El desig de ser diferent

Carme Giménez

8 de novembre, 2007

Dintre de cada un de nosaltres hi ha un anhel que ens impulsa a considerar-nos com un ésser original. és l’instint de diferenciació que ens empeny a cercar la transcendència.

L’home no és un ésser que pretengui ser normal. El psicòleg suís Jung ja ho va confirmar tot dient que l’home enfollia quan es veia massa normal. Tothom, en el seu fur intern, s’identificaria amb la famosa frase que Rousseau va escriure: “No sóc fet com cap d’aquest que he vist; goso creure que no sóc fet com cap dels qui existeixen. Si no valc més, com a mínim en sóc diferent. Si la natura ha fet bé o malament de trencar el motllo amb el qual em va fer, només es pot jutjar després d’haver-me llegit”.

Tanmateix, com podem fugir dels estereotips? Rousseau ho va fer creant una obra filosòfica que encara avui resulta vigent. Tan diferent es veia a tots els altres que, en el seu afany de cercar la transcendència, va escriure el seu pensament que ha esdevingut únic en la història de la humanitat. Així, el camí positiu és buscar una realització que ens diferenciï dels altres a través de la creació original. Però, el desig de diferenciar-nos és tan poderós que si la persona no troba la forma de fer-ho creativament i desenvolupant amb gran esforç el seu enginy, cerca una forma succedània d’aconseguir-ho amb conductes que el porten a l’excentricitat.

Això motivarà, arreu del món, que la major part de la droga que es consumeix estigui destinada a aquesta finalitat, perquè qui vol ser original i no va ben encaminat per aconseguir-ho o no vol fer l’esforç de crear recorre amb facilitat a la droga, pensant-se que aquesta substància li donarà aquest estil d’originalitat i li conferirà idees pròpies. Com a mostra d’això, tenim l’exemple del cas real d’una jove que escrivia el seu diari després de drogar-se, pensant que així aconseguiria escriure frases sublims i paraules meravelloses.

Però la creació requereix una gran dosi de resolució, dedicació i estudi. És l’única manera real de desenvolupar el talent que posseïm i d’exterioritzar la nostra manera peculiar de veure i d’enfocar la realitat social que ens envolta. Analitzar, deduir, contrastar, valorar, definir i tantes altres facultats que haurem d’estimular amb persistència i que constituiran el pòsit on es construirà una personalitat que s’allunyarà dels criteris i maneres de fer rutinàries.

Però el desig de ser original pot motivar certes conductes que, per sortir de la normalitat, poden ser extravagants, com per exemple aparentar estar més malalt que ningú, poder viure sense fer res, tenir una desgràcia sense remei, tenir un talent superior a tothom, ser capaç de tots els vicis per evadir-se, etc.

Per altra banda, aquesta inquietud inherent a tots els éssers humans de sentir-se únic, la podem trobar també en l’enamorament. Aquest desig es desperta en l’amor quan veiem a l’altra persona especial. Quan estimem, sentim que la persona que ens agrada es única i ningú podria suplir-la. Quan li demostrem aquest sentiment de que la considerem insubstituïble li generem una gran satisfacció, perquè també li estem despertant aquest profund instint de veure’s diferent. Tanmateix, aquest desig també es fa palès en algunes situacions socials, com la de trobar-se en una festa dues persones amb un vestit idèntic. Aquest és un fet desplaent perquè a través del vestit comencem a construir aquesta sensació de sentir-nos diferents, ja que el vestit marca d’una manera decisiva la personalitat i és a través d’ell que podem començar a individualitzar-nos.

Cercar d’assolir una autèntica forma de ser transcendent, englobar tots els aspectes de la pròpia vida, sortir de l’adotzenament no es fàcil, però és precisament aquest desig de ser una peça única el què pot ajudar-nos a lluitar amb coratge per demostrar l’autèntica originalitat del nostre talent.

Ets original ?
Per provar l’originalitat del propi talent, el psicòleg català Carles M. Espinalt va suggerir fer el següent exercici: procureu escriure de forma breu, si pot ser condensada en una frase, les cinquanta opinions o criteris que, amb més freqüència, repetiu quan parleu i formuleu en veu alta el vostre pensament o la vostra tècnica professional. Esbrineu, després, si aquests conceptes són invent vostre o els repetiu com a propis, encara que, abans, els haguéssiu llegit, sentit a dir o fer a uns altres. Així podreu saber quin són els criteris que heu adquirit i quins són els de “collita pròpia”.

Llibre recomanat:

Les confessions

Autor: Jean Jacques Rousseau

Edicions 62

l'autor

Carme Giménez

Directora del Centre de Psicologia i Grafologia

Doctora en Psicologia per la URL. Professora de psicoestètica, terapeuta psicomotriu i diplomada en Logopèdia, Grafologia i Gestió Empresarial. Professora de la URL i de la UOC. Membre d’honor de l’Associació de Grafoanalistes Consultius (AGC).

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate