COM POTENCIAR LA FORÇA DE VOLUNTAT?

Carme Giménez

5 de novembre, 2000

Com podem adquirir una voluntat ferma que doni aplom, resolució i ordre al nostre caràcter? En la societat abúlica i hedonista en què vivim -cada dia augmenta el nombre de persones plenes de contradiccions i febleses- la voluntat no està de moda, i això no ens ajuda.

El primer que hem de saber és que la voluntat és una facultat humana, ja que la resta d'éssers vius es regeixen només pels instints. Per exemple, ens semblaria un acudit imaginar un gos o gat amb una agenda pensant què faran demà passat o el mes proper; només nosaltres podem dirigir i planificar de forma conscient la vida.

Actualment donem molta importància a la intel·ligència perquè suposem que ens allibera de l'esforç que comporta qualsevol objectiu desitjat. Sovint em trobo estudiants que es pensen, ingènuament, que qui necessita passar-se moltes hores "fent colzes" és perquè li falla l'intel·lecte, i es creuen rucs comparats amb els companys que es vanaglorien de treure bones notes sense estudiar, com si adquirissin els coneixements per osmosi.

Concretar els objectius i els motius

La força de voluntat no està ben vista. En part, la mala premsa que té ve perquè, segons Freud, la voluntat (que va anomenar "superjo") era un factor repressiu del "jo", cosa que va originar l'antipatia; se la veia com un fre, quan en realitat hem d'entendre-la com un factor que ordena el conscient humà i que aconsegueix que no siguin els instints els que dominin la personalitat.

Si ens adonem del valor que té per a nosaltres aquest factor, podrem potenciar-lo tenint en compte que està íntimament lligat amb l'automotivació i la programació. Una vegada plantejat l'objectiu que volem assolir, hem de cultivar els motius que ens hi impulsen i preparar una programació que ens marqui el camí per arribar-hi. És com aquells amics que sempre que es troben pel carrer es diuen "Hem de quedar per anar a prendre un cafè", però fins que no agafen l'agenda i concreten el dia i l'hora mai no ho fan.

En el cas d'una persona que vulgui participar en una cursa i guanyar-la, és fonamental que abans planifiqui les hores diàries que vol dedicar a l'entrenament i quins exercicis necessita per preparar-se bé. Si no té en compte aquesta programació, li resultarà molt difícil ser persistent. De la mateixa manera, un estudiant sense una organització diària de les hores que li calen per aconseguir bons resultats acadèmics i que no renovi sovint les seves motivacions personals, tindrà dificultats per vèncer les distraccions que s'interposen a l'estudi.

Qualsevol facultat que vulguem desenvolupar requereix exercitar-la de forma constant; fem cas de la dita "una flor no fa estiu", perquè només allò que siguem capaços de realitzar amb constància ens donarà fruits significatius. Però la persistència i l'esforç tenen pocs adeptes, i fins i tot la publicitat ens mostra que podem aprendre o millorar fàcilment amb poca dedicació, gairebé d'una manera màgica.

Com podem saber si hem desenvolupat la força de voluntat?

Si en les nostres actuacions a la vida predominen les decisions i iniciatives i som metòdics i perseverants, la nostra puntuació serà alta en aquest aspecte; en canvi, si ens movem per capricis, rampells, improvisacions i avancem a batzegades, significarà poc poder sobre la pròpia vida i que ens costa dominar les circumstàncies que ens envolten.

Qualsevol persona desproveïda de força de voluntat és vulnerable, es torna un ésser desvalgut i desorientat, incapaç de retrobar el seu nord; sense aquesta consistència interior és com una fulla que es mou segons d'on bufa el vent. Per això Rousseau en les seves Memòries afirmava que "Únicament la feblesa de la nostra voluntat constitueix la nostra debilitat".

Com cada Cap d'Any, l'inici del 2000 és un moment ple de nous projectes que, si no volem que quedin oblidats, hem de planificar acuradament. És una ocasió idònia per potenciar la voluntat, si som capaços d'organitzar-nos la vida de manera diferent i canviar aquells hàbits que sabem que limiten les nostres aspiracions personals.

Voler és poder, sempre que entenguem aquest "voler" com la facultat volitiva que ens mou a actuar, a no conformar-nos amb "l'anar fent", a saber realitzar projectes personals i portar-los a terme amb constància i disciplina. Com deia el psicòleg català Carles M. Espinalt, "La persona que no té projectes és un projecte de persona", ja que no hi ha res que ens satisfaci més que saber que tenim a les mans el timó de la nostra vida.

l'autor

Carme Giménez

Directora del Centre de Psicologia i Grafologia

Doctora en Psicologia per la URL. Professora de psicoestètica, terapeuta psicomotriu i diplomada en Logopèdia, Grafologia i Gestió Empresarial. Professora de la URL i de la UOC. Membre d’honor de l’Associació de Grafoanalistes Consultius (AGC).

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate