No vull treballar!

Carme Giménez

10 de novembre, 2009

La fi del període de lleure i la tornada a la feina poden provocar trastorns físics i psicològics. Una part considerable de la població té aquest trastorn, fruit del canvi d’hàbits i la tornada a la rutina després de les vacances. Afecta, sobretot, les persones que no estan del tot satisfetes amb el seu estil de vida, ja que si la feina es considera satisfactòria i una via de realització personal, el final de les vacances no ha de suposar cap malestar.

La síndrome postvacances no és cap malaltia, sinó un trastorn que genera unes molèsties que són passatgeres. Igual que els adults, poden patir-la els infants, ja que també són susceptibles d’experimentar estrès quan s’acaba el període d’oci després de l’estiu i s’acosta el dia de tornar a l’escola.

Aquesta crisi no hauria de durar gaire, normalment entre un i deu dies, que és el temps que l’organisme necessita per adaptar-se novament a una situació diferent, i el seu origen es troba en el canvi de bioritmes de la vida quotidiana. Si el malestar dura més temps és possible que es degui a un altre factor.

Entre els símptomes més comuns que podem sentir hi ha els físics: cansament, falta de gana, somnolència, manca de concentració, taquicàrdia, dolors musculars, molèsties d’estómac o insomni. També en trobem de psíquics: falta d’interès, irritabilitat, angoixa, nerviosisme, inquietud, sentiments de tristesa i indiferència. L’estrès postvacances afecta més qui fa feines rutinàries i els qui tendeixen a idealitzar el període de lleure com la culminació del seu benestar personal.

El valor de la feina
Des de la perspectiva de l’època d’oci en la qual vivim, el treball no es valora prou i es mira amb menyspreu, quan de fet és la columna vertebral de la vida d’una persona i hauria de ser una font de satisfaccions i de realització personal. Quan no ho veiem així, i no enfoquem la feina en el sentit de trobar-li tot allò que representa per la seva utilitat social i de creixement personal, és quan més podem patir aquesta síndrome, perquè la monotonia de les tasques diàries serà superior a la iniciativa i a la creativitat que hi podem aportar.

Per això, és important que no ens resignem a viure de forma parasitària i que no ens imposem les nostres pròpies limitacions o les que ens marca una determinada feina. Hem de procurar sortir dels cercles tancats que no ens aporten al·licients i marcar-nos unes fites que ens ajudin a l’autosuperació.

Treballar creativament, és a dir, implicar-nos en les feines que fem amb il·lusió ens allunya d’aquesta síndrome, que pot arribar a fer-se crònica i a esdevenir un motiu d’insatisfacció en la pròpia vida.

Estem prou satisfets?
Si volem saber quin nivell d’adaptació tenim envers el treball que desenvolupem, podem plantejar-nos les preguntes següents que ens proposa el psicòleg CM Espinalt: en l’elecció de la vostra professió, van escollir altres?; quan aneu a la feina, us semblen malhumorades i tristes les persones que us hi trobeu?; al matí, us acostumeu a trobar infeliços o desanimats?; tenint vocació per a una determinada carrera, exerciu una professió que no està en la línia de les vostres inclinacions?; teniu sovint la idea de desaparèixer o fugir del vostre ambient social actual?; no us agrada parlar de les coses que fan referència a la vostra feina?

Si reflexioneu sobre aquestes qüestions tindreu una orientació sobre el nivell vocacional de la tasca que exerciu i, per tant, sobre quina és la possibilitat de patir el trastorn postvacances i en quina intensitat.

Les mesures per corregir aquests símptomes comencen per assumir que les molèsties poden estar originades pel canvi de la rutina diària i que posen de manifest que cal adoptar una postura més positiva envers el treball o l’estudi, considerant-los una font de noves idees i de projectes d’autosuperació. És important buscar els aspectes positius de l’ambient laboral i no pensar que tornar-hi és sinònim de tornar a una vida avorrida i rutinària.

No obstant això, mentre no orientem la situació de manera més positiva, podem mitigar les molèsties postvacances mitjançant la realització de determinades tècniques de relaxació i respiració, tècniques d’optimització del temps i exercici físic. Cal destacar que aquestes tècniques no serveixen per evitar el problema sinó que ensenyen a controlar els efectes fisiològics que genera la situació.

Per tant, cal aprofitar l’energia positiva de l’estiu per recuperar l’alegria, canviar el que no és adequat i fer el que volem a la nostra vida, per aconseguir que el dia a dia s’assembli una mica més a la vida que volem portar.

LLIBRE RECOMANAT

Breu història del futur. Jacques Attali

Ed. Ara Llibres

l'autor

Carme Giménez

Directora del Centre de Psicologia i Grafologia

Doctora en Psicologia per la URL. Professora de psicoestètica, terapeuta psicomotriu i diplomada en Logopèdia, Grafologia i Gestió Empresarial. Professora de la URL i de la UOC. Membre d’honor de l’Associació de Grafoanalistes Consultius (AGC).

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate