Psicologia de l'esport, entrevista a Joan Vives

Cristian González

10 de novembre, 2008

La figura del psicòleg en el món de l'esport cada vegada està més generalitzada i ja no només s'utilitza en l'esport professional sinó també en l'amateur, tot i que amb perspectives una mica diferents.

El paper del psicòleg en l’esport pretén arrodonir la salut física de l’esportista amb el benestar mental i permetre així un millor rendiment

Quina és la tasca d’un psicòleg en l’àmbit del rendiment esportiu?
El psicòleg de l'esport treballa per t al que els objectius de l'esportista o de l'equip es compleixin. Hi ha dues línies d'intervenció: d’una banda, optimitzar els aprenentatges, és a dir, fer que els entrenaments siguin millors i més profitosos; i de l’altra, estabilitzar el rendiment, és a dir, treballar perquè cap alteració afecti el rendiment dels esportistes en el moment de demostrar-ho, en el moment de la competició.

Quins factors mira de tractar el psicòleg amb l’esportista?
Dependrà de cada cas particular, dels objectius que es plantegin i dels recursos que s'hagin de mobilitzar per aconseguir-los. Normalment, si es tracta d'un esport individual, es treballen sobretot els recursos psicològics del propi esportista (gestió de la tensió i de la concentració, control d'expectatives, orientació motivacional, etc.). I si es tracta d'un esport col·lectiu, es treballen sobretot les dinàmiques grupals (motivació, comunicació, lideratge, cohesió, etc.), que acaben fent que un equip pugui demostrar d'una manera estable el seu potencial.

Com es treballa en aquest sentit?
Si és directament amb l'esportista, es detecten les habilitats psicològiques necessàries per assolir els objectius, s'entrenen i es porten a la pràctica de manera progressiva fins que l'esportista se les fa seves . És a dir, s'actua com a entrenador específic de l'aspecte psicològic. Quan es treballa indirectament a través dels entrenadors, la feina agafa un matís diferent, i s'actua més de consultor o assessor, ajudant l'entrenador a prendre les decisions adequades i a seguir una orientació psicològica adequada.

Quins són els problemes psicològics més comuns?
Clarament, les alteracions i la inestabilitat en l'afrontament de la competició. Aquesta inestabilitat apareix quan l'esportista està més pendent del què representa el que està passant (marcador, errors, classificació, etc.), enlloc d'estar concentrat en la seva feina.

Quines teràpies hi ha per resoldre aquests problemes?
S'entrena l'esportista perquè pugui mantenir una concentració que ell reconeix com la més adequada per afrontar la situació. Normalment es fa servir una tècnica consistent a seguir unes rutines molt marcades, i que es basen en estar ocupat en allò adequat, per no estar preocupat en allò inadequat.

En quins camps es pretén que l’esportista experimenti una millora?
És molt important que aprengui a entrenar millor i de manera més productiva, que aprengui millor i més ràpid. Això farà augmentar el seu nivell de rendiment. A partir d'aquí, és bo que l'esportista millori la seva manera d'afrontar la competició per poder demostrar aquest potencial que ha aconseguit entrenant.

Hi ha diferència en el tracte entre esportistes d’elit o amateurs?
La diferència rau en el que hi ha en joc. En un professional, la repercussió dels resultats és vital, i per tant, ell mateix està molt interessat en preparar-se el millor possible. Un esportista d'elit t'exigeix a tu, i amb un d’amateur és més el psicòleg el que ofereix recursos. L’esport d’elit exigeix molt.

Com hauria de ser la relació entre l’esportista i l’entrenador?
Una bona relació esportista-entrenador ha de basar-se en una comunicació oberta i franca, una confiança incondicional entre l'un i l'altre, una entesa ben orientada del concepte autoritat, i el respecte cap a la globalitat de la persona.

CURRICULUM VITAE
Joan Vives Ribó és llicenciat en Psicologia i té un Màster en Psicologia de l’Esport (UAB). Ha centrat la seva carrera en l’assessorament psicològic en diferents disciplines esportives com ara atletisme, bàsquet, handbol, motociclisme i futbol, entre d’altres. També és membre del Programa d’Alt Rendiment Català del Consell Català de l’Esport i professor de l’Escola Catalana de l’Esport.

l'autor

Cristian González

Llicenciat en Periodisme (UPF), Llicenciat en Història Contemporània (UB), Màster en Comunicació Empresarial Especialitat en Tecnologies Digitals (UPF).

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate