Que la força t'acompanyi!

Gregorio Bermudo

27 de maig, 2015

La força és un dels pilars fonamentals per valorar l'estat de la nostra condició física general i resulta clau traballar-la a l'hora de garantir una bona qualitat de vida durant totes les etapes de la nostra vida, especialment a mesura que ens anem fent grans.

Qualsevol moviment efectuat pel nostre aparell locomotor suposa una modificació involuntària o no de la nostra anatomia i en conseqüència la utilització d’aquesta capacitat elemental que anomenem força. Històricament la força sempre ha format part de les qualitats físiques elementals i ha compartit protagonisme amb les altres (resistència, velocitat i flexibilitat) col·locant-se al mateix nivell. En canvi ara, els professionals l’hem situat en el centre neuràlgic absolut de la condició física com si fos al voltant del qual giressin tots els conceptes relacionats amb l’àmbit de la preparació física.

És fàcil respondre doncs, perquè la força esdevé un pilar elemental per mantenir un nivell acceptable en la nostra qualitat de vida, és la nostra capacitat física més transversal i universal ja que és impossible existir sense generar la tensió necessària que ens permeti superar resistències, la més habitual provinent de la pròpia gravetat. El nivell de transferència de la força és elevadíssim i per aquest motiu és un objecte d’entrenament tan agraït, des del moment en què els primers resultats es generen és fàcil comprovar que els beneficis tenen una incidència positiva. 

Aquesta necessitat tan comú es manifesta des del moviment més quotidià i banal de la nostra vida fins a la màxima expressió de força relacionada, per exemple, amb el món de l’esport espectacle (esport competitiu d’altíssim nivell). En un entorn amb tantes possibilitats i tanta educació esportiva com el nostre, hem d’actuar en conseqüència i la nostra obligació és tenir aquests requeriments coberts en base a un entrenament equilibrat i sa, és a dir, un entrenament de qualitat.

Tres missions
El nostre sistema muscular té tres missions principals que mantenen una relació directa i evident amb el nostre estat físic. La missió més bàsica es preocupa per la protecció del nostre sistema esquelètic, cercant la seva estabilitat i defensa davant tots els elements que puguin suposar un perill pel mateix. El segon graó es correspondria amb la seva capacitat per facilitar-nos totes aquelles accions i moviments que se’n deriven de les necessitats diàries de tal forma que no suposin una dificultat addicional. Al tercer i últim nivell, la missió del sistema muscular recau en la pròpia preparació per adoptar nivells de rendiment associats a un objectiu concret provinent de la pràctica regular d’activitat física o l’esport.

De cadascuna d’aquestes missions penjarien tots els possibles objectius que qualsevol persona es pot plantejar. Cal tenir clar, però, que no podem accedir a una missió sense tenir absolutament consolidada la missió prèvia, la nostra paciència per respectar la progressió dels nostres objectius és vital per evitar lesions i fer el camí amb més tranquil·litat. Aquest és un dels grans axiomes de l’entrenament esportiu i per tant com a practicants cal que tinguem la calma necessària per no reclamar resultats a curt termini ni al nostre preparador ni a nosaltres mateixos, és sens dubte una autèntica carrera de fons. L’obsessió per tenir èxit en el plantejament d’un objectiu utilitzant el menor temps possible és un dels mals congènits que ha envaït la nostra societat, l’esport lògicament no és una excepció i aquesta extrema preocupació al cap i a la fi genera molta frustració i abandonament de la pràctica esportiva si prèviament no ens hem convençut que el camí pot ser llarg, no obstant és el mode d’assegurar-nos un procés d’entrenament favorable, sense cap tipus d’obstacle i adaptat a les nostres circumstàncies.

Cal orientació professional
Amb aquestes premisses simplement hem de deixar-nos guiar pel nostre tècnic i aportar si cal, les consideracions oportunes al nostre entrenament per tal que sigui el més el més divertit possible. En aquest sentit, a les graelles d’activitat dirigides dels clubs Claror en trobem un bon grapat que estan molt orientades al treball de la força resistència, aquesta tendència generalitzada ens permet per una banda ajustar les càrregues de treball (intensitats), també enforteix la relació amb treballs de resistència de mitja i alta intensitat i per últim permet combinar el nostre entrenament amb continguts més específics de força que es podrien exercitar en les sales de fitness. Dins de totes les alternatives que es poden trobar en un pla d’entrenament la que és autènticament innegociable és el descans, cal tenir absolutament clar que l’absència d’activitat física forma part de l’entrenament, en cas de no respectar-ho disminueixen les opcions de que l’organisme assimili els nous estímuls i generi així la millora necessària que ens permetrà continuar. Això és un fet absolutament innegociable i de caire molt personal, ja que les respostes sobre les càrregues cada cos les assimila d’una manera determinada. Per aquesta raó, durant les primeres setmanes és vital que hi hagi conversa i interacció entre tècnic i esportista per donar informació de primera mà sobre les nostres reaccions.

L’alerta sobre el treball de la força i sobre la condició física general  ha de mantenir-se activa de forma permanent, és la conseqüència de mantenir un estil de vida tan sedentari com el que hem heretat.

l'autor

Gregorio Bermudo

Director operatiu poliesportius de Sant Joan Despí

Llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i Màster en Gestió Econòmica d'Entitats Esportives (UB)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate