Les fòbies: quan les pors esdevenen obsessives

Carme Giménez

2 de novembre, 2003

Sentir-se atrapat per una fòbia significa tenir una por constant, exagerada i irracional a un objecte o situació determinada. Això comporta un gran malestar i angoixa a la persona que ho pateix i, per aquesta raó, intenta evitar exposar-se a la situació temuda

Tot i que de vegades es pugui confondre, la por no és el mateix que la fòbia. La por neix de l'instint de conservació de l'ésser humà i és necessària, perquè ens alerta davant dels perills reals. En canvi, en la fòbia, la persona deforma la realitat i veu greus perills allà on realment no n'hi ha.

Els símptomes físics davant de l'objecte motiu de la fòbia poden ser diversos: des de palpitacions, suors, mareigs, inestabilitat, desmais, dificultats per respirar, contraccions musculars, nus al coll, tremolors…, fins a símptomes cognitius com la por de perdre el control, de morir en una crisi, evitació o ansietat anticipatòria que es desenvolupa només pel fet d'imaginar allò que ens aterra.

Què pot produir una fòbia?

Hi ha centenars d'objectes i situacions que poden produir fòbies. Els més comuns són la claustrofòbia (espais tancats), l'aerofòbia (fòbia a volar), l'hematofòbia (a la sang), la tanatofòbia (a la mort), la nictofòbia (a la nit), l'agarofòbia (als espais oberts), la fòbia social (al contacte amb la gent) i la zoofòbia (sobretot, als insectes i rèptils).

També trobem pors obsessives als objectes punxants (com els ganivets o les agulles), a les aigües profundes, als ponts elevats, als túnels, als cementiris o, fins i tot, als gèrmens i contaminacions, una fòbia que pateix el magnat Donald Trump.

Una estadística del National Institute of Mental Health indica que més de 730 mil habitants de Nova York pateixen fòbies o atacs de pànic quotidians. Però, encara que avui dia aquestes alteracions s'han estès a bona part de la població, no són res nou. Podem trobar personatges històrics dels quals s'explica que patien aquestes dolències. Per exemple, es diu que Juli Cèsar tenia por a la nit, que el rei Enric III de França tenia por als gats (ailurofòbia) i que a la reina Isabel I d'Anglaterra li atemorien les flors.

Quin tipus de personalitat és més propensa a desenvolupar fòbies?

Alguns tipus de fòbies es donen més freqüentment en persones emotives i amb una ment propensa a la imaginació. També en personalitats perfeccionistes i controladores que volen estar en tot i a les quals resulta difícil deixar-se portar i relaxar-se davant de les situacions en què no tenen totes les variables sota el seu control. Això els provoca, a l'hora d'afrontar les situacions conflictives, una certa rigidesa, tant mental com muscular.

En certes fòbies, com per exemple la que apareix amb la sang, les ferides i els procediments mèdics i odontològics, podem trobar casos entre membres de la mateixa família, ja que l'ansietat també és encomanadissa, sobretot en l'època infantil.

Com podem evitar-les?

Cada cop que el fòbic evita allò que tem, s'intensifica en ell una sensació de desconfiança i d'inseguretat, i una visió catastròfica del que pugui passar davant d'aquella situació o objecte. A poc a poc, augmenten les coses perilloses que necessita evitar i es va formant un cercle viciós difícil de trencar, en què, quan més por té, més coses evita i quan més les evita més es reforcen els propis temors i febleses. Per això, la major part de persones afectades són multifòbiques, perquè a partir d'una fòbia inicial en desenvolupen d'altres.

En conseqüència, per prevenir el comportament fòbic cal que analitzem les nostres accions i que quan ens adonem que comencem a sentir por per una situació concreta ens preparem mentalment per afrontar-la de forma progressiva. Cal intentar no defugir-la, o almenys no totalment, ja que quan més l'evitem més ens costarà després superar-la.

Tècniques per superar la fòbia

Una part essencial del tractament terapèutic de la fòbia es basa a desenvolupar un bon control mental, a través de la visualització i de la relaxació, que ens permeti afrontar de forma eficaç les imatges negatives que envaeixen la nostra ment i destorben el nostre estat d'ànim.

Sense aquest control mental, les idees negatives ens provocaran un estat d'angoixa continuat, ens deixarem esporuguir per elles i arribaran a paralitzar les nostres accions.

La visualització consisteix a concentrar-se, quan estem ben relaxats, en una imatge positiva. Per exemple, podem visualitzar algun moment reeixit de la nostra vida o una escena que ens agradaria viure en el futur, intentant recrear-nos-hi, notant tots els detalls i mantenint-la en la nostra ment tot el temps que desitgem, sense admetre les interferències de les idees obsessives que ens destorben.

Cada vegada serem capaços de mantenir la idea durant més temps i això voldrà dir que anem enfortint el nostre control mental.

Automàticament, les idees positives ens produiran un estat d'ànim favorable. I, més tard, en els moments en què la por i les imatges mentals negatives ens vulguin dominar, hem de poder contrarestar-les amb les que prèviament hem treballat, com una mena de lluita d'idees en què hem de procurar que prevalguin les que nosaltres desitgem.

Concebent pensaments optimistes, raonables i saludables, i mantenint-los a la ment de forma continuada, podem fer que es converteixin en un hàbit positiu i que ens ajudin a remuntar les inseguretats i les pors. A poc a poc, cada pas endavant potencia les nostres possibilitats i ens dóna aplom.

Un experiment clarificador

La vida ens ofereix constantment exemples com el de la següent experiència de laboratori, que demostra com les capacitats poden quedar disminuïdes per la por i com, quan una idea ens ha dominat, ens podem convertir en els seus esclaus.

Posem sobre el terra un tauló d'un metre d'ample per vint de llarg i us demanem que el passeu de punta a punta. Ho feu fàcilment.

Ara us embenem els ulls, us portem a un altre lloc, us posem davant d'un tauló idèntic i us demanem que el passeu guiant-vos amb el tou dels dits per una corda tibant. També ho feu perfectament, però, en treure-us la bena dels ulls descobriu amb horror que acabeu de travessar el buit a l'alçada de les torres d'una catedral.

Us tornem a demanar que repetiu el mateix camí, però us hi negueu, perquè ja no seríeu capaços de fer tres passes sense estavellar-vos contra el terra.

La primera vegada amb els ulls embenats no creíeu estar corrent cap risc i estàveu en possessió de totes les facultats. En canvi, quan descobriu la situació, la idea de poder caure us paralitza i us arrossegaria al buit irremissiblement.

l'autor

Carme Giménez

Directora del Centre de Psicologia i Grafologia

Doctora en Psicologia per la URL. Professora de psicoestètica, terapeuta psicomotriu i diplomada en Logopèdia, Grafologia i Gestió Empresarial. Professora de la URL i de la UOC. Membre d’honor de l’Associació de Grafoanalistes Consultius (AGC).

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate