Senderisme, seguir la tradició

4 de novembre, 2006

El terme senderisme s’ha convertit en un dels més utilitzats alhora de parlar d’activitats relacionades amb el fet de caminar per entorns naturals. la seva generalització es produeix a partir de la dècada dels setanta al nostre país, coincidint amb la senyalització dels primers senders de gran recorregut.

La història de l’excursionisme i del senderisme van estretament lligades i, de fet, el segon terme neix com a conseqüència del primer. La diferència bàsica rau precisament en la senyalització dels camins i itineraris, tasca que es va començar a aplicar i sistematitzar al centre d’Europa a partir de principis de segle.

El creixent fenomen de la despoblació rural i de l’abandonament del camp van provocar la desaparició progressiva de les pràctiques habituals que durant la història havien ajudat a mantenir els boscos i els camins en un bon estat de conservació. Aquest fet, juntament amb l’augment de la pràctica de les activitats a la muntanya per part dels habitants del món urbà, van fer veure al món excursionista, que ja estava plenament consolidat a Catalunya, la necessitat de començar a treballar no només per facilitar les seves sortides i evitar incidències, sinó per conservar un patrimoni natural, cultural i històric: els camins o senders. És per aquest motiu que les diferents entitats excursionistes de Catalunya són en l’actualitatles encarregades del seu manteniment i gestió.

Abans d’endinsar-nos en la descripció de les tipologies de camins, farem un breu esment a la seva classificació en funció del seu recorregut. Així, podem trobar itineraris senyalitzats amb marques blanques i vermelles, que corresponen als senders de Gran Recorregut que creuen Europa en totes direccions; blanques i grogues, que corresponen a camins de Petit Recorregut d’àmbit local o comarcal inferiors als cinquanta quilòmetres; i blanques i verdes, senders locals de menys de deu quilòmetres. A Catalunya, la xarxa de senders nets i senyalitzats supera els 7.000 km i ens permet gaudir de la gran riquesa arqueològica i paisatgística del nostre territori. Tots dos factors converteixen aquestes “infrastructures naturals” catalanes al nivell dels millors països europeus.

Tipus de camins
Per poder-nos fer una idea clara dels valors que aporta a la nostra societat una activitat com el senderisme, i de tot el profit que en pot treure l’aficionat, convé fer un breu repàs als tipus de camins pels quals transita la nostra xarxa.

Cal tenir en compte que els itineraris intenten evitar, en la mesura del possible,el pas per carreteres o camins asfaltats i transiten pel que podríem denominar com a camins tradicionals, vies de comunicació pre-industrials habilitades per a diferents usos. Així, trobem vies que originalment van destinar-se al trànsit de carruatges, d’animals de càrrega, de persones o de ramats.

Totes elles ofereixen una oportunitat única per a la recuperació de la memòria històrica d’unes pràctiques tradicionals que pràcticament s’han extingit. Un exemple clar en són els camins ramaders, que han significat una infrastructura bàsica per a l’economia del nostre país durant molts segles i que actualment, degut a la fragmentació de les seves xarxes com a conseqüència de la construcció de les grans vies de transport i a la manca d’expectatives econòmiques de la transhumància, representen un patrimoni en perill que demana la nostra atenció. Amb l’ajuda de guies com “Del Lluçanès a la Cerdanya, resseguint camins ramaders” (Ignasi Forcada, Publicacions Abadia de Montserrat) i de les converses que puguem mantenir amb els habitants de les zones que visitem, el senderisme es converteix en quelcom més que una simple passejada per la natura. S’erigeix com una activitat no només útil per a la salut física i mental de les persones, sinó també per a la bona salut de la nostra societat.

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate