Descobreix els patrons de conducta en l’activitat física

Eduard Teixidó

7 de gener, 2015

Conèixer les actituds i els comportaments que incideixen en la salut i la seva forma d’aplicar-les a l’activitat física o esportiva ens serà de gran utilitat per dirigir millor els nostres esforços.

Actualment les ciències de la salut tendeixen a adoptar un estil metodològic, sota el qual la persona ja no és un subjecte passiu en la gestió de la seva salut, sinó al contrari, un agent constructiu i responsable del seu benestar físic i psicològic. Sota aquesta concepció, l’activitat física i l’esport s’entenen com a eines per prevenir hàbits de conducta negatius i alhora reforçar conductes saludables i generar satisfacció vital. Tot plegat, juntament amb la potenciació de les estructures corporals, la condició física i la socialització adequades, ens apropen de forma efectiva a un augment qualitatiu en la nostra qualitat de vida.
 
Els antecedents
Per entendre l’objectiu final de l’activitat física cal haver tingut en compte anteriorment l’estudi de les variables psicosocials i conductuals que té a veure amb la salut i la malaltia, així com el disseny d’estratègies terapèutiques per modificar, prevenir i eradicar hàbits patògens com beure en excés, fumar, el consum de tòxics, sedentarisme, obesitat, conductes sexuals de risc, nutrició inadequada (per malnutrició o excés de productes grassos), etc. Així, deduïm que l’agressió cap a la nostra salut ve donada pel poder patogen de continuar un tipus de vida no saludable. Però això no és tot, també s’ha demostrat l’existència d’un conjunt d’actituds i comportaments diferenciats i de tipus psicològic que incideixen en la salut: es tracta dels patrons de conducta.
 
Tipus de patrons de conducta
Essencialment, podríem dir que els patrons de conducta són estils de comportament de diferents tipus, detectats mitjançant l’observació clínica.
 
Tipus A
Els cardiòlegs Ray Rosenman i M. Friedman van observar a mitjan anys seixanta que amb certa freqüència es produïa en els seus pacients un conjunt de factors psicològics i manifestacions conductuals determinants d’un estil de vida. Aquests anaven associats al desenvolupament de trastorns cardiocirculatoris. Van denominar aquest fenomen «patró de conducta de tipus A». 
 
Després de la seva objectivació psicomètrica (comprovació sota instruments de mesura específics), el van descriure com una sèrie de característiques: agressivitat, gran impaciència, hiperactivitat, urgències de temps, actitud enèrgica i hostil, una gran implicació laboral i també una excessiva competitivitat i necessitat d’èxit.
 
Aquest patró es denomina també «independent de risc coronari», perquè és un factor de risc per si mateix, al marge dels factors de risc tradicionals. Això vol dir, per exemple, que les persones que pertanyen a aquest patró tenen 2,5 vegades més probabilitats que les de patró de conducta B de mostrar angina de pit o infart de miocardi per l’elevada activació psicofisiològica crònica que presenten, encara que aquest fet no vagi associat a hipertensió, tabaquisme, sedentarisme, estrès extrem sostingut, etc.
 
Una altra característica important del patró de conducta de tipus A és que acostuma a tractar-se de persones excessivament vulnerables a la crítica social i, per tant, amb un baix nivell d’autoestima. Normalment són sensibles als senyals de càstig i recompensa i solen desenvolupar un caràcter neuròtic. 
 
El 1981 es va atribuir valor predictiu de risc per a una alteració de la salut al patró de conducta de tipus A. Pel que fa als models explicatius teòrics per a aquest patró, hi ha els següents:
-El model conductual sosté que el patró A es desenvolupa com a resposta davant certs estímuls i com a conseqüència de l’aprenentatge.
-Altres estudis de tall més biològic afirmen que hi ha una notable relació amb una sobreactuació del sistema simpàtic, o bé una hipoactivitat del parasimpàtic, que dóna com a resultat una sobreexcitació permanent per predisposició constitucional del sistema nerviós autònom o vegetatiu.
-En el model biopsicosocial se’ns explica aquest patró de conducta com a conseqüència de l’actuació de la persona, que crea i busca implicar-se en situacions amenaçadores com un repte (tot és un desafiament personal). Avalua les situacions com més amenaçadores i exigents del que en realitat són i perllonga el contacte amb aquestes situacions per les seves característiques cognitives. Genera situacions hostils, agressives i competitives en manifestar el patró de conducta A.
Acostuma a donar-se una insatisfacció permanent i es desenvolupa una gran autoexigència continuada per intentar esforçar-se i superar els altres.
 
Tots aquests models estan d’acord amb l’explicació fisiològica de Rosenman i Friedman. Posteriorment, van aparèixer investigacions que matisaven els trets conductuals d’aquest patró de conducta, però que convergien en el punt comú de l’hostilitat.
 
Esports recomanats
Podem donar recomanacions de tipologia d’exercici o esport només en el pla orientatiu. No obstant això, aquestes recomanacions ens poden ser útils per dirigir millor els nostres esforços cap a una major consecució de l’estat òptim de salut.
Si pertanyem al patró de conducta de tipus A ens pot ser beneficiós qualsevol esport o activitat física que aporti i desenvolupi un reaprenentatge interoceptiu del tipus de localització muscular, gestió respiratòria, relaxació, mobilitat articular i sensacions introspectives agradables, com ara el ioga, el tai-txi, una cursa de mig fons o fons, la natació, etc.
 
La finalitat és controlar i consumir l’excés de neurotransmissors produïts d’una manera creativa. No ens interessa l’esport competitiu ni agonista, perquè aniríem al límit i això donaria lloc a un factor problemàtic més. El que realment ens interessa és aprendre a recuperar el benestar i el control sobre el nostre sistema nerviós.
No són recomanables els esports de risc, ni tampoc els que suposin un repte difícil. Els elegits han de ser de tipus harmònic i continuat i –si és possible– de caràcter lúdic, per facilitar l’aprenentatge i l’equilibri del sistema nerviós vegetatiu.
 
Tipus B
Generalment és el patró de conducta o model ideal, amb el qual és més fàcil desenvolupar, adquirir i mantenir hàbits saludables de vida. Les seves característiques psicològiques se centren en el benestar personal, parant atenció a la satisfacció vital. Aquestes persones es mostren tranquil·les, confiades i relaxades. Les relacions solen donar-se en un marc d’expressió oberta de les emocions, incloses les hostils, de manera mesurada i proporcionada (no hi ha una repressió patològica).
 
Aquest patró de conducta s’associa amb una bona autoestima i una alta assertivitat, així com una estabilitat emocional consistent. També sol haver-hi un bon concepte de competència pròpia. No s’ha correlacionat aquest patró de conducta de tipus B amb cap risc patogen en particular.
 
Esports recomanats
És un patró òptim per a qualsevol esport, competició o activitat física, sigui individual o per equips, que respecti la teoria de l’entrenament i les diferències i característiques individuals.
 
Tipus C
La seva presència fa sospitar una relació amb més probabilitat de presentar malalties neoplàsiques, a més d’un pitjor pronòstic en la seva evolució (segons Temoshock i Fox).
 
Com a característiques psicològiques, trobem que la persona és extremament passiva, cooperativa, no assertiva i excessivament conformista i afable.
 
Les seves relacions interpersonals acostumen a ser de tipus submís, controlant l’expressió de l’agressivitat o hostilitat i amb una gran necessitat d’agradar i d’afiliació.
És un patró de conducta inhibidor d’accions i iniciatives, amb caràcter repressiu cap a si mateix. La persona pot manifestar inexpressivitat emocional i anhedònia (manca de sensibilitat a les sensacions plaents). Solen presentar estats d’ansietat i depressió emmascarada i solen associar estats de desemparament i desesperança.
 
Esports recomanats
En ser persones de baix perfil assertiu i sense ser violentes, s’ha de potenciar la seva autoestima, juntament amb un concepte de competència de tipus assertiu, de manera que s’aconsellen esports d’equip, arts marcials, musculació, a més de tallers i jocs. També és bo el suport grupal.
 
Tipus D
Ja en les investigacions originals de Denollet es va trobar una mortalitat del 23% en pacients amb patró de conducta tipus D i del 7% en pacients amb altres tipus de personalitat en un estudi de seguiment a sis anys en pacients amb trastorns cardiovasculars. També tenen més risc de patir estrès psicosocial negatiu, de tenir una qualitat de vida més deteriorada i de beneficiar-se menys dels tractaments mèdics (Pedersen i Denollet, 2003; Denollet, 2000). 
 
Més característiques d’aquest patró fan referència a la pobresa afectiva, lúdica o d’estímuls gratificants de l’entorn, sigui pels agents educatius principals (pares, família, escola, etc.) o a causa de les escasses possibilitats d’estimulació del medi social (marginació, aïllament, endarreriment...) i a la sobredependència cap a les figures d’afecció, minvant l’autonomia i la maduració adequades. Pot correlacionar amb depressió i, també pels seus alts valors d’afectivitat negativa i inhibició social, resulta un predictor independent de mortalitat a llarg termini en pacients amb trastorns cardiovasculars.
 
Esports recomanats
És preferible fer activitat física a l’aire lliure, senderisme, activitat aquàtica i tot tipus d’esports relacionats amb una bona integració al medi natural i social: cooperació, integració a grups lúdics, etc., per ajudar a assolir un sentiment d’autocompetència i autoestima adequats.
 
Conclusió
Dels diferents patrons analitzats, podem extreure l’important pes que exerceixen les nostres pròpies variables psicològiques i conductuals en la manifestació d’algunes malalties.
Per això cal adequar un estil de vida saludable dissenyat per a cada un de nosaltres, on l’activitat física sigui un element de primer nivell en la prevenció de la malaltia i la potenciació de la salut.
 
Bibliografia
Vallejo Ruiloba, J. Introducción a la psicopatología y a la psiquiatría (7ª ed.). Barcelona: Masson, 2011.
Denollet, J. «Type D personality: A potential risk factor refined». Journal of Psychosomatic Research; 49(4): 255-266 (2000).
Pervin, L. A. La ciencia de la personalidad. Madrid: McGraw Hill, 1998.
Denollet, J.; Brutsaert, D. «Personality, disease severity, and the risk of long-term cardiac events in patients with a decreased ejection fraction after myocardial infarction». Circulation; 97:167-173 (1998).
Denollet, J.; Sys, S.; Stroobant, N.; Rombouts, H. et al. «Personality as independent predictor of long-term mortality in patients with coronary heart disease». The Lancet; 347: 417-421 (1996).
Habra, M.; Linden, W.; Anderson, J.; Weinberg, J. «Type D personality is related to cardiovascular and neuroendocrine reactivity to acute stress». Journal of Psychosomatic Research; 55: 235– 245 (2003).

l'autor

Eduard Teixidó

Responsable de sala fitness del Claror Sardenya

Llicenciat en Psicologia (UB), Màster Oficial en Activitad Física i Salut (UNIA-UPO),Tècnic superior Activitat física (IES Mare de Déu de la Mercè), Entrenador Nacional de fitness (Aprofide), Curs d'especialització en Psicologia de l'Esport (UAB), Promotor d'Activitat Física i Salut (UAB), Curs de Trastorns mentals Severs (per Dra. Rosa Ordoñez), Curs de violencia de sexe i génere (UB)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate