Combat les pors amb la realitat virtual

Eduard Teixidó

3 de desembre, 2014

Ja el 1986, Jaron Lanier va definir el terme realitat virtual (RV) com una tecnologia que permet la creació d’espais tridimensionals per mitjà d’un ordinador i que permet la simulació de la realitat, amb el gran avantatge que podem introduir en l’ambient virtual els elements i els esdeveniments que considerem útils, segons l’objectiu que ens proposem. I en aquest cas concret, l'objectiu seria tractar les fòbies.

El que fa qualitativament útil una experiència virtual és que l’usuari percep l’efecte immersiu d’estar en l’espai generat per l’ordinador amb un cert grau d’interacció amb les situacions i els objectes d’aquest món virtual. Aquesta propietat de la RV, que s’anomena sensació de presència immersiva, és el que la fa tan atractiva per al seu ús en psicologia clínica.

Inicis
La primera aplicació de la realitat virtual en psicologia clínica es va centrar en el tractament de l’acrofòbia (fòbia a les altures). Rothbaum et al. (1995) van publicar el primer estudi de cas, en el qual un pacient superava la por a les altures després d’exposar-se a un escenari virtual que reproduïa situacions acrofòbiques.

Per tant, la RV ens ofereix una gran eina en la simulació de la realitat per recrear esdeveniments rellevants en un marc terapèutic, com en el cas de l’exposició virtual a estímuls evitatius a la psicoterapèutica de les fòbies. També s’està utilitzant en altres trastorns d’ansietat a més de trastorns psicològics com TOC, addiccions, etc. (Anderson, Jacobs i Rothbaum, 2004; Krijn, Emmelkamp, Olafsson i Biemond, 2004; Pull, 2005).

Fins aleshores, en la teràpia tradicional s’havia recorregut a la imaginació del pacient, a elements audiovisuals (fotografies, diapositives, filmacions, etc.) o a procediments com el joc de rol. Però l’avantatge qualitatiu d’aquesta nova tecnologia és que cada un dels elements, i esdeveniments, que se succeeixen en la immersió virtual estan sota el control total del terapeuta. Per exemple, a la psicoterapèutica mitjançant la tècnica d’exposició de la fòbia a volar, podem disposar d’un avió virtual amb diferents opcions: vols de dia o de nit, bon temps o tempesta, vol amb turbulències o sense turbulències, i també practicar només una part del vol que sigui especialment difícil per a un pacient, com l’enlairament, que es pot fer diverses vegades en una mateixa sessió i sense sortir de la consulta, la qual cosa que seria impossible en un avió real.

Aquesta característica pot potenciar la idea de la teràpia com un ambient protegit, en el qual el pacient pot explorar i experimentar sense que hi hagi conseqüències directes. És a dir, practicar les destreses apreses en un ambient segur per poder aplicar-les després en l’ambient natural. A més, amb la RV es poden graduar les dificultats en aquesta pràctica, amb un nivell de precisió, jerarquització i graduació de l’exposició que no permet la realitat i, a més, es pot repetir exactament la mateixa situació les vegades que siguin necessàries.

La realitat virtual terapèutica al nostre país
Actualment hi ha nombroses investigacions, iniciatives i empreses dedicades al trasllat de la realitat virtual a la psicoteràpia, la neurologia, la socialització, l’enginyeria, l’aprenentatge, etc. I en aquesta línia de desenvolupament de la RV trobem que a Barcelona es fan des d’investigacions molt innovadores fins a projectes funcionals, com l’operativa «cova» de realitat virtual, la més avançada d’Espanya i desenvolupada per la Universitat de Barcelona (UB), ubicada al Campus Mundet.

La infraestructura de la UB posa als usuaris en entorns hiperrealistes en el tractament de fòbies, com ara la por a les altures, parlar en públic, etc.

«Fa anys que s’està treballant amb la realitat virtual, però encara em sorprèn que les persones reaccionem com si tot fos real», explica Mel Slater, professor de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i de la UB, que ha invertit 500.000 euros d’un projecte europeu a construir la infraestructura. Aquest cub, d’uns tres metres per cada costat, és la sala més avançada d’aquest tipus a Espanya –n’hi ha menys d’una desena, repartides entre Catalunya, Madrid, València, Galícia i el País Basc–, ja que disposa dels projectors de millor resolució i d’un sistema de visió en 3D perfeccionat.

També la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) disposa del seu CAVE, desenvolupada per Pere Brunet, investigador i fundador del centre de realitat virtual de la UPC i creador d’aquesta primera «cova».

I tampoc no podem oblidar el projecte més recent i premiat, el Phobious, o Psious, de Barcelona, orientats als tractaments psicoterapèutics. És la primera plataforma virtual d’un conjunt d’aplicacions per a la majoria dels usuaris que tinguin un mòbil o una tauleta per optimitzar procediments psicoterapèutics i d’aprenentatge.

Un munt de possibilitats
Les aplicacions de la RV traslladada al telèfon intel·ligent és un element innovador i de baix cost amb nombroses possibilitats de què poden disposar avui dia els professionals de la salut (psicòleg, metge, neuròleg, rehabilitador, etc.) o els educadors (professor, pedagog, logopeda, etc.) i també és un element de psicoeducació d’autoaplicació eficaç per a persones que vulguin millorar les seves competències cognitives, socials, d’aprenentatge, etc.

Pensant en el futur, es podrà observar una tendència amb forta interacció conjunta –entre l’usuari o professional i la RV amb les aplicacions virtuals d’ús domèstic– cada vegada amb més pes específic de les diferents àrees del coneixement i l’educació.

l'autor

Eduard Teixidó

Responsable de sala fitness del Claror Sardenya

Llicenciat en Psicologia (UB), Màster Oficial en Activitad Física i Salut (UNIA-UPO),Tècnic superior Activitat física (IES Mare de Déu de la Mercè), Entrenador Nacional de fitness (Aprofide), Curs d'especialització en Psicologia de l'Esport (UAB), Promotor d'Activitat Física i Salut (UAB), Curs de Trastorns mentals Severs (per Dra. Rosa Ordoñez), Curs de violencia de sexe i génere (UB)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate