Amb 40 anys, per què he de fer esport?

Ester Benach

1 de novembre, 1997

La pràctica de l'esport en aquesta franja d'edat és una qüestió que ha estat poc estudiada per les ciències socials. Alguns estudis sobre la psicologia del desenvolupament de la capacitat de rendiment han demostrat que, tot i que, el punt màxim de la capacitat sensomotriu per a l'aprenentatge s'aconsegueix a l'adolescència, és en l'època adulta quan es mostra més interès per practicar l'esport. Això, segons aquests estudis, és a causa de la por a l'envelliment o a perdre massa ràpid la vitalitat, la flexibilitat, la rapidesa de quan s'és jove.

En arribar als 40 és important que es consideri l'ocupació del temps lliure com un aspecte més del procés de desenvolupament, el qual hem de tenir clar que dura tota la vida. Per això és important, també als 40, fer esport.

L'esport com a alternativa d'oci

Molts autors parlen d'oci únicament com a sinònim de no-treball. Aquesta definició, però, simplifica molt la definició d'oci i les seves tres característiques bàsiques: descans, diversió i desenvolupament personal. És bo diferenciar una cosa de l'altre perquè, de vegades, no sempre utilitzem el temps lliure per fer activitats que ens enriqueixin física, psíquica i intel·lectualment.

Podríem dir que la societat actual i les circumstàncies conjunturals que estem patint han dividit en tres grans grups a les persones que tenen entre 40 i 50 anys:

1. Aquells que treballen i que poden gaudir d'un lloc de treball mínimament estable, en molts casos ocupant llocs de responsabilitat, després d'una escalada que els ha costat anys i sacrificis.

2. Aquells que després de treballar una sèrie d'anys han perdut el lloc de treball i que els costa poder-ne trobar un altre. Aquesta situació la pateixen més tots aquells que voregen els 50.

3. Un grup de dones, força nombrós, que es dediquen a les tasques de la llar.

Per al primer grup, saber utilitzar el temps lliure pot ser una molt bona manera d'evitar trastorns tant físics com mentals. Saber robar temps al temps, i desconnectar de la feina quotidiana és una tasca difícil. I diem tasca perquè tot i que no hi hagi un guany econòmic és una activitat necessària, que només comporta compromís i responsabilitat amb un mateix. Ocupar aquest temps amb activitats relacionades amb la cultura alimenta i enriqueix l'intel·lecte. Però, tant o més important és fer esport perquè ajuda a despendre's de l'agressivitat que es va acumulant durant tot el dia, perquè el cansament físic que provoca quedar baixos de forces, ajuda a dormir molt millor i recuperar energia per la pròxima jornada.

Per al segon grup, és més que idoni emprar el temps en alguna d'aquestes activitats. És, dit d'una altre manera, terapèutic. Sovint el buit que provoca no tenir una feina remunerada pot ser causa de depressions, de complexos d'inferioritat o de baixa autoestima, més quan la situació s'ha donat després de dedicar gran part d'una vida a treballar o a aconseguir uns objectius i unes fites que, al final, se n'han anat en orris. Assumir l'atur és molt dur, sobretot si les perspectives laborals no són gens clares. Mentre una situació així no canvia és millor que, entre entrevista i entrevista de feina, entre pàgina i pàgina de diari buscant treball, s'intentin buscar activitats que omplin el buit i que facin sentir-se bé. Molts es dediquen al bricolatge i, sens dubte és una bona proposta perquè a part de col·laborar en la feina de la casa es rep la congratulació dels teus. Però el sentiment de frustració que pot sorgir en alguns casos també pot ser alliberat fent esport. És evident que, donat el baix poder adquisitiu, no es poden practicar esports que comportin una despesa econòmica considerable però hi ha esports que suposen un cost molt petit i centres, com els Poliesportius Municipals, on les quotes són accesibles per tot tipus de gent.

Pel que fa al tercer grup, sovint moltes dones deixen de treballar al tenir fills, altres ja tenen clar que es volen dedicar a les feines de casa abans de treballar. Ser mestressa de casa pot ser, per a moltes dones, gratificant, però, quan els fills es fan grans i comencen a emancipar-se la dona pot patir, igual que en el segon cas, un buit important. A més la poca valoració que les mestresses de casa reben, per part dels seus i de la societat, envers la seva tasca diària pot provocar que, a voltes es trobin soles, a voltes pensin que la seva feina no és prou important. Per tot això, sortir de casa per aprendre alguna cosa nova o anar a fer esport ajuda a sentir-se bé amb una mateixa i sentir que també agraden a les persones que tenen més a prop.

6 noms propis que han fet història

Gerhard Weidner, va establir el rècord en la prova de marxa de 20 milles el 25 de maig de 1974. Tenia 41 anys i 71 dies.

Patrick J. "Babe" McDonald, va obtenir un títol olímpic en guanyar la prova de llançament de pes (25,4Kg.) a Amberes (Bélgica), el 21 d'agost de 1920. Tenia 42 anys i 26 dies.

Tebbs Lloyd Johnson va quedar tercer en la prova marxa de 50.000 m el 1948. Tenia 48 anys i 115 dies.

El jugador regular més veterà del bàsquet va ser Kareem Abdul-Jabbar que va fer l'última aparició amb Los Angeles Lakers, amb 42 anys i 59 dies, el 1989.

Juan Manuel Fangio va aconseguir un rècord en guanyar 5 cops el Campionat Mundial de Pilots. Va ser el 1951, el 1954 i el 1957 quan tenia 40, 43 i 46 anys, respectivament. Es va retirar el 1958 quan en tenia 47, després de guanyar el 24 Grand Prix.

William PeHenry "Billiy" Meredith, dels equips de Manchester City i del Manchester United, va jugar amb l'equip de Gales contra Anglaterra a Highbury (Londres) el 15 de març de 1920, amb 45 anys i 229 dies. Durant 20 anys i fins aleshores, va disputar encontres internacionals.

Quins esports ofereix el Claror per als qui teniu 40 anys?

¿Heu patit alguna patologia (articular, tendinosa, muscular, estructural...) o patiu alguna malaltia?

Si és així, cap problema, perquè només arribar a l' Esportiu Claror i si la vostra salut ho requereix, un informe mèdic (del servei mèdic del mateix esportiu), assessorarà els coordinadors de les diferents àrees esportives perquè, si convé, prenguin precaucions i us preparin un programa adient.

Si no és així, tampoc hi ha problema. També podreu gaudir d'un programa esportiu adequat i fet a la vostra mida.

Les activitats més adequades

L'esportiu Claror ofereix moltes activitats dirigides, és a dir amb monitors, i adreçades als adults. N'hi ha de tots tipus i per a totes les necessitats. En posem uns quants exemples:

1. Aeròbic: ideal si us agrada el moviment, voleu perdre pes o, en definitiva, voleu exercir alguna activitat més dinàmica i animada.

2. "Tai-chi" o ioga: si el que voleu és trobar un moment per a relaxar-vos i trobar-vos amb vosaltres mateixos.

3. Balls de saló o amics de la bici: potencia l'aspecte més lúdic i social de l'esport. Per a disfrutar en grup o amb la parella ja sigui ballant o fent una petita excursió un matí de cap de setmana.

Podeu triar alguna d'aquestes activitats o fer-ne més d'una ¿per què no?. Però, potser hi ha qui vulgui aprofitar aquella estoneta que queda lliure, sense necessitat de seguir sempre el mateix horari. També hi ha sortides per aquestes necessitats.

Gimnàs i piscina

Tant si s'ha practicat esport anteriorment com si no, només trepitjar el gimnàs o la piscina per primer cop s'obre una fitxa personal perquè els especialistes puguin fer un seguiment conscient. Ens referim al programa d'assessorament al soci, el qual es porta a terme tant a la piscina com al gimnàs i sempre s'adequa a les necessitats i possibilitats de l'usuari.

En el cas del gimnàs, un programa d'iniciació consisteix en augmentar el to muscular i la mobilitat articular. Per tal d'assolir aquests objectius es treballa amb aparells, un bon avantatge perquè, així, no és necessari un aprenentatge previ, ni molta coordinació i es redueixen quantitativament els riscos de lesió.

El més ideal és que aquest primer programa es faci durant 2 mesos i s'assisteixi al gimnàs 3 dies a la setmana, almenys 1 hora. Un cop superat és pot seguir igual, per a mantenir-se, o es pot individualitzar encara més segons els objectius de cadascú.

Pel que fa a la piscina també hi ha opcions per aquells que tenen certa autonomia dins l'aigua. Els primers programes ensenyen les tècniques dels estils de crol, braça i esquena. Un cop assolits els objectius només cal anar perfeccionant i millorant la condició física. I si sou atrevits, us podeu apuntar, fins i tot, a l'equip de Masters de Natació (per a majors de 25 anys). Els requisits: tenir nocions bàsiques, ganes de participar, i entrenar-se amb molta motivació.

Sedenterisme i socialització

La tasca diària de la major part de les persones que voregem els 40, tant per dalt com per baix, porta íntimament associats els conceptes de sedentarisme i socialització.

Des del punt de vista professional i personal i, especialment a les grans ciutats, només cal fer una reflexió entorn a les condicions en què treballem o com anem resolent els petits problemes quotidians per adonar-nos que el nostre cos, que està especialment preparat per a moure’s, cada vegada es mou menys per causes naturals.

Treballar en una oficina, en una empresa de serveis, comporta, habitualment, estar assegut la major part del dia; actituds posturals incorrectes; quan cal desplaçar-se per a fer qualsevol mena d’encàrrecs, s’acostuma a anar en cotxe (asseguts); si anem en transport públic, pocs fem servir les escales no-mecàniques; quan arribem a casa agafem l’ascensor...Ben segur que es poden trobar una bona pila d’altres exemples que confirmin aquesta realitat.

Una realitat en la que també cal contemplar el nivell constantment creixent d’exigència del nostre temps. Cada vegada tenim menys temps per a fer allò que ens ve de gust o simplement per "perdre’l". Això afegeix un element que condiciona els aspectes abans esmentats. Quantes persones caminaríem més si no fos perquè el nostre temps està condicionat per les necessitats professionals?

On vull anar a parar amb tot això? Doncs a la importància que té saber "robar temps al temps" per al nostre propi benefici personal, i dedicar-lo a la pràctica de l’activitat física i l’esport és una bona opció per trobar-nos millor amb nosaltres mateixos, combatre el sedentarisme (que pot provocar, conjuntament amb altres factors, alteracions en la nostra salut), i donar-li al nostre cos la possibilitat de moure’s. Ben segur que ens ho agrairà!

I què hi té a veure el concepte de socialització? La pràctica d’activitat física i esportiva en grup o en un entorn que faciliti la relació amb els altres col·labora a potenciar i a gaudir del component social del ser humà (cal no ser xovinistes, però: hi ha moltes altres opcions). Quantes persones no ens hem plantejat alguna vegada fer una activitat, totalment diferent a les que fem habitualment, amb l’objectiu de conèixer altra gent, d’enriquir el nostre marc de relacions, de sortir momentàniament del nostre entorn?

Afegiria, com a element a considerar en un futur immediat, el nombre creixent de persones que, aprofitant els recursos tecnològics al nostre abast, tenen (i tindran en major proporció) el seu lloc de treball a casa seva: connexió informàtica amb la seu central de l’empresa, correu electrònic, internet... menys contactes personals.Els especialistes en l’estudi del comportament humà ja estan analitzant les modificacions de conducta que aquests canvis poden provocar, alguns dels quals tenen a veure amb la sol·litud.

La pràctica de l’activitat física i l’esport, sense ser-ne l’únic, pot ser un recurs valuós per a combatre el sedentarisme i fomentar les relacions amb els altres; en definitiva, per a trobar-nos millor amb nosaltres mateixos gràcies als beneficis que proporciona en molts aspectes.

 

l'autor

Ester Benach

Directora d'excel·lència i responsabilitat social

Llicenciada en Ciències de la Comunicació (UAB), Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques (UOC), Màster en Responsabilitat Social Corporativa (UOC)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate