Aprendre a aprendre

Carme Giménez

11 de novembre, 2001

La major part dels estudiants no tenen uns hàbits d’estudi adequats, i per això tant el temps com l’esforç esmerçats no donen els resultats desitjats. Saber estudiar és la primera assignatura pendent i aprendre a aprendre és el primer pas per tenir èxit en els estudis.

Totes les capacitats intel·lectives acaben afeblint-se sense un entrenament persistent. Posem per exemple el càlcul mental: quan l'ús de les calculadores no estava estès ens vèiem obligats a sumar, restar, etc., mentalment, cosa que ens obligava a mantenir aquesta capacitat en forma. Ara, que molt poques vegades ho fem, notem que hem perdut agilitat i que cada vegada ens costa més de calcular mentalment amb rapidesa. Així, finalment, una capacitat pot arribar pràcticament a quedar atrofiada.

No ens ha d'estranyar, doncs, que tant la memòria -molt encertadament en català diem "fer memòria"- com la concentració, la comprensió lectora o l’expressivitat escrita, ens costin d'utilitzar si estem força temps sense entrenar-les. De fet, s’ha demostrat que les persones jubilades que continuen actives intel·lectualment triguen molt més temps a notar el deteriorament de les seves capacitats mentals.

"Entrenar-se" a diari

Hi ha un proverbi xinès que diu: "Si m'estic tres dies sense estudiar, les meves paraules perden sabor". En el món de l’esport succeeix el mateix, com em deia un jove tennista professional: "Si estic un dia sense entrenar-me, ja noto que no torno la pilota com voldria; si són dos dies, també ho nota el meu entrenador i, si en són tres, ho nota finalment el públic."

L'estudiant, per tant, ha de ser conscient de la importància d'aquesta perseverança, perquè l'error més freqüent és voler estudiar els exàmens començant a preparar-los sense el temps suficient i voler-ne assimilar els continguts de forma precipitada. Com no ha de ser difícil agafar els llibres després de setmanes sense estudiar?

Desmitifiquem la intel·ligència i pensem que, per més ben dotada que estigui, si no va acompanyada d'altres factors de la personalitat com la força de voluntat o la motivació, no ens donarà cap fruit. Primer hem de llaurar el terreny i després posar-hi la llavor.

Per tot això, ara que comença el curs és un bon moment per adreçar als estudiants, petits, joves i grans, alguns consells i tècniques per posar en forma la ment, estudiar millor i assimilar amb més eficàcia.

El lloc d'estudi i l'estat d'ànim

1. Per activar la concentració és molt important que el lloc d’estudi sigui tranquil i sense distraccions.

2. Per combatre les distraccions és bo pensar en les coses positives que comporta l’estudi i la satisfacció de treure bons resultats, fins i tot fer-ne una llista i repassar-la diàriament.

3. Cal vigilar de manera especial l'ús de la televisió i no deixar que ens absorbeixi, ja que al seu davant el temps passa molt ràpidament i, en canvi, la majoria de programes no aporten res de positiu. En la majoria dels casos és només una distracció passiva.

En el cas de voler mirar un programa especialment interessant, el millor és engegar-la just quan comenci i apagar-la en el moment que s'acabi.

4. En començar a estudiar, cal estar descansat, sentir-se tranquil i confiar en un mateix i en les pròpies capacitats, sense sentiments d’angoixa o por que puguin pertorbar-nos.

Una de les passes per aconseguir-ho és no comparar el propi rendiment amb el dels altres companys o amics, ja que cal aprendre a gaudir de la pròpia autosuperació, i del fet de veure com, a poc a poc, es van assolint nivells de comprensió i coneixements que abans no es tenien. Cada persona té el seu propi ritme i, si bé els companys poden servir com a estímul, la base de la formació no es pot basar en la superació dels altres, sinó en la superació d'un mateix.

Planificar els horaris

5. És convenient posar-se a estudiar sempre a la mateixa hora, elaborant un horari del temps que es dedicarà a l'estudi diari i distribuint la feina que volem realitzar segons el temps que es pugui dedicar a les diferents matèries. Per exemple, destinar mitja hora als problemes de matemàtiques, mitja hora a la redacció de català i mitja hora a repassar la lliçó d'història.

6. És necessari incloure en l'horari les pauses, ja que no convé estudiar més de dues hores seguides sense cap descans. Cal tenir en compte, però, que la pausa no ha de ser gaire llarga, perquè desconcentra i dispersa l'atenció. La cadència de temps de descans pot ser, per exemple, de 10 o 15 minuts de repòs per cada hora d’estudi.

Aquesta estona de repòs es pot dedicar a fer algun estirament per destensar els músculs, fer exercicis respiratoris o de relaxació, caminar, menjar o beure, escoltar música, etc.

Entendre més que memoritzar

7. La lectura és un dels pilars fonamentals del procés d’aprenentatge, a més de ser insubstituïble en el perfeccionament intel·lectual i cultural.

Qualsevol estudi ben fet es basa en la lectura comprensiva; per tant, abans de començar un tema nou, és recomanable una lectura ràpida per tal de copsar-ne la idea principal i després torna-lo a llegir, més pausadament, subratllant-ne les idees més importants i cercant al diccionari les paraules que no s'entenguin per assolir una bona comprensió del text.

8. Acostumar-se a fer resums o esquemes de cada tema és una tècnica que ajuda a clarificar-lo i a memoritzar-lo.

9. Un cop la lliçó estigui ben apresa, és convenient repassar-la al cap d'uns dies tot fent-nos preguntes per saber si l'hem assimilada correctament.

En definitiva, aprendre a estudiar és aprendre a organitzar-se i a concentrar eficaçment les pròpies capacitats en un objectiu; per tant, és un aprenentatge cabdal que ha de servir per a tota la vida. Qualsevol projecte professional que es vulgui fer en el futur no serà possible sense organització, persistència i una eficaç concentració de les capacitats. Per tant, mentrestant, podem meditar aquesta frase psicoestètica que diu: "Per difícil que sigui un examen escolar, mai no és tan important com l’examen de la vida".

l'autor

Carme Giménez

Directora del Centre de Psicologia i Grafologia

Doctora en Psicologia per la URL. Professora de psicoestètica, terapeuta psicomotriu i diplomada en Logopèdia, Grafologia i Gestió Empresarial. Professora de la URL i de la UOC. Membre d’honor de l’Associació de Grafoanalistes Consultius (AGC).

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate