ens ensenyen a donar cops, luxar articulacions, trencar ossos, estrangular, fer servir armes... Malgrat aquesta aparença, quan ens iniciem en una art marcial hi descobrim aspectes desconeguts que ens poden ampliar la nostra visió inicial del tema.

Quan comencem a practicar qualsevol art marcial, la primera cosa que aprenem és a saludar, és a dir, a mostrar respecte. A partir d’aquí s’inicia un camí d’aprenentatge sobre dos eixos fonamentals: la postura i l’actitud. La postura revela el nostre estat interior; la manera de moure’ns, de parlar, de gesticular, de seure, etc., configura un llenguatge corporal que ho diu gairebé tot de nosaltres, sobretot a qui estigui una mica atent per llegir-lo. L’actitud és allò que condiciona la postura, que la transforma, que fa possible que expressem emocions a través del cos.

El fet d’anar vestits amb un uniforme específic és una manera de facilitar el canvi de xip entre la nostra vida quotidiana i l’art marcial. Abans de la classe, ens hem de canviar de roba, la qual cosa és una mena de ritual que simbolitza deixar enrere qui som, a què ens dediquem, quin estatus tenim, la ideologia, les creences, els prejudicis i tot el que configura el nostre jo social. A classe tots vestim igual, tots som iguals i formem un grup amb una finalitat comuna: ajudar-nos entre tots a millorar. Les úniques diferències s’estableixen per l’antiguitat dins el grup i el grau tècnic, normalment representat pel color del cinturó. Són unes diferències establertes per facilitar l’organització de la classe i evitar malentesos o conflictes entre els alumnes. Ajuden a marcar qui ha de començar cada exercici, on s’ha de col·locar i altres aspectes pràctics del dia a dia. En qualsevol cas, tots els alumnes tenen les mateixes oportunitats de progressar, només depèn de la seva capacitat i constància, no pas de factors socials com el nivell econòmic, els estudis, la nacionalitat, l’origen cultural, etc.

És fàcil distingir un alumne principiant d’un altre que ja té una certa experiència tan sols per com porta l’uniforme de pràctica, si el cinturó està ben cordat, per com deixa les sabatilles ben ordenades a l’exterior de la sala, per com domina l’espai i perquè sap sempre on ha d’estar per no destorbar ningú... Si mirem com seu, com camina, descobrirem que amb el temps de pràctica es va modificant la postura: l’esquena sempre recta dels més experts, els moviments naturals i fluids, un to muscular just per mantenir la forma de cada gest però sense rigideses. La cura dels detalls, la delicadesa amb els altres, el fet de cuidar i utilitzar els objectes de pràctica amb compte, no deixar-los caure a terra de qualsevol manera quan ja no els fem servir, són alguns dels signes que identifiquen un practicant d’arts marcials.

Atents al que ens envolta
Només cal sortir al carrer i freqüentar els transports públics, uns grans magatzems o qualsevol lloc on hi hagi molta gent per observar gent aturada xerrant davant d’una escala obstaculitzant el pas, molestant a tothom, escoltant una música massa alta, o cridant sense cap consideració. És habitual creuar-nos amb persones que caminen distretes en una direcció i mirant cap a un altre lloc, que deixen el carretó del supermercat de qualsevol manera ocupant tot el pas sense ni tan sols ser conscients del que generen al seu voltant. Som moltes persones compartint uns espais sovint massa petits i, per això, és necessària una mica d’atenció per part de tots si volem millorar la convivència i el civisme.

Dins de la classe d’arts marcials tampoc no sobra espai, sovint hem de rodar per terra, hem de tenir un cert contacte físic amb els companys i, a més, fem servir tècniques potencialment perilloses. És per aquesta raó que ritualitzem una mica les nostres rutines: vestim uniforme, saludem amb una inclinació, comencem tots junts fent uns moments de concentració, escalfament... i finalment el treball tècnic. Tenim cura de l’espai per evitar accidents, portem sempre la roba neta i en condicions per no incomodar els companys, mantenim a classe una actitud d’atenció per aprofitar millor l’aprenentatge i així generar una atmosfera adequada.

L’art marcial mira de transmetre uns valors positius a través d’una disciplina física (postura) i d’una actitud adequada (ferma però tranquil·la). A partir d’aquí, les tècniques esdevenen eines per treballar amb el cos i millorar la nostra capacitat de fer-lo servir, no només per defensar-nos d’un agressor, sinó també, i sobretot, per prevenir aquesta agressió.

Acostumar-nos a estar atents a classe ens pot servir per veure venir una situació de risc abans que sigui massa tard, experimentar d’una manera controlada l’emoció d’un atac ens pot ajudar a familiaritzar-nos amb aquestes situacions i a mantenir la calma. Quan haguem experimentat prou amb aquestes emocions les podrem regular millor (ja que no es poden eliminar) i si l’agressió és inevitable, podrem protegir-nos sense violència i acarnissament, que és justament allò que ens farà responsables del mal causat davant la justícia, encara que haguem actuat en legítima defensa.

Les arts marcials ens permeten estudiar el nostre cos i les nostres reaccions en un entorn controlat i segur, ens faciliten les eines per fer servir el cos d’una manera eficient i per interioritzar les actituds adequades per afrontar situacions imprevistes. També ens transmeten valors ètics i conductes sanes, ens ensenyen a ser més responsables, més pacients i a prevenir els problemes abans que ja els tinguem a sobre.

Naturalment, aquest seguit de propietats no passen de ser propòsits benintencionats que depenen d’un mateix per fer-se realitat o no. L’art marcial esdevé un mirall on ens veiem tal com som, però no pas per admirar-nos, potser només per preguntar-nos qui és aquell que veiem reflectit i en tot cas per ajudar-nos a polir els defectes que hi reconeixem.

És per això que parlem de disciplina personal, perquè és necessària una voluntat ferma per anar polint allò que veiem al mirall, les eines hi són, els companys ens ajudaran, ja que també estan implicats en la mateixa recerca, i el professor ens oferirà la seva experiència i el seu coneixement acumulat.

Que quedi clar que aquesta és una opció personal de cada alumne, ell coneix les seves motivacions i només a ell li correspon triar l’orientació del seu aprenentatge, si és només un aprenentatge tècnic, una activitat física completa i divertida o si, a més de tot això, és una experiència més profunda que pot arribar a canviar-nos la vida. A més, no totes les arts marcials són iguals, n’hi ha que han incorporat un sistema regulat de competició esportiva i altres que es mantenen com a formes tradicionals. N’hi ha que fan servir armes i altres que no, unes s’especialitzen en els cops i altres en la lluita cos a cos. Per informar-vos-en parleu amb els professionals i pregunteu tot el que calgui. Tots els camins comencen per una passa, ànims!

Les arts marcials en els més joves

Les arts marcials són una gran oportunitat perquè els joves treballin l’equilibri emocional, la realització personal i els aspectes psicològics que condicionen la percepció del seu cos. A més, en aquest tipus de disciplines hi poden trobar un camí que els ajudi en el creixement personal, ja que integren els aspectes físics i els psicològics d’una manera equilibrada i ben estudiada. Potser aquest és l’avantatge que ofereixen aquests mètodes, els quals compten amb segles d’experiència tractant l’individu com una totalitat i no pas com a parts aïllades.

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate