La funció del joc

Carme Giménez

8 de novembre, 2005

Des de Plató, que afirmava que l’home era la joguina de Déu, el significat del joc ha estat un misteri difícil d’esbrinar. Cal tenir en compte que el joc és una necessitat bàsica de l’ésser humà, com de fet, també, de tots els mamífers que juguen des de les primeres etapes de la seva vida. Entre ells, la mona és el mamífer superior més juganer. Però, quina és l’autèntica importància del joc?

Com a ésser intel·ligent, l’home ha sublimat la necessitat de jugar i ha creat uns instruments, les joguines, que li permeten canalitzar aquesta inclinació natural vers el joc.Podem trobar diferents tipus de jocs. En la seva forma més primària trobem l’anomenat “joc de mones”. És el que satisfà als infants més petits. Es tracta de saltar, fer ganyotes, etc. En aquest primer estadi la funció de les joguines és la d’estimular els sentits i desenvolupar les capacitats psicomotores.

El joc per a l'infant
L’infant, a mesura que creix, imita el món de l’adult a través de tota mena d’objectes en miniatura, com trens, mobiliari, armes, vestits, construccions... És el protagonista en aquest entorn que ell mateix crea, tot assajant els papers de l’adult, a mode d’entrenament per a allò que més tard la vida li demanarà.

Així, el joc es transforma en la primera recerca de la personalitat, ja que s’estimula el protagonisme del nen, que deixa de ser un mer testimoni de la vida dels adults per esdevenir l’actor principal. Això li permet escollir aquells papers i situacions que van més d’acord amb la seva forma de ser.

El psicòleg Carles M. Espinalt ens proposa un test basat en aquest principi: “Digue’m amb quina joguina jugaves i com et revesties en relació amb ella i et diré com ets”. Així doncs, no és estrany trobar vocacions que es van desvetllar tot jugant a mestres, metges, químics, arquitectes o investigadors.

És important que el joc ensenyi al nen a prendre decisions; que s’entreni per dirigir, tot fugint de la situació d’espectador passiu que li reforcen certs passatemps, com la televisió, que limiten la seva capacitat d’incidir sobre la realitat. Per exemple, només pel fet de moure unes figures d’animals en una suposada selva, el nen es veu obligat a fer tota una sèrie de plantejaments sobre com els mou, què fan, què diuen, on van, etc.

Els primers vestigis de jocs infantils els trobem a l’antiga Roma i a Grècia. Són jocs que reproduïen el repartiment de papers segons una selecció natural basada en un seguit de curses on el que arribava primer era nomenat rei i, així, s’anaven distribuint els personatges en ordre descendent en grau d’importància.

Els jocs d'atzar
Més tard, també els adults continuen desenvolupant aquesta tendència natural del joc encara que, de vegades, desnaturalitzat de l’essència fonamental que comporta tota activitat lúdica, que és l’entrenament de les habilitats personals. És el cas dels jocs d’atzar que releguen l’esforç personal per deixar-ho tot en mans d’un factor tant capritxós com la sort. Quan més imprescindible és la sort per guanyar en un joc, més es va adulterant l’autèntic esperit lúdic i més es va perdent, per part del jugador, l’instint de superació i de lluita, fins a deixar de creure en la seva pròpia destresa.

En deixar de banda la noble i encoratjadora competició, el joc d’atzar pot arribar a degenerar fins a límits preocupants. Fàcilment podem copsar-ho en la magistral obra de Dostoievski El jugador, ja que el mateix autor en va patir les conseqüències i va haver d’escriure-la a corre-cuita per satisfer els deutes de joc acumulats.

En resum, tots els jocs que estimulen l’entrenament d’habilitats, la iniciativa i la repartició de papers que després es poden fer a la vida, creen en l’infant un precedent positiu per al seu comportament futur i són altament educatius per al seu esdevenidor.

CONSELL PRÀCTIC

El guaranà és un arbust propi de l’Amazònia, amb les llavors del qual es prepara la beguda del mateix nom, rica en cafeïna i semblant al cacau.
La medicina natural el considera un dels medicaments més valuosos. Entre les propietats com a remei natural destaca l’acció sobre el teixit muscular que fa minvar el cansament, cosa que té efectes positius en el sistema nerviós facilitant l’activitat intel·lectual. També tonifica i estimula l’organisme actuant en els casos de depressió o estrès i, fins i tot, el consideren un suau afrodisíac, precisament per les propietats estimulants.
Més beneficis: és un eficaç regulador gastrointestinal, és antitèrmic i febrífug, dilata i conserva els vasos sanguinis, és un protector hepàtic, és diurètic i un bon remei per a les congestions venoses.

l'autor

Carme Giménez

Directora del Centre de Psicologia i Grafologia

Doctora en Psicologia per la URL. Professora de psicoestètica, terapeuta psicomotriu i diplomada en Logopèdia, Grafologia i Gestió Empresarial. Professora de la URL i de la UOC. Membre d’honor de l’Associació de Grafoanalistes Consultius (AGC).

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate