Natació per a embarassades

10 de novembre, 2009

La natació per a embarassades és una activitat física completa que, a més, permet relaxar les zones més sobrecarregades durant el període de gestació i corregir, d’aquesta manera, les postures incorrectes que adopten les futures mares a mesura que avança l’embaràs.

En totes les etapes de la vida, la pràctica d’activitat física és un aspecte beneficiós i gratificant que ens ajuda a portar una vida saludable, tenint en compte els tres pilars que conformen el benestar de les persones: la salut física, mental i emocional.

En un període tan significatiu per a les dones com ara l’embaràs, no podem obviar la importància de mantenir aquest equilibri, incloent l’exercici físic a la rutina diària.

L’embaràs, i més concretament el part, representen un repte físic per al cos de la dona. Per això, tota preparació física amb intenció de disminuir al màxim els malestars o les incomoditats que aquest període de canvis pugui provocar s’agrairà des del punt de vista físic i emocional.

L’esport ajuda a portar millor l’embaràs, però també ens prepara per al moment del part i per recuperar-nos-en millor.

És millor l'exercici a l'aigua?
Està demostrat que la pràctica d’un exercici físic moderat durant l’embaràs és beneficiós per a la dona. Si, a més, es fa en un medi que disminueix la sensació de pes real del cos, els beneficis són encara majors.

El principi d’Arquímedes, que tracta la pressió hidrostàtica i la resistència hidrodinàmica, explica el motiu pel qual l’aigua es considera el mitjà ideal perquè la dona embarassada hi faci activitat física.

D’una banda, la capacitat de flotació i la ingravidesa que proporciona l’element líquid afavoreix la llibertat de moviments, de manera que es poden adoptar formes i posicions amb el cos que fora de l’aigua serien incòmodes o impossibles de fer.

D’una altra banda, la columna i les articulacions es relaxen i disminueix el pes addicional que pateixen fora de l’aigua, fet que facilita la mobilitat i augmenta la flexibilitat, gràcies a la disminució de la força de la gravetat. A més, la pressió de l’aigua redueix el risc de patir lesions per traumatismes o moviments forçats, ja que impedeix superar els límits.

Quant a la resistència hidrodinàmica, ens permet treballar la força per poder tonificar la musculatura que més pateix durant l’embaràs i entrenar la que intervindrà en el part.

Tot aquest treball, sumat a l’efecte de massatge que l’aigua exerceix a les cames, activa la circulació sanguínia i ajuda a prevenir les varius i la inflamació dels turmells.

Un altre aspecte important és l’augment de la resistència cardiorespiratòria, que s’exercita mitjançant un treball aeròbic, però evitant arribar a la fatiga.

I a més, l’exercici físic ajuda a cremar calories, cosa que evita el sobrepès.

Beneficis psicològics
És important destacar que tots aquests beneficis físics afavoreixen una actitud psicològica més positiva. Durant l’activitat podem relaxar la ment, i també el cos, i disminueix d’aquesta manera l’estrès i la tensió nerviosa.

El contacte amb altres dones embarassades afavoreix la socialització, el fet de compartir experiències, alegries, i dubtes i temors, molt útil sobretot per a mares primerenques.

Ara bé, abans de posar-nos en mans dels tècnics esportius cal visitar l'obstetre per tal que no contraindiqui un tipus o un altre d’exercici. Sempre que tinguem el seu consentiment, la natació per a embarassades és una excel·lent opció per transitar aquest moment tan especial en la vida d’una dona.

Una sessió de matronatació
Un dels programes de matronatació més utilitzats consta de tres fases: l’escalfament, els exercicis específics i la relaxació.

L’escalfament dura uns 10 minuts i es tracta de nedar suament els estils de crol, braça i esquena. A més, també es recomana fer alguns exercicis gimnàstics generals.

En la segona fase, la dels exercicis específics, es fan exercicis de gimnàstica però amb l’objectiu de treballar al màxim nombre de músculs i articulacions equilibradament. Altres exercicis són els que ens ajuden en la respiració. Després de cadascun dels exercicis es treballa la relaxació, tot relacionant la intensitat i la durada de l’activitat. Tot plegat dura uns 30 minuts, els quals s’acaben nedant altre cop.

Per últim, es dediquen 5 o 10 minuts a relaxar-se totalment a l’aigua, amb l’ajuda d’algun material de flotació, com ara matalassos.

El bebè també hi guanya

La facultat de medicina de la Universitat de Kansas (Estats Units) ha presentat aquest 2009 les conclusions d’un estudi sobre l’activitat física en dones embarassades. El treball va comparar un grup d’embarassades d’entre 20 i 30 anys que feia exercicis aeròbics d’intensitat moderada –com ara caminar o anar amb bicicleta– durant 30 minuts tres cops per setmana amb un altre grup que no practicava cap activitat física de manera regular.
Durant el període en estudi –i entre les setmanes 24 i 36 de l’embaràs– es va monotoritzar el fetus per controlar-ne el desenvolupament, els moviments corporals i respiratoris i la freqüència cardíaca. La conclusió que se’n va extreure és que l’exercici matern té beneficis potencials en la formació fetal.

Avaluar el cas de cada mare

La prescripció de l’exercici durant l’embaràs cal que estigui supervisada pel ginecòleg i el metge esportiu, ja que ha de respectar el nivell de condicionament físic anterior de la mare, el seu estat mèdic i la disponibilitat de temps per dur-lo a terme.
Una de les premisses més importants que cal tenir en compte és que el tipus d’entrenament indicat per a l’embarassada és de manteniment, la qual cosa significa que l’activitat s’ha de suspendre quan se senti cansada o tingui mareigs, cefalees, nàusees, debilitat muscular o en el cas que, mentre faci l’exercici, senti dolor a l’esquena, als malucs o al pubis.
La intensitat de l’activitat física ha de ser baixa o moderada. Segons l'American College of Sport Medicine, la freqüència cardíaca màxima no hauria de superar els 140 batecs per minut en dones majors de 30 anys i els 150 si tenen entre 20 i 30 anys. A més, no convé fer exercicis de manera prolongada en posició de decúbit supí (estirades) després del primer trimestre, ja que podria afectar la correcta aportació de sang a l’úter. També s'ha d'evitar fer exercici en situacions i llocs de molta calor (saunes, banys de vapor...) perquè s'incrementa la temperatura central de la mare i pot ser perjudicial per al nadó.

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate