"La vida té un ritme més lent"

Cristian González

10 de novembre, 2008

Cada vegada hi ha més persones que aposten per seguir un estil de vida que trenca el ritme frenètic que la societat ens imposa. Sota el concepte «moviment slow» (moviment lent) s’amaga una filosofia de viure que permet a l’individu adaptar-se al tempo natural de la vida.

El moviment slow no té cap entitat o associació al seu darrere, simplement és una manera d’entendre i relacionar-se amb el món que busca el benestar.

D’on sorgeix el moviment slow?
Aquest moviment va néixer a Itàlia i va començar molt centrat en el món de l’alimentació i la gastronomia com a contraposició del fast food. Sota el nom slow food es preconitzava que per alimentar-se correctament calia que el menjar es preparés i es degustés amb un temps determinat, ja que menjar massa de pressa és dolent per a la salut. Després, aquest moviment es va anar generalitzant a altres camps fins que va esdevenir una filosofia de vida.

Quines premisses té?
El moviment slow defensa una manera de viure en la qual les persones s’adaptin al tempo natural de la vida. L’objectiu és fer cada cosa seguint el ritme que necessita. Per exemple, si treballem amb l’ordinador ho farem de pressa perquè una computadora és ràpida; si eduquem els nostres fills serem lents perquè cal ser pacients amb l’evolució dels nostres fills. És a dir, no es tracta de fer-ho tot lentament sinó que cal ajustar-se a les necessitats temporals de cada activitat. Si seguim aquesta norma gaudirem millor del menjar, del temps lliure, de la feina i de les relacions humanes.

La gent viu obsessionada a fer les coses de pressa?
Vivim en una societat que preval fer les coses sempre ràpidament, i la vida té un ritme més lent. El cicle natural és molt més lent i cal respectar-lo i adaptar-s’hi. Si anem massa de pressa podem tenir problemes perquè anem passats de revolucions, quan no cal. És imposar-se un ritme massa ràpid quan no és necessari. No podem aplicar el ritme de l’ordinador a totes les facetes de la nostra vida. I això no és un problema de la societat, sinó que cada persona ha de ser conscient que cada cosa ha de seguir el seu procés de manera lenta o ràpida.

I quines conseqüències té aquest estrès en la salut de la persona?
És indubtable que són conseqüències negatives, perquè el cos va a un ritme que no és el seu i al final això pot desembocar en problemes de salut, ja siguin psíquics o físics.

Cal viure més lentament...
Senzillament és adaptar-se a la vida. En aquest sentit sempre em trobo amb moltes persones que no saben fer vacances. Els resulta impossible estar-se un mes sense tenir activitat frenètica. Sempre van amb el coet al cul.

Des del punt de vista pràctic, què recomana fer?
Jo recomanaria que en el nostre país s’instaurés un horari d’estiu i un altre d’hivern. A l’estiu estaria bé fer intensiu per després gaudir del dia, ja que el sol es pon més tard. Això ens permetria fer una necessària migdiada, gaudir de la natura i les relacions amb els altres. I a l’hivern, com que hi ha menys sol, promouria entrar un xic més tard a la feina perquè el cos ens demana dormir més. En l’aspecte alimentari recomano fer àpats lleugers a l’estiu perquè fa molta calor, i deixaria els menjars més copiosos per a l’hivern, perquè quan fa fred cremem més. En l’àmbit quotidià procuraria fer poques coses en acabat el dia, però cal fer-les ben fetes.

Quins guanys experimenta la persona que els practica?
Guanyes en qualitat de vida. I per assolir això cal saber dir que no. M’explico. No cal fer tantes coses. Tenim molt de temps per endavant. Per això cal saber dir que no, per gaudir de temps lliure per ser feliços. No estic parlant de renunciar a res perquè senzillament guanyes en benestar.

CV DE GERARD ARLANDES

Gerard Arlandes (Barcelona, 1951) és llicenciat en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és professor de dansa contemporània de l’Institut del Teatre de Barcelona, tot i que compagina aquesta activitat fent de professor de disciplines orientals com el ioga, el katsu-gen i el yuki. També té formació als Estats Units de les tècniques corporals xinesestxi-kung i tai-txi-txuan.

l'autor

Cristian González

Llicenciat en Periodisme (UPF), Llicenciat en Història Contemporània (UB), Màster en Comunicació Empresarial Especialitat en Tecnologies Digitals (UPF).

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate