"La societat és neuròtica "

Ester Benach

4 de novembre, 2010

Rafael Santandreu és autor del llibre Escuela de felicidad (Editorial Integral), que recull algunes de les entrevistes que va fer com a redactor en cap de la revista Mente Sana a diversos experts entorn de la concepció de la felicitat. Un bon compendi d’opinions, complementades amb les seves reflexions, una gran dosi de filosofia i, fins i tot, un glossari de paraules claus.

Què ens caldria per ser feliços? 
Normalment les persones felices compleixen tres requisits: tenen serenitat i pau interior, capacitat per gaudir de les petites coses de la vida i la capacitat per estimar i ser estimats, és a dir, per fomentar les relacions socials. Si a la teva vida, en general, es compleixen aquests tres aspectes tens una nota alta en felicitat.

La serenitat l'hem d'associar al moviment slow, a una manera lenta de fer les coses? Perquè hi ha qui sempre va de bòlit i també és molt feliç.
Doncs sí que va força unit. Un dels símptomes de no gaudir de la vida és anar sempre ràpid. És veritat que hi ha persones que van molt de bòlid i són molt felices però si ens fixem bé fan les coses posant-hi cor, gaudint-les al màxim, el que passa és que són més hiperactives o tenen molta força per fer més coses. Però aquests són casos especials.

Així que ens aniria bé fer més cas a les teories del moviment slow...
De fet, el moviment slow incideix molt en fer les coses amb cor, vivint-les intensament més que en fer les coses lentament. Es tracta de donar importància a cada cosa que fas per insignificant que sembli. I, de fet, el que uneix una persona depressiva d’una anorèxica és la manca de capacitat per gaudir de les petites coses.

Afirmes que vivim en una societat neuròtica. Què vol dir?
Les estadístiques mostren uns índex de problemes emocionals en la nostra societat que ronden el 30 i el 40 per cent. És brutal. Fa vint anys era el 10 per cent i el més alarmant és que les xifres no fan més que pujar. I, també que la nostra societat es més infeliç que les del segon i tercer món. Són dades que ens porten a afirmar que la nostra societat és neuròtica, pateix molts problemes emocionals.

I per curar-la és millor: la filosofia, la psicologia o la psiquiatria?
En realitat la psicologia, o almenys la psicologia cognitiva, utilitza molt la filosofia. I la psicofarmacologia o la psiquiatria el que fa és receptar fàrmacs, bàsicament.

I n'hi ha prou amb la psiquiatria?
Jo estic a favor de la psicofarmacologia però sempre sent conscient que el fàrmac és una petita ajuda en un moment donat però que només cura en un cinc per cent de casos molt especials, per exemple, si es pateix una disfunció hormonal. El 95% dels casos restants no es curaran mai només amb fàrmacs.

Però hi ha qui en pren tota la vida...
Sí i això és un errada horrorosa i tots –metges, psicòlegs i psiquitres– hi estem d’acord i en som molt conscients. El que passa sovint és que la gent s’automedica i això, a banda de ser més difícil de controlar, provoca que es generin addiccions.

Moviment slow, teràpia Gestalt, teràpia breu estratègica...Cap a on avança la psicologia?
Avui dia, els psicòlegs treballem amb vàries escoles al mateix temps i aprofitem el que ens pot donar cadascuna d’elles perquè la persona avanci. Però un tret comú entre totes elles es que intenten fer les teràpies més curtes. Fa anys, un anava al psicòleg i s’hi estava dos o tres anys, ara solem estar entre 4 o 6 mesos.
Una altra cosa que estem guanyant és que podem provocar canvis més profunds, una persona que entra amb un problema concret acaba la teràpia sense el problema i, a més, més madura i serena, més capaç de gaudir de les petites coses, més capaç de relacionar-se, més feliç.

Quin paper té la fisiologia del cervell en l'aparició de les pors?
Hi ha una influència bidireccional: els pensaments influeixen en la química cerebral i a l'inrevés, però la part forta, la clau, és la dels pensaments.

Per a qui decideixi ser més feliç, per quin dels tres requisits que esmentava al principi és millor començar?
Deixa'm pensar..., és difícil..., perquè qui realment vulgui canviar i ser més feliç ha de fer una feina seriosa en els tres àmbits...Però, potser per començar, crec que la primera és la de fomentar les relacions. Si no fas res més, si no fas psicoteràpia, posa tota la teva dedicació a millorar les relacions i és possible que només amb això ja canvïi tota la resta.

I això és el que et fa risible?
Sí, absolutament. T'ajuda a tenir els ancoratges per refugiar-te en un moment donat. Dedicar-te a aquest primer aspecte pot semblar fàcil, però per a les persones que estan malament és tot un repte.

l'autor

Ester Benach

Directora d'excel·lència i responsabilitat social

Llicenciada en Ciències de la Comunicació (UAB), Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques (UOC), Màster en Responsabilitat Social Corporativa (UOC)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate