Ensenya'm com escrius i et diré com ets

Carme Giménez

9 de novembre, 2001

Si llegim els anuncis d'ofertes laborals, observarem que és molt freqüent que ens demanin una carta manuscrita que acompanyi el currículum. L'anàlisi de la lletra és una pràctica cada cop més estesa en els processos de selecció de personal, ja que permet conèixer molt bé el caràcter del candidat que ha d'ocupar el lloc de treball.

A França, prop del 90% dels processos de selecció de personal inclouen una anàlisi grafològica i a Alemanya també és una pràctica molt habitual, ja que aporta informació clau sobre la personalitat i les característiques intel·lectuals del candidat.

L’estudi de la grafologia es va iniciar a França al segle passat, i pertoca a Hélène de Gobineau el mèrit d'haver donat nivell científic a l'anàlisi de l’escriptura. Des d’aleshores, hi ha hagut molts estudiosos que han aportat aspectes nous a aquesta ciència que es basa en l’estadística.

"L'escriptura és la pintura de la veu", deia Voltaire, o sigui que és un registre gràfic dels nostres gestos i moviments que queden impresos en el paper i plasmen simbòlicament els nostres impulsos i tendències.

Com ens descobreix la lletra?

La lletra és un moviment motriu i la mà, que és l'òrgan de l’escriptura, està governada pel sistema nerviós central, la qual cosa implica que el procés d'escriptura és inconscient i, per tant, molt revelador.

L’estudi de la lletra permet un coneixement de les actituds i motivacions de l'escriptor i la informació que ens dóna, com a prova projectiva, és molt àmplia.

Cada vegada que comencem a escriure imaginem que el full en blanc és la nostra vida, la societat que ens envolta i que, amb cada moviment del bolígraf, estem reafirmant les actituds amb les quals construïm la nostra personalitat i les relacions socials. És per això que, quan repetim constantment un gest, sigui o no positiu, aquest acaba per influir en la nostra ment.

A través d'una tècnica anomenada grafoteràpia, s'intenten modificar conscientment els trets no positius de la nostra lletra; es tracta d'un poderós instrument d'autorealització que ens ajuda a modificar positivament l'estreta relació entre escriptura i ment i, per tant, a millorar la nostra personalitat.

Per exemple, si fem el punt de la lletra "i" en forma de cercle significa que, de manera reiterativa, donem massa voltes als petits obstacles de la vida i que ens obsessionem per detalls sense importància fins a fer-los un gran problema que ens angoixa. És necessari, doncs, que el modifiquem conscientment perquè, en el moment que aconseguim fer el punt de la "i" automàticament de forma adequada (és a dir, que sigui un veritable punt), haurem escurçat el camí per resoldre el nostre problema.

En definitiva, el desenvolupament de la grafologia ens ha permès comprovar que en els trets únics i irrepetibles de la nostra escriptura s'expressa la pròpia individualitat.

La nostra escriptura ens identifica, igual que les empremtes digitals, de manera que és gairebé impossible trobar dues lletres manuscrites idèntiques, i molt difícil copiar la lletra d’una altra persona. Per molt que vulguem imitar-la, trets com la pressió del bolígraf sobre el paper o la velocitat de la lletra ens indicarien que no en som els autèntics autors.

La signatura també és reveladora

Com deia l’eminent grafòleg Max Pulver, "La firma es una biografía abreviada". I és que té un gran simbolisme i una singular revelació psicològica que ens parla de la nostra forma d'encarar la vida.

Com a exercici d’autoanàlisi, podem observar si la nostra firma posseeix els trets que caracteritzen una firma grafològicament positiva: que hi figurin el nom i el cognom de forma llegible, que s'eviti posar-hi només el nom de pila (és correcte posar-hi només el cognom sol o amb la inicial del nom), que la rúbrica sigui senzilla i no ratlli ni encercli el nom, que la inclinació de la línia de la base no sigui mai descendent (perquè la inclinació idònia és l'horitzontal o amb una lleugera pujada ascendent) i que totes les paraules estiguin en una sola línia (vegeu quadre).

Si a la nostra firma li manca un d’aquest trets positius, cal que intentem modificar-la i que la practiquem fins que notem que ja l'hem feta nostra: aleshores és el moment de canviar-la definitivament en tots els documents oficials.

Un altre exercici que ens aportarà molta seguretat en situacions difícils és el de signar unes quantes vegades seguides en un full de paper, o en l'aire si no disposem de material en aquell moment, ja que el fet d’escriure el nostre nom reforça el nostre ànim i ajuda a identificar-nos amb nosaltres mateixos.

MÉS INFORMACIÓ...

Cada signe de la nostra escriptura ha de ser interpretat sempre en relació al conjunt, ja que la seva valoració individual pot variar segons la naturalesa de les altres característiques de l'escrit. Amb tot, es poden observar una sèrie de característiques que reflecteixen uns trets generals:

 

Respecte d'una imaginària línia recta:

Si la signatura és descendent: la persona té un estat d'ànim molt baix, es troba desmoralitzada i deprimida.

Si té una lleugera tendència a pujar sobre la línia: l’autor és una persona amb un gran desig d’autosuperació, combatiu i optimista davant les dificultats.

 

Respecte de la rúbrica:

Si encercla el nom: l’autor tendeix a la introversió. És molt difícil conèixer la seva intimitat, és desconfiat i té necessitat de sentir-se protegit.

Si ratlla o cobreix el nom: implica l'acció d'ocultar-se davant dels altres per timidesa o perquè l'autor no se sent content amb ell mateix. És un desig inconscient d'eliminar-se per sentiments intensos de culpabilitat.

 

Respecte del nom i els cognoms:

Si només hi apareix el nom: la persona tendeix a la inseguretat més enllà del nucli familiar, ja que el nom és la nostra identificació dintre de la família.

Si hi apareix el cognom: l'autor té un marcat desig de projecció vers la societat i una major estabilitat entre la seva vida íntima i social. El cognom ens singularitza fora de l'ambient protector o del nucli familiar.

l'autor

Carme Giménez

Directora del Centre de Psicologia i Grafologia

Doctora en Psicologia per la URL. Professora de psicoestètica, terapeuta psicomotriu i diplomada en Logopèdia, Grafologia i Gestió Empresarial. Professora de la URL i de la UOC. Membre d’honor de l’Associació de Grafoanalistes Consultius (AGC).

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate