La lateralitat: desenvolupa la psicomotricitat dels teus fills

Luis Subiran

28 d'octubre, 2015

En aquest article et volem introduir en un concepte, que tot i semblar acotat, és un dels punts bàsics en el desenvolupament psicomotriu dels infants: la lateralitat. Aquest és un concepte fonamental en el desenvolupament motriu dels més petits.
Per a Quiros y Schrager (1979), la lateralitat permet accedir a l’orientació simbòlica d’un dels hemisferis, el qual transfereix les seves informacions corporals i espacials a l’altre. En cas que aquesta transmissió no es produeixi de manera satisfactòria, l’hemisferi receptor triga més estona a processar-la, cosa que provoca que no es pugui centrar en les activitats per a les quals està més capacitat. Per tant, podem insistir en el fet que la lateralitat assumeix un paper capital en l’organització de les funcions psíquiques.
 
Simètricament parlant, el cos humà és d’una anatomia de dimensions molt similars, però funcionalment les diferències creixen i ens tornem més asimètrics. Escrivim amb una mà, mengem amb una mà, acostumem a colpejar una pilota amb un peu... Això no fa més que manifestar-nos la nostra tendència a utilitzar preferiblement un costat del nostre cos.
 
Dintre de la lateralitat, com afirma Eduardo Justo Martínez, podem distingir entre dos tipus: lateralitat cerebral i lateralitat corporal (motriu o sensorial).  Quan parlem de lateralitat cerebral parlem de com els hemisferis cerebrals exerceixen el seu domini l’un sobre l’altre. En el cas de la lateralitat corporal, fem referència a la prevalença i a les preferències motores i sensorials de cada un dels costats del cos. La prevalença ve imposada per codis genètics i determinada per l’existència d’un to i força majors en un costat del cos i millors possibilitats de destresa. Per la seva banda, la preferència ve donada per aspectes mediambientals i no  coincideix necessàriament amb la prevalença. La lateralitat corporal es posa finalment de manifest en la mà i el peu dominants (motriu) i en l’ull i l’orella dominants (sensorial).
 
L’eix corporal és el que permet la utilització de tots dos costats i, per tant, la integració funcional de la lateralitat a l’esquema corporal de l’infant. L’orientació espacial es produeix amb referència a l’eix corporal.
 
Per últim, podem distingir dos tipus de fórmules quan parlem de lateralitat: 
Lateralitat homogènia a la dreta (dretà/ana) 
Lateralitat homogènia a l’esquerra (esquerrà/ana) 
Lateralitat encreuada (comunament quan la part sensorial i la motriu no corresponen al mateix hemisferi corporal: mà i ull dominants) 
Ambidextre (quan la utilització d’un costat és tan forta com la de l’altre)
 
Així doncs, podem traduir la lateralitat com la capacitat d’integració sensorial i motriu de tots dos costats del cos que promou l’estabilitat en la qual es basa la relació de l’individu amb el seu entorn.
 
El joc
En el desenvolupament de la lateralitat, el joc com a tal té un paper protagonista a l’hora d’assentar els esquemes de la lateralitat dels infants. A partir del joc es busca l’afirmació definitiva de la lateralitat. És a través del joc que es plantegen activitats que permetin treballar segons l’etapa evolutiva en la qual es trobin els infants.
 
Fases de lateralitat
Fins als 2 anys parlem de la fase de lateralitat indiferenciada, caracteritzada per moviments bilateralment simètrics. El nen no diferencia encara entre un costat i un altre.
 
Dels 2 als 4 anys aproximadament, parlem de la fase de lateralitat alternant, en la qual les accions quotidianes s’experimenten amb una mà i l’altra, comparant sovint els resultats. En aquesta etapa, des del joc es potencia la presa de consciència de la simetria corporal, es treballa amb activitats que independitzin els segments corporals i s’intenta que experimentin al màxim nombre de moviments que requereixin l’ús diferenciat d’un costat i l’altre del cos.
 
Dels 4 als 6-8 anys parlem de la fase de lateralitat definitiva. L’objectiu principal és que el nen consolidi aquesta lateralitat que ja té fixada. Les activitats proposades han de permetre al nen diferenciar entre esquerra i dreta corporal pròpia, i diferenciar-la en la resta de les persones. A més, amb el joc es treballa perquè els infants afinin els moviments dels seus segments corporals dominants.
 
Des del Claror apostem per l’activitat esportiva des de ben petits per assolir, entre moltes altres coses, una lateralitat treballada des de la proposta d’activitats multiesportives (preesport, psicomotricitat, iniciació esportiva, classes de natació...) perquè l’infant pugui experimentar les seves possibilitats i l’acabi consolidant amb èxit i integrant-la al seu esquema corporal de manera satisfactòria. Creiem en l’esport com a part essencial en el desenvolupament dels éssers humans, tant per la transmissió de valors en què centrem un dels nostres focus com pel desenvolupament físic de les persones.

l'autor

Luis Subiran

Responsable Iniciació Esportiva i Lleure del Claror Cartagena

CFGS Animació Activitats Físiques i Esportives, i Magisteri d'Educació Física

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate