Potenciar la creativitat

Carme Giménez

11 de novembre, 2003

Potencialment tots podem assolir graus de creativitat notables, però sabem treure'n tot el profit? Si no posem a prova aquest potencial, com sabem fins on podem arribar? L'ésser humà, per naturalesa, tendeix a aferrar-se als hàbits rutinaris que li proporcionen seguretat i li estalvien haver de considerar massa sovint les seves accions.

Hi ha persones que no usen la imaginació perquè creuen que el que és lògic és repetir el que ja coneixen. Confonen el que és habitual amb la realitat.

Trencar amb les rutines que ofeguen la pròpia intel·ligència, tant en la forma de fer les coses com de concebre la vida, és un repte per assolir l'èxit i a la vegada una necessitat per adaptar-nos al món canviant que ens envolta. Per superar la fase del "pensar rutinari" i arribar a tenir un "pensar creatiu" cal travessar una "línia de l'esforç", cosa que requereix gran voluntat i persistència; ningú que no comenci per creure fermament en si mateix no podrà ser creador de res.

Així observem que, com més innovadora és la idea que volem instaurar, més esculls trobem. Freud, home de gran força innovadora, quan va publicar el llibre La interpretació dels somnis (l'any 1900) va patir un enfrontament obert amb la classe mèdica de l'època, la qual, extremadament poderosa i influent, va propiciar un pacte de silenci que va sumir les seves teories en un total desconeixement durant sis anys. Tanmateix, Freud sempre va tenir plena confiança en la veracitat i èxit de les seves investigacions.

Per tant, no sols es tracta de tenir idees originals i creatives, sinó d'aplicar-les a fi de millorar la qualitat de vida, i defensar-les davant la força poderosa dels hàbits socials. Això ens portaria a fer una distinció entre crear i innovar. Una persona pot tenir una pensada original, però la idea pot restar estèril si, a partir d'aquí, no la desenvolupa i no genera experiència per poder-la aplicar amb eficàcia en el camp corresponent. Quantes bones idees han quedat en un calaix!

La innovació només es produeix si la idea creativa arriba a implantar-se i a produir una millora, per petita que sigui, en la qualitat de vida i en qualsevol àmbit de la societat.

És el cas de Mary Jacob, que l'any 1915 va plantejar un canvi davant la incomoditat que representava per a les dones de l'època el fet de portar cotilla, i va crear i estendre una peça que encara avui perdura: els sostenidors.

Això ens demostra que la creativitat no és quelcom reservat per a uns quants privilegiats i prou, sinó que és possible desenvolupar-la. Tant és que sigui un producte, un servei, un paradigma científic, un corrent de pensament, etc.; el que esdevé fonamental és comprendre que és necessari implicar-se en el problema fins a trobar-hi solució. El fet de crear, que moltes vegades representa anar contra corrent, reclama sacrificis i renunciaments als quals no tothom està disposat.

Creativitat i intuïció

No hem de confondre la intuïció amb la creativitat. La intuïció és l'espurna que provoca la idea creativa, però només apareix després d'haver treballat molt sobre el problema i nodrit la nostra ment amb la informació adequada. No podem fiar-nos de la intuïció si no va acompanyada d'una dedicació persistent. El pintor Picasso ja deia que, quan li venia la inspiració artística, sempre el trobava treballant.

L'inconscient té una vida autònoma i, fins i tot quan dormim, el nostre cervell actua, emmagatzemant dades, elaborant relacions inusuals entre els conceptes, creant un món diferent en el qual, com reflecteixen els somnis, es barregen la fantasia i la realitat. En el moment que menys esperem aquests mecanismes poden facilitar-nos una espurna que pot ser el principi d'una innovació: tot dependrà de si som o no emprenedors.

Així va ser com, després d'investigar i aprofundir llargament sobre com ajudar els diabètics, el metge canadenc Grant Banting va tenir la pensada, mentre dormia, de com extraure la insulina dels gossos perquè fos efectiva en injectar-la als malalts.

L'habilitat creativa de l'ésser humà no sols està lligada a la seva capacitat de raonament i intel·ligència pràctica, sinó que està impulsada i nodrida pels sentiments. Aquestes sensacions emotives que ens fan vibrar anímicament i que són la base de la motivació representen una vessant important en el fet creatiu. Quants avenços no han estat motivats pels sentiments de dolor, amor o por? La indiferència i la falta d'incentius són un gran fre a la creativitat i, com més gran sigui la nostra implicació en la resolució d'un problema, més a prop estarem de la nostra capacitat creativa.

Tècniques per ser més creatius

Per augmentar la creativitat hi ha una sèrie de tècniques que en un moment donat ens poden ajudar a trobar respostes creatives davant d'un problema.

Per exemple, es pot exercitar la imaginació a través de la pluja d'idees o brainstorming. Es tracta d'anotar totes les idees que ens vinguin a la ment, per molt allunyades del tema que ens semblin i sense jutjar-les a priori; després, en una segona fase, intentarem avaluar-les i cercar-ne la relació amb el problema. Aquesta posterior associació de conceptes ens pot aportar punts de vista originals amb els quals començar a treballar. Aquesta tècnica s'utilitza, per exemple, per contrarestar el bloqueig creatiu en els escriptors, o en equips de treball, per engegar projectes.

La formació d'imatges mentals o visualització, en estat de relaxació, també s'ha demostrat que predisposa a desbloquejar la ment i a inclinar-la cap a la fluïdesa creativa. Ho podem fer després de definir el problema que volem solucionar i cercar informació que ens ajudi a analitzar-lo en profunditat. Després deixem incubar el tema, apartant-lo i deixant que la ment inconscient treballi, i en aquest moment podem començar a realitzar les visualitzacions.

El psicòleg Carles M. Espinalt ens proposa fomentar la pròpia creativitat anotant les creences o idees que més repetim a l'hora d'exterioritzar la nostra manera de ser, separant les que hem adquirit d'altres autors de les que podem conceptuar com de "collita pròpia". A partir d'aquí, contrastem una creença o idea d'un personatge famós amb un pensament de "collita pròpia", i argumentem i defensem el nostre concepte en un exercici de raonaments i deduccions que intentin anar més enllà del que es pressuposa habitualment. Amb tot, només podrem ser creatius si adoptem com a idea motriu pensar que "no tot està dit i fet".

l'autor

Carme Giménez

Directora del Centre de Psicologia i Grafologia

Doctora en Psicologia per la URL. Professora de psicoestètica, terapeuta psicomotriu i diplomada en Logopèdia, Grafologia i Gestió Empresarial. Professora de la URL i de la UOC. Membre d’honor de l’Associació de Grafoanalistes Consultius (AGC).

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate