Els secrets d'una bona dieta per prevenir el càncer

Albert Giménez

21 d'octubre, 2015

Portar una alimentació sana que sigui equilibrada i variada contribueix a mantenir la salut i el benestar d’una persona. De fet, tenir uns hàbits alimentaris saludables pot ajudar a prevenir malalties com l’obesitat, el càncer, la diabetis o l’arteriosclerosi. Al mateix temps, una mala alimentació pot afectar el desenvolupament físic i mental, reduir el rendiment o afectar el sistema immunològic, fet que provoca que l’organisme sigui més vulnerable.

El càncer és una de les malalties amb més índex de mortalitat al món i competeix amb les malalties cardiovasculars pel primer lloc en causa de mortalitat. El càncer, com gran part de les malalties, és una malaltia multifactorial. El seu procés és complex i perllongat. Es caracteritza pel creixement i la multiplicació sense control de cèl·lules anormals, sota l’efecte de factors interns com les hormones, l’estat d’immunitat o la història genètica familiar, o per la influència de factors externs com ara substàncies químiques, radiacions i virus.

L’efecte que pot exercir la dieta sobre la salut i, en particular, sobre el càncer és un aspecte que s’ha estat estudiant en les dècades més recents i que avui ja està confirmat. A finals de la dècada del seixanta es va concloure per primera vegada que entre el 30 % i el 70 % dels càncers es trobaven vinculats amb l’alimentació. Les investigacions van dirigir llavors el seu rumb als immigrants, a relacionar el canvi del seu mode de vida i els seus hàbits dietètics amb la incidència de càncer.

Hi ha dietes més saludables que d’altres
Costums alimentaris de pobles com el japonès o d’algunes comunitats africanes amb baixa incidència de càncer de còlon es van relacionar amb el baix consum de carns vermelles i l’alta ingesta de fibres; però, en el cas de dones japoneses que van partir cap a altres països i van abandonar la seva alimentació tradicional, hi havia més probabilitat de patir càncer de mama.

Els resultats d’estudis amb poblacions vegetarianes de diferents latituds durant vint anys van mostrar un menor risc de patir càncer, i poblacions de dones vegetarianes que es van traslladar d’Àsia o l’Àfrica oriental a Anglaterra, però que van mantenir la seva dieta tradicional amb verdures i llegums, van presentar menor risc de càncer de còlon, en comparació de les procedents de les mateixes zones però que van adoptar la dieta occidental.

La dieta mediterrània com a patró dietètic a seguir
L’anomenat «estudi dels set països», fet en la dècada del seixanta, va posar de manifest el paper destacat de l’estil de vida, l’entorn i, fonamentalment, la dieta en la salut d’aquestes poblacions. La conclusió de l’estudi és que la dieta mediterrània s’ha imposat com a patró dietètic perquè està basada en fruites, verdures i cereals integrals, que són elements protectors contra malalties cròniques no transmissibles, entre les quals hi ha el càncer.

Encara que la dieta mediterrània té aliments propis del seu entorn –l’olivera, el raïm i el blat com els seus representants més significatius–, ofereix els productes clau que poden trobar-se en altres fonts, però que indiquen el que no ha de faltar en una alimentació equilibrada, agradable, sana i amb elements protectors per evitar la malaltia.

Totes aquestes observacions fetes en el transcurs de la història i en diferents països han permès confirmar que els emigrants que canvien els seus hàbits de vida tendeixen a adoptar el patró del càncer del país d’acollida. És per això que es diu que els hàbits de vida dels habitants d’un país determinen el patró de càncer de la seva població.

La dieta oriental, en la qual s’inclouen les cuines xinesa, japonesa, índia i tailandesa, té propietats protectores, i encara que totes tenen les seves particularitats, comparteixen característiques similars. La clau d’aquesta dieta és el consum diari de llegums, arròs, poca carn i dolços, moltes verdures, i també un baix contingut de greixos i abundant fibra.

Aspectes negatius de la dieta occidental
La dieta occidental té hàbits alimentaris que constitueixen forts factors de risc, com l’elevat consum de greix saturat, «aliments ferralla» i carn vermella o processada, per això s’ha descrit que la cultura occidental té més risc de patir càncer de còlon. En aquesta dieta hi ha més tendència de les dones a patir càncer de mama, que s’ha relacionat amb l’elevat contingut en greixos de la dieta, de sucres i farines refinades, amb menjars ràpids i la presència d’edulcorants, conservants i additius alimentaris, productes amb un alt contingut calòric que comporten una taxa elevada de sobrepès i obesitat. 

Fonaments d’una dieta saludable
La comparació d’aquests hàbits alimentaris de la cultura occidental amb altres de més riques en aliments naturals com fruites, vegetals i llegums ha mostrat una incidència més elevada de càncer, particularment de mama. Un desequilibri en la quantitat i la qualitat dels aliments que formen part de la dieta diària comporta trastorns metabòlics com l’obesitat, molt relacionada amb malalties cardiovasculars, i en particular amb el càncer. Però és important tenir en compte que l’obesitat es cultiva des la infantesa. Si en edats primerenques no es consumeix una dieta variada, equilibrada i en quantitats suficients perquè aporti els nutrients necessaris en el creixement i desenvolupament, estarem fomentant que el nen creixi amb tendència a ser un adult obès, però mai és tard per adoptar nous estils de vida. Fins i tot en l’etapa adulta es pot començar amb patrons dietètics sans que ens protegeixin del càncer. El consum regular d’aliments que de forma natural són rics en antioxidants com ara fruites, vegetals, grans integrals, llegums i condiments a partir d’herbes, està estretament associat amb beneficis per a la salut. Les persones que consumeixen aquests aliments ingereixen nivells variats de compostos actius i protectors de malalties fatals.

Aliments amb propietats anticancerígenes
«Avui dia hi ha evidències científiques d’aliments amb propietats anticancerígenes, denominats aliments funcionals, amb compostos bioactius que tenen una activitat biològica dins de l’organisme i que es tradueix en beneficis per a la salut», explica Alberto Fernández Gutiérrez, director del Centre de Recerca i Desenvolupament de l’Aliment Funcional (CIDAF) del Parc Tecnològic de Ciències de la Salut de Granada.

Exemples d’aquests compostos actius, alguns d’ells amb una gran capacitat antioxidant que eviten el creixement i la proliferació de cèl·lules tumorals, són els índoles presents en les cols; la vitamina A de la pastanaga o el préssec; els flavonoides dels cítrics, la pinya o la pera; el licopè del tomàquet, la síndria o les maduixes; la presència de antocianines i fenols en raïms, prunes o albergínies, i l’alt contingut en luteolina de l’enciam, el meló o els espinacs.

I tot i que encara no és clar que alguns aliments tenen relació amb l’origen, la promoció i el desenvolupament dels tumors cancerígens, es considera que alguns tenen relació amb el càncer: l’excés de greixos, l’excés calòric, l’excés de calories en forma d’hidrats de carboni, l’excés de cafè i alcohol, alguns edulcorants artificials, l’excés de colesterol, determinats conservants alimentaris, nitrits, nitrats i nitrosamines i el consum de fumats.

Recomanacions que podem fer per a una dieta protectora i saludable
1. Triar dietes basades predominantment en vegetals, riques en varietat de fruites i verdures, llegums i aliments emmidonats mínimament refinats.
2. Mantenir un pes corporal raonable (l’índex de massa corporal, una mesura de pes relatiu calculada dividint el teu pes en quilos pel quadrat de la teva alçada en metres, hauria d’estar entre 18,5 i 25 kg/m2).
3. Dedicar una hora al dia a caminar ràpid o un exercici similar, i també exercitar-se vigorosament durant almenys una hora a la setmana si l’activitat laboral és baixa o moderada.
4. Menjar diàriament 400-800 grams (15-30 unces) o cinc o més racions de fruites i verdures variades, durant tot l’any.
5. Menjar diàriament 600-800 grams (20-30 unces) o més de set racions de cereals (grans), llegums, arrels i tubercles. Triar aliments mínimament processats. Limitar el consum de sucre refinat.
6. Limitar les begudes alcohòliques, si no del tot, a menys de dues begudes al dia per als homes i una per a les dones.
7. Limitar el consum de carn vermella, si no del tot, a menys de 80 grams (3 unces) per dia.
8. Limitar el consum d’aliments grassos, especialment els d’origen animal.
9. Limitar el consum d’aliments salats i l’ús de la sal a la cuina i a la taula.
10 i 11. Recomanacions sobre l’emmagatzematge i conservació del menjar 
12. Supervisar i aplicar límits fiables per als additius alimentaris, residus de pesticides i altres contaminants químics en els aliments. 
13. Evitar els aliments carbonitzats.
14. L’ús de suplements dietètics que es pensa que són "probablement innecessaris, i possiblement inútils, per reduir el risc de càncer".

I per cert, òbviament, també es recomana als consumidors no fumar ni mastegar tabac.

l'autor

Albert Giménez

Metge esportiu i osteòpata del Claror Sardenya

Llicenciat en Medicina (UAB). Osteòpata.

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate