Arriba el bon temps! És hora de gaudir del senderisme!

Guillem Montagut

6 de maig, 2015

El senderisme és una activitat esportiva que recorre camins ubicats en plena natura. És un exercici amb infinitat d’objectius: millora el nostre estat físic, ens permet conèixer altres llocs o persones i de vegades comporta fer un passeig per la història i cultura d’un lloc. 

Senderisme és sinònim d’excursionisme a peu. És a dir, caminades que es fan principalment per senders i camins en què el grau de dificultat no acostuma a ser elevat, ja que és una barreja d’activitat esportiva, oci i turisme, que es desenvolupa principalment en entorns naturals.

Tradicionalment es practicava en els centres excursionistes, però actualment, gràcies als senders senyalitzats, és possible fer tot tipus de caminades de qualsevol nivell, i cap a qualsevol destinació, tant per compte propi com amb rutes organitzades per empreses.

Estil de vida saludable
Com a activitat esportiva cal assenyalar que no és un esport de competició, sinó més aviat un estil de vida saludable. El pot practicar tothom, sempre adaptant-se a l’estat de salut de cada persona. A cada ruta o activitat s’indica el nivell mitjà de dificultat, que està marcat pel nivell d’esforç, molt relacionat amb el desnivell acumulat i els quilòmetres del recorregut, i amb el tipus de sender per on transitarem. El senderisme és la manera més fàcil de practicar esport en contacte amb la natura.

Aquesta activitat s’ha popularitzat en els últims anys gràcies a l’homologació, la senyalització i la conservació de senders duta a terme per les diferents federacions excursionistes i muntanyenques de tot Europa.

Tipus de senders
Els senders homologats i senyalitzats es subdivideixen en:
Senders locals (SL): tenen un màxim de deu quilòmetres i escassa dificultat. Els senyals de color verd i blanc en són els guies.
Petit recorregut (PR): són camins d’entre deu i cinquanta quilòmetres i s’hi solen invertir entre un i dos dies. Les seves marques són grogues i blanques.
Gran recorregut (GR): traçats de més de cinquanta quilòmetres que requereixen més de dos dies per recórrer-los. Les marques són vermelles i blanques. El camí de Sant Jaume n’és el típic exemple.

Hi ha altres senders clàssics o rutes populars que poden coincidir, o no, amb un sender homologat. Les oficines de turisme i els centres d’informació dels parcs naturals acostumen a oferir aquest tipus de rutes.

Equipament
A l’hora de sortir hem de tenir en compte el material següent:
- Convé anar equipat amb un calçat còmode de sola dura. 
- Portar diverses capes de roba és l’opció ideal.
- No oblidar-se de portar menjar i beguda (un litre i mig d’aigua per dia). 
- Els bastons, encara que no són imprescindibles, permeten descarregar els genolls.

Com practicar el senderisme
El senderisme es pot practicar per lliure, demanant informació a les oficines de turisme i a les federacions de muntanya. No obstant això, per iniciar-s’hi una bona opció és apuntar-se a un grup organitzat amb un guia titulat de muntanya o interpretador del medi. Nombrosos clubs i empreses organitzen aquest tipus d’activitats, tant d’un dia com de diversos. Té l’avantatge de poder gaudir de més seguretat, comoditat, organització i, si hi vas sol, fer nous amics amb la resta del grup.

Catalunya, un país referent
La geografia catalana és molt rica i diversa i permet disfrutar d’una excel·lent varietat paisatgística. El caràcter principalment muntanyenc de Catalunya, unit a la important riquesa natural, arquitectònica i cultural del territori i un clima benigne, situa els senders catalans al nivell dels més interessants d’Europa. La senyalització dels camins amb marques és ancestral. Amb el temps, diverses adaptacions d’aquests senyals han estat utilitzades per al desenvolupament del senderisme. 

Centre Excursionista de Catalunya
El Centre Excursionista de Catalunya - Club Alpí Català va ser fundat el 1876 i és un dels més antics d’Europa. Ha estat la llavor per a la creació d’una gran quantitat d’entitats excursionistes que han acollit, en cent trenta anys, centenars de milers de practicants. L’any 1975, es va començar a marcar el primer tram de sender homologat de Catalunya, el GR-7, que cobreix el trajecte d’Andorra a Fredes (País Valencià) al llarg de 399 km. Actualment, gràcies a la tasca desinteressada de les múltiples entitats excursionistes, la xarxa catalana és una de les més importants de l’Estat espanyol. Consta de més de cinc mil quilòmetres de senders de gran recorregut senyalitzats que connecten els Pirineus amb l’interior peninsular i França, així com una xarxa extensa de senders locals i de petit recorregut. Tot plegat fa de Catalunya una destinació privilegiada per al senderisme. Dels Pirineus al Mediterrani, la riquesa natural i patrimonial de Catalunya és a l’abast de tots aquells qui practiquen turisme actiu i de natura.

l'autor

Guillem Montagut

Responsable Condicionament Físic del Claror Cartagena

Llicenciat en Educació Física i Esport. INEFC Barcelona

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate