Es pot entrenar la resistència a partir dels 65 anys? Per què no?

2 de desembre, 2015

Durant l’última dècada del segle passat i aquests primers anys del segle que estem vivint, l’increment i la universalització de la pràctica esportiva o de l’activitat física és totalment innegable. És molt més complicat concretar quines han estat les raons atribuïbles a aquesta beneïda bogeria, però la realitat és que la participació ciutadana, activa o passiva, en aquest fet ha anat creixent considerablement en aquests anys. 

Dues dades són clarificadores: aproximadament el 65% de la població barcelonina i el 50% dels catalans practiquem esport, i això ens situa considerablement per sobre d’alguns països del nostre entorn però encara bastant lluny, per exemple, dels països del nord d’Europa. No obstant això, tot plegat ens indica que el fet esportiu ha arrelat i que ha arribat per instal·lar-s’hi definitivament.
 
La gent gran també fa esport
La gent gran no ha donat l’esquena a aquesta expansió prolongada. L’aproximació d’aquesta part de la població a la pràctica física respon sobretot a polítiques estratègiques basades en la millora evident de la salut. En aquest sentit, aquesta és una franja d’edat molt agraïda en què els efectes de l’activitat física tenen grau d’incidència més elevat i la sensació de benestar és encara més evident.
 
La prescripció de l’exercici per a aquestes edats ha d’abandonar absolutament criteris de rendiment esportiu, ja que qualsevol entrenament seguint aquestes directrius posaria el nostre organisme en zones de risc. En definitiva, ens interessa centrar-nos únicament a generar una activitat moderada que asseguri les nostres capacitats funcionals (desenvolupament normal de la nostra vida quotidiana), que endarrereixi els efectes de l’envelliment (mantenir els nostres músculs amb capacitat de generar tensió) i que ens permeti ser actius socialment (gaudir d’autoestima en una edat en la qual molts dels nostres ancians són vistos com una càrrega per les seves famílies).
 
Prohibit abandonar
Per totes aquestes raons i com diu el títol, no hi ha motius que puguin justificar un abandonament de l’entrenament de la resistència en edats avançades si tenim al davant un entrenament seriós i sota control. El risc d’estar sotmesos a un accident cardiovascular es redueix a la mínima expressió si mantenim el domini absolut del control de la intensitat. Aquest concepte, pilar essencial en el disseny de qualsevol tipus d’entrenament, pren encara més importància amb el treball de resistència de la gent gran, ja que sota cap premissa no podem traspassar els marges de seguretat que, lògicament i com sempre comenten els tècnics especialitzats, s’haurien de definir per mitjà de la revisió mèdica pertinent que ens proporcioni informació de les patologies que pot tenir o pot haver tingut l’individu. Malgrat això, en aquesta matèria val més equivocar-nos per defecte que per excés.
 
Activitats
Les activitats per fer són les pròpies de resistència en edat adulta; l’estat físic i el grau d’atreviment de cadascú ha de determinar quina és la que escollim. Podem anar des del més simple, com ara caminar o córrer en una cinta, fins a muntar en BTT o remar en un caiac, al final en qualsevol d’elles tenim estris per tenir controlats indicadors. La intensitat ha de ser sempre baixa, la podríem situar puntualment en valors intermedis, però de cap manera podrà ni tan sols apropar-se a nivells que obliguin els músculs a treballar en anaerobiosi (incapacitat de l’organisme per dotar el sistema muscular de l’oxigen necessari per la seva funció contràctil). Una forma casolana de saber-ho és comprovar que som capaços de mantenir una conversa sense agitar-nos.
 
Entrenar-se però sense obsessionar-se
No volem, tampoc, desprendre des d’aquestes línies una certa obsessió amb els paràmetres d’entrenament, i més quan amb gent gran l’objectiu és preservar la salut –al cap i a la fi, les dades generen un còctel que en conjunt desvirtua el gaudi per l’exercici mateix. Són bàsiques i s’han de tenir en compte; no obstant això, no hi ha res comparable a ser coneixedors del propi cos i interpretar correctament els senyals que ens dóna.
 
Si la salut i el cos ens ho permeten, podem continuar gaudint de l’entrenament de la resistència. Els beneficis des del punt de vista físic estan assegurats, i en el pla mental ens pot proporcionar la mateixa confiança, capacitat socialitzadora i agilitat que té aquest vessant únicament lúdic associat a l’activitat física per la gent gran.

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate