La punció seca en fisioteràpia

Laura Garcia

5 de setembre, 2019

La punció seca permet obtenir millors resultats en un període més curt de temps i és molt eficaç en el tractament d’algunes lesions molt concretes, fent el procés de recuperació més actiu, ràpid i funcional.

La punció seca és una tècnica de fisioteràpia que serveix per a tractar la síndrome del dolor miofascial, mitjançant l’estímul mecànic d’una agulla.

Síndrome del dolor miofascial
La síndrome del dolor miofascial és un conjunt de símptomes sensorials, motrius i autonòmics ocasionats per un punt gallet, el qual és una zona hiperirritable d’un múscul, associat a un nòdul palpable hipersensible dins d’una banda tensa. La banda tensa és el que habitualment coneixem com a contractura muscular. És una zona dolorosa a la compressió, que ocasiona dolor referit, hipersensibilitat a la pressió i disfunció motriu.

Per a identificar un punt gallet, hem d’estar davant dels següents escenaris:

• Localitzar una banda tensa palpable (zona de contractura).
• Que hi hagi dolor local a la pressió d’un nòdul a la banda tensa, ocasionant una resposta d’espasme local (contracció involuntària del múscul que tractarem d’eliminar amb la punció).
• Reconeixement per part del pacient del seu dolor habitual en pressionar sobre el nòdul sensible.
• Limitació dolorosa de l’amplitud del moviment en fer l’estirament del múscul. Aquesta musculatura està debilitada però no presenta atròfia.

Un punt gallet ocasiona dolor referit, que és un dolor que s’irradia a altres zones relacionades amb el múscul en concret. Cada un d’ells té un patró de dolor referit específic. En tota aquesta zona apareix dolor i disestèsia. Uns exemples d’aquest tipus de dolor podrien ser una cefalea tensional, formigueig o la mateixa debilitat muscular.

La punció seca és una tècnica de fisioteràpia que serveix per a tractar la síndrome del dolor miofascial, mitjançant l’estímul mecànic d’una agulla.

La síndrome del dolor miofascial pot tractar-se amb estiraments analítics, o combinant-los amb aplicació d’esprais o amb tècniques de facilitació. També pot tractar-se amb tècniques de compressió, de massoteràpia o d’inhibició, o bé mitjançant les tècniques de fisioteràpia invasiva: la punció seca.


Tractament amb punció seca
Farem servir la punció seca quan hem fet servir els recursos esmentats anteriorment i no hi ha una gran millora, o bé quan el múscul a tractar és molt profund i poc accessible amb la teràpia manual.
És una tècnica molt més efectiva que les altres i obté resultats immediats, la qual ens permet abordar el múscul directament. Per tant, està indicada per a tractar qualsevol problema musculoesquelètic que cursi amb limitacions o molèsties musculars, sempre que sigui ocasionat per un punt gallet i es manifesti amb dolor local o referit.

Existeixen dos tipus de punció seca: la superficial, la qual deixant l’agulla uns minuts superficialment fa desaparèixer la sensibilitat local, i la profunda, amb la que es treballa intramuscularment, buscant respostes d’espasme local. El que fa és eliminar plaques motores disfuncionals per tal que es tornin a regenerar de manera sana.

Sempre cal fer un bon tractament post punció, fent una bona hemostàsia, aplicant esprai fred, estirant la musculatura i fent amassament local. També cal fer moviments actius lliures en tot el recorregut articular per activar la musculatura treballada i els seus antagonistes.

És molt important la comunicació amb el pacient, ja que segons el que vagi notant guiarà la pràctica. Abans de realitzar la tècnica, cal informar del que farem i del dolor post punció, doncs és normal patir dolor local a la musculatura treballada, que pot durar des d’unes hores fins dos dies després de la sessió. És un dolor normal i controlat ocasionat pel trencament de la placa motora (unió neuromuscular).
També cal saber dels possibles riscos en l'aplicació d'aquesta tècnica, que s’eviten amb una bona praxi, donada per una correcta formació del fisioterapeuta, que ha d'estar inscrit en el registre de punció seca del Col·legi de Fisioterapeutes.
Aquesta informacióes farà constar en un document: el consentiment informat, signat tant pel pacient com pel fisioterapeuta.


Contraindicacions
No és recomanable aplicar la tècnica a persones que tenen fòbia a les agulles, persones amb problemes de coagulació, hipotiroïdisme no controlat, al·lèrgia als metalls (especialment al níquel), dones embarassades, nens (caldria el consentiment dels pares) i persones amb implants mamaris o pròtesis.


Com a conclusió, direm que aquesta tècnica permet obtenir millors resultats en un període més curt de temps i és molt eficaç en el tractament d’algunes lesions molt concretes, fent el procés de recuperació més actiu, ràpid i funcional. Tot que en fisioteràpia sempre es pot trobar una alternativa.

 

Segueix llegint...


 

l'autor

Laura Garcia

Fisioterapeuta

Sóc fisioterapeuta especialitzada en l’àmbit de neurologia.

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate