Potencia la ment amb l'exercici

Carme Giménez

4 de novembre, 2005

Per tots són ben coneguts els efectes positius que té l’exercici físic sobre la salut de l’organisme: revitalitza el sistema circulatori i endocrí, equilibra la pressió sanguínia, allibera les toxines acumulades i n’afavoreix l’eliminació a través de la suor, enforteix els ossos, i un llarga llista d’avantatges inacabables. Però, com actua la pràctica d’activitat física en la nostra ment i caràcter?

Després d’una sessió d’exercici o d’estiraments musculars és habitual experimentar una sensació de benestar i de relaxació: sentim la nostra ment especialment calmada i sembla que els problemes s’hagin relativitzat. Això es deu als efectes de l’activat muscular sobre el sistema nerviós.
Mentre fem exercici, el nostre organisme allibera uns neurotransmissors anomenats endorfines que, a la vegada, equilibren els nostres sistemes parasimpàtic i simpàtic que formen part del sistema nerviós vegetatiu. Aquest complex sistema necessita mantenir un equilibri adequat entre els seus mecanismes interns. El parasimpàtic frena l’activitat nerviosa i el simpàtic l’activa. Així que, si el simpàtic predomina, ens sentim nerviosos, amb una gran hiperactivitat mental que ens provoca desorientació i neguit, i no ens podem concentrar bé. Mentre que, si domina en excés el parasimpàtic, ens trobem cansats i sense vitalitat.
Així doncs, l’equilibri i tonificació del sistema nerviós és un dels primers beneficis que notarem en fer exercici físic. A més, en activar la respiració també augmentarem la nutrició i oxigenació de les nostres neurones, cosa que té repercussió en el rendiment i eficàcia intel·lectual, ja que el cervell necessita una bona irrigació per alimentar tots el processos mentals que comporten un desgast d’energia molt elevat, tant o més, fins i tot, que un muscúl en plena activitat.

Desbloqueig muscular
La hipertonia, és a dir, l’excés de to muscular, és molt freqüent avui en dia, sobretot a la zona de les espatlles i cervicals. En aquestes àrees, d’un important contingut emotiu, es bloquegen les emocions mal assimilades, com la por o la inseguretat. Activitats com la gimnàstica o els estiraments poden alleugerir aquests garrotaments musculars i fer que circuli amb més fluïdesa la nostra energia corporal que és com un corrent elèctric que recorre tot el cos i el fa funcionar. També afavoriran la claredat de les idees i la capacitat d’atenció mental, augmentant la nostra consciència i la visió del que ens envolta.
De fet, aquestes són algunes de les premisses en les quals es basen la majoria de les disciplines orientals com el ioga o el tai-txi. El fet d’alliberar aquesta energia estancada és una via per descarregar-nos de la tensió o agressivitat acumulades i per afavorir la relaxació.
Ja que cos i ment formen un tot inseparable, els canvis físics, que ens atorguen més resistència física i força muscular, afecten la nostra autoestima, enfortint-nos l’estat d’ànim i donant-nos una força psicològica que ens ajuda a afrontar de forma diferent els embats de la vida. Així com els astronautes perdrien força muscular en no maldar amb la resistència gravitatòria de la terra, el caràcter se’ns debilita si no l’estimulem amb activitats que requereixin un esforç de superació constant.
Així ho va entendre Josep Maria Batista i Roca quan l’any 1927 va constituir l’agrupació “minyons escoltes” que ha arribat fins els nostres dies. “La finalitat fonamental de l’escoltisme català es la formació i enfortiment del caràcter dels catalans...” ens deia. Amb aquestes paraules definia de forma magistral com l’exercici físic ajuda a crear una dinàmica proactiva davant la vida, a lluitar contra la desídia en què molts joves es troben immersos, impulsats per una societat amb un creixent sentit de l’oci estèril i del mínim esforç. L’exercici físic ens ensenya a superar els nostres propis límits i a crear-nos reptes personals. Més tard, aquests hàbits apresos, encaminats de forma adequada, són un bon entrenament per millorar la força de voluntat i enfortir el nostre caràcter.

CONSELL PRÀCTIC


Si dominem la respiració, podrem controlar els nostres estats mentals. La diafragmàtica, per exemple, ens predisposarà a la relaxació:
1) Inspirem pel nas profundament i lentament.
2) Portem l’aire a la part més baixa del pulmons. Hem de notar com el ventre s’infla a causa del moviment que fem amb el diafragma. Cal procurar que la zona del pit no s’enlairi.
3) Retenim l’aire almenys 5 segons.
4) L’expulsem molt lentament.

l'autor

Carme Giménez

Directora del Centre de Psicologia i Grafologia

Doctora en Psicologia per la URL. Professora de psicoestètica, terapeuta psicomotriu i diplomada en Logopèdia, Grafologia i Gestió Empresarial. Professora de la URL i de la UOC. Membre d’honor de l’Associació de Grafoanalistes Consultius (AGC).

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate