La depressió estacional

Carme Giménez

10 de novembre, 2010

Estem connectats a les forces de la natura més del que en som conscients. Però el fet de viure en grans ciutats, entre altres factors, ens ha fet perdre aquest vincle, d’aquí que el trastorn afectiu estacional (TAE) o depressió hivernal estigui relacionat amb els canvis d’estacions que ens porta la mare natura, sobretot en el període entre el final de la tardor i els inicis de l’hivern.

Quan els dies s’escurcen una de cada tres persones nota canvis que s’assemblen als símptomes de la hibernació: afany pels carbohidrats (pa, pastes, patates i dolços), més son, menys energia, menys desig sexual, menys motivació per engegar nous projectes i processos mentals alentits.

Aproximadament, per al 10 % de la població aquests símptomes adquireixen la proporció d’una depressió que es pateix de novembre a març. Són freqüents les depressions al capvespre, la tristesa, la irritabilitat, la falta de concentració i l’aïllament social. Es tracta d’un trastorn emocional cíclic que desapareix entre la primavera i l’estiu.

Una de les causes principals és la reacció del cos a la manca de llum solar. El nostre hipotàlem està dissenyat per orientar-se al ritme canviant d’escurçament i allargament de les estacions però, si aquesta funció es desorienta, hem de redreçar els cicles interns amb l’exposició a la llum, tal com els gira-sols es tomben cap al sol.

COM PAL·LIAR-NE ELS EFECTES
Podem millorar molt els símptomes utilitzant l’energia de la llum solar i aprofitant al màxim les hores de sol per fer passejades llargues o per exposar-nos als seus rajos, sobretot a la zona de l’interior dels canells. També hi ha aparells que simulen l’albada, de manera que al matí comencen a il·luminar el dormitori lentament, imitant l’aparició del sol d’una manera natural. És el senyal amb el qual el nostre cervell emocional ha estat programat per despertar-se durant milions d’anys d’evolució de la Terra. Uns estudis recents amb persones que pateixen depressió hivernal afirmen que la simulació de l’albada pot ser fins i tot més eficaç que l’exposició matinal a un llum especial d’alta intensitat. Segurament la simulació de l’albada aprofita els mecanismes de regulació natural dels cicles circadians del cos. Aquest tractament estabilitza els cicles menstruals, millora la qualitat del son, redueix l’afany de carbohidrats i la freqüència d’afartaments que algunes persones experimenten durant l’hivern.

Per aixecar l’estat d’ànim també ens pot ajudar una bona alimentació. Per exemple, el triptòfan activa la serotonina, també anomenada l’hormona de l’humor. Està present principalment als plàtans, les fruites seques, els alvocats i els ous. També són essencials les vitamines del grup B que trobem en aliments com llegums i cereals integrals, especialment l’avena, el peix blau, les pipes de gira-sol, les llavors de carabassa, el llevat de cervesa, etc.

És important evitar els estimulants com el cafè, el te negre o la cola, que poden esgotar el sistema nerviós, ja que exciten però no nodreixen i, encara que momentàniament poden proporcionar cert estímul, l’ús continuat pot provocar nerviosisme i manca d’adaptació a l’estrès. En canvi, és millor prendre begudes estimulants més suaus com el te verd o el gingebre en infusions. Així mateix, cal evitar les begudes alcohòliques, perquè l’alcohol és un tòxic molt potent per a les neurones i altera el sistema nerviós.

Fer esport o practicar tècniques com el tai-txi, el ioga o l’acupuntura també resulta molt beneficiós per augmentar l’energia i activar el cos. També podem incidir en el nostre cervell emocional a través de la cromoteràpia, tenint a casa, per exemple, flors fresques de color groc, el color del sol.

SER MÉS POSITIUS
En aquest trastorn és ben patent la influència del tipus de caràcter que haguem desenvolupat, ja que hi ha persones que viuen amb més harmonia en el seu ambient, que són capaces de gaudir de la gent que les envolta i de les petites satisfaccions de la vida diària: els àpats, el son, els projectes, les relacions. Malgrat que totes elles també han viscut el fracàs, la decepció i certs moments foscos, en general aquestes persones estan més preparades per superar els obstacles. Gaudeixen d’una habilitat especial per encarar les dificultats, per donar sentit a la seva vida, tenen una relació més íntima amb elles mateixes, amb els altres i amb la forma com han decidit viure la seva existència.

Cal portar les nostres emocions cap a un terreny positiu, ja que tenen un fort component físic. Mentre un pensament ens ocupa la ment irradia unes certes manifestacions en el propi cos i caldrà que estigui ple de positivitat i autoconfiança perquè ens aporti energia i vitalitat al sistema nerviós.

LLIBRE RECOMANAT

La cura emocional: acabar amb l'estrès, l'ansietat i la depressió sense medicació. David Servan-Schreiber. Editorial Kairós

l'autor

Carme Giménez

Directora del Centre de Psicologia i Grafologia

Doctora en Psicologia per la URL. Professora de psicoestètica, terapeuta psicomotriu i diplomada en Logopèdia, Grafologia i Gestió Empresarial. Professora de la URL i de la UOC. Membre d’honor de l’Associació de Grafoanalistes Consultius (AGC).

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate