La màgia de fer país

10 de novembre, 2011

Hi ha moltes expressions per definir el senderisme. Una d’elles podria ser la part de l’excursionisme que fa recorreguts per camins prèviament senyalitzats amb els objectius de conèixer el país, la seva cultura, les tradicions, la història, el seu paisatge natural i humà, les contrades i els llocs considerats d’interès paisatgístic.

Un sender és un itinerari que està dissenyat amb marques de pintura que ens indiquen el camí que cal seguir de manera que, per camins, pistes, corriols i senderes anem cercant els passos més adients, per visitar els llocs més bonics del nostre país.

Aquestes marques de pintura permeten saber quan el camí és el correcte, quan hem de fer un gir a la dreta o a l’esquerra i també quan el camí és erroni. Estan situades en llocs on no és fàcil que es moguin. Les trobarem en parets, pedres grans, arbres, encastades a terra o en pals indicadors, sempre força visibles i a distàncies prudents. Quan hi ha cruïlles de camins, solen ser més abundants.

La senyalització es fa mitjançant dues franges rectangulars, una sota de l’altra, de diferents colors en funció del recorregut que es tracti i que té la seva interpretació:
GR - Senders de gran recorregut: itinerari de més de 50 km. De color blanc i vermell.
PR - Senders de petit recorregut: itinerari de 10 a 50 km. De color blanc i groc.
SL - Senders locals: itinerari de menys de 10 km. De color blanc i verd.
SU - Senders urbans. Només per dins de les viles. De color groc i vermell.

Manteniment
El manteniment recau en diferents organismes. Dels senders urbans i locals, se’n solen ocupar els ajuntaments. Les diputacions, en el cas de Catalunya, també hi participen, especialment en senders d’àmbit comarcal o en parcs naturals i PR. Els GR resten restringits a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, que, en col·laboració amb altres federacions de la Península o de l’estranger, s’ocupen del disseny de les rutes, de la pintura i del manteniment posterior.

És la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya qui té un grup de persones que, amb el suport dels centres excursionistes d’arreu del país i amb el nom de cuidadors de senders de la FEEC, fan aquestes tasques i també les de vigilar les incidències que es produeixen en els senders. L’Associació Catalana d’Empreses de Senderisme i altres entitats hi participen.

Els senders més exigents
Hi ha senders per a tots els gustos, especialment entre els diferents GR que creuen el país. N’hi ha que són de gran dificultat, tant en l’aspecte tècnic com per la llargada del recorregut, però val a dir que hi ha molta varietat.

En general, els senders són assequibles a tothom. Un dels que presenten més dificultats i part del seu camí requereix tècniques d’alta muntanya és el GR-11, que va des de l’Atlàntic fins a la Mediterrània passant per la banda sud dels Pirineus.

N’hi ha que són molt llargs, com ara el GR-E-7, que surt de Gibraltar i arriba fins a Grècia, passant per França, Suïssa, Alemanya o Àustria.

N’hem posat dos exemples, però podríem esmentar multitud de GR amb distàncies que superen els cinc mil quilòmetres o amb dificultats tècniques.

Qui pot practicar senderisme
El senderisme el pot practicar qualsevol persona a qualsevol edat o amb qualsevol estat de forma. Només cal trobar un recorregut que compleixi les seves expectatives pel que fa als llocs i entorn per conèixer, la disponibilitat de temps i les possibilitats físiques.

Hi ha senders per a tothom. Fins i tot els que no vulguin desplaçar-se fora de la seva vila poden recórrer els senders urbans, especialment en pobles de relleu pel nombre d’habitants o rutes culturals.

Coneixements necessaris
No cal tenir cap coneixement especial per practicar-lo, ara bé, sí que és convenient tenir algunes nocions bàsiques de matèries com geografia, cartografia o meteorologia.

No us espanteu, que això és senzill, només cal saber, per sentit comú, que a l’hivern fa fred i cal anar més abrigat que a l’estiu, o que la durada de les hores de llum és més curta al desembre que no pas al juny i, per tant, la durada d’una ruta ha de ser més curta a l’hivern, si no és que volem anar a les fosques.

Cal, això sí, saber on es va i, per tant, farà falta dur un mapa de la regió que volem visitar i del recorregut o els indrets on volem anar. Això vol dir que també haurem de tenir una mica de coneixements per calcular distàncies i horaris, no sigui que emprenem una ruta que a la meitat no puguem complir. A qualsevol centre excursionista ens en poden donar els primers consells i orientacions.

Equipament
L’equipament anirà molt lligat a la ruta que haguem triat i a l’època de l’any. Un sender es pot fer en diferents etapes, no cal que sigui tot de cop. Així, en rutes d’un sol dia, que solen ser les més habituals, cal dur material lleuger en una motxilla, gorra, ulleres, crema solar, una peça d’abric que ens defensi del vent com ara un anorac, encara que sigui a l’estiu, bon calçat i, sobretot, aigua. Sense oblidar el menjar, amb un bon recipient, per fer els àpats que pertoquin.

Altres estris importants són el mapa, una càmera de fotografiar, un llum de pila i objectes personals. Si es preveu pluja també és bo dur alguna peça de recanvi i un impermeable.

Beneficis
Podem dir que el senderisme és una manera de practicar esport combinant-lo amb la natura i la cultura i, al mateix temps, una forma de conèixer i estimar el nostre país, costums, tradicions i patrimoni. En resum, una activitat d’esbarjo ideal per recuperar-nos del brogit diari que patim.

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate