Fisioteràpia infantil i exercici físic

Sara Ortiz

30 de gener, 2020

L'acompanyament d'un professional especialitzat en fisioteràpia infantil pot ajudar a prevenir i millorar tot tipus de lesions en la pràctica esportiva d'infants i joves, fonamental per al desenvolupament integral de les persones.

Hi ha una forta relació entre el nostre nivell de salut i la pràctica d’exercici físic acompanyada d'una bona nutrició. Encara i així, es calcula que el 23% dels adults i el 80% dels adolescents no són suficientment actius físicament, i que la taxa d’obesitat a Espanya ronda el 40% en la població infantil. 
 
Segons l'OMS (Organització Mundial de la Salut), per tal d’establir unes bones pautes de salut és important iniciar-les des de la primera infància (de 0 a 6 anys) i anar-les modificant i adaptant a mesura de les necessitats creixents de l’infant.
 
També és important la correcta realització d'aquest exercici físic per a prevenir lesions, i per això es recomana treballar amb un professional de la fisioteràpia infantil que pot assessorar les pautes de l'entrenament previ a la pràctica esportiva.

 

Beneficis de l'exercici físic 

Primera infància: de 0 a 6 anys

En la primera infància les pautes es basen principalment en un estil de vida no sedentari, bones pautes de son i millora de l’activitat física de l’infant. Aquestes pautes aporten guanys a la salut física i mental, prevenen de l’obesitat i les malalties associades, i en general, milloren el benestar dels infants. Per tal d’incidir sobre aquests beneficis es recomana:
· Reemplaçar les restriccions posturals (cotxet, sofà, cadiretes...) per pautes de joc actiu, amb diferents opcions d’interacció contextuals donades pels cuidadors.
· Afavorir un son que sigui de bona qualitat.
· Crear un ambient que promogui el desenvolupament intel·lectual des de l’afecte.

En infants i joves

Es recomana començar a realitzar exercici físic després d’haver complert els 6 anys, entenen com a tal l’activitat física planificada, repetitiva i realitzada amb l’objectiu de mantenir o millorar la condició física.
 
Una pauta recomanada és realitzar entre 2 i 3 dies d’exercici físic a la setmana, d’intensitat entre moderada i vigorosa, de 75 a 150 minuts en total, combinats amb un estil de vida actiu: jugar al pati a activitats esportives, retornar a casa caminant o fent esport, jugar a l’exterior, ajudar a les feines de la llar i pujar en les escales en comptes de prendre l’ascensor. És suficient practicar-les durant 20 minuts al dia per mantenir-nos sans i saludables.
 
El seguiment d’aquestes pautes durant la infància, adolescència i joventut s’ha relacionat amb la menor necessitat d’atenció hospitalària (relacionades amb el càncer, malalties cardíaques i respiratòries), major supervivència i menor risc de mortalitat cardiovascular durant la vida adulta.
 

Impacte sobre els cos humà

L’impacte de l’exercici físic aeròbic sobre els diversos sistemes del cos humà es pot resumir de la manera següent:
 
Sistema respiratori
· Augmenta un 5-6% de la capacitat respiratòria, amb major transport d’oxigen als pulmons i qualitat en la ventilació pulmonar.
· Produeix modificacions i adaptacions per tal de maximitzar l’eficàcia del sistema respiratori.
 
Sistema cardiovascular
· Normalitza la tensió arterial i el volum sanguini.
· Augmenta la capacitat d’adaptació i de resistència vascular.
 
Sistema múscul-esquelètic
· Millora la perfusió muscular, incrementa la resistència i la recuperació muscular durant i després de l’exercici.
· Provoca adaptacions estructurals i funcionals en les fibres musculars per tal d’adaptar-se a aquest canvi, la força muscular.
· Les càrregues intenses indueixen a un creixement net del teixit connectiu involucrat i manté el gruix apropiat del cartílag.
 
Sistema nerviós
· Millora la coordinació intramuscular, intermuscular i el reclutament de les fibres nervioses i musculars, la sincronització d’unitats motrius, una correcta coactivació de la musculatura i la inhibició recíproca durant la contracció muscular.
· Millora sobre els mecanismes d’avançament i adaptació postural.
· Millora dels estímuls sensorials i propiocepció, i dels centres encefàlics que s’encarreguen del control postural i del moviment.
 
Psique
Major capacitat de recuperació durant els esforços psíquics i major benestar emocional.
 
 
També es recomana la realització d’exercici físic adaptat de manera periòdica en aquella població amb malalties cròniques com: l’obesitat, la dislipèmia, la diabetis tipus II i la hipertensió en la població infantil els quals es beneficiarien dels mateixos enriquiments.
 
 

La fisioteràpia infantil en la prevenció de lesions

L'acompanyament d'un professional especialitzat en fisioteràpia infantil pot ajudar a prevenir i millorar tot tipus de lesions en la pràctica esportiva d'infants i joves.
 
Un exercici físic mal realitzat pot causar un dèficit de força, una manca de control neuromuscular i coordinació, una baixa capacitat de resistència, un increment de lesions prèvies i una mala rehabilitació. El manteniment d’esforços motrius perllongats i a altes intensitats en les mateixes estructures múscul-esquelètiques, poden incrementar el risc de lesió un 61% en les extremitats si no es prenen mesures preventives.
 
Per tal de prevenir les lesions esmentades anteriorment s’aconsella treballar en programes d’exercicis de resistència, els quals s’ha demostrat que permeten incrementar la força muscular, mitjançant un increment de les habilitats motrius gruixudes, la coordinació de la unió neuromuscular amb les fibres musculars, incrementant la recaptació d’aquestes fibres musculars. Els estudis sobre aquest mètode també mostren una relació positiva sobre els resultats en l’exercici físic, la salut òssia i l'autoestima. Aquests exercicis barregen els aprenentatges motrius en posicions bàsiques amb els estiraments previs a la realització de l’exercici físic.
 
Els exercicis de flexibilització ajuden a millorar la càrrega sobre els cartílags, aumentant la nutrició de la superfície articular, millorant la qualitat del teixit en els lligaments i les fàscies, incrementant la sol.licitació de diferents unitats musculars.
 
L’entrenament de la resistència regula el desenvolupament i la marca esportiva, i promou els efectes sobre les diverses estructures fins a arribar a la vida adulta. També tenen un gran impacte, sobretot si es realitzen el període prepuberal, per la gran proliferació neuronal del sistema nerviós central i la seva maduració.
 
La realització d’aquests exercicis ens poden servir per rehabilitar i prerehabilitar a tot tipus de practicants.
 
 
Segueix llegint...
 

l'autor

Sara Ortiz

Fisioterapeuta

Llicenciada en fisioteràpia i especialista en Fisioteràpia pediàtrica UIC)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate