Els límits de no tenir límits als 40

Pau Blasco

20 d'abril, 2016

En l’actualitat, cada cop està més de moda participar en proves d’atletisme a nivell amateur. És per això que l'oferta de curses de running, natació en aigües obertes, ciclisme, duatló, aquatló i triatló està a l'alça. Lligat a aquesta moda cada cop més arriben als nostres clubs clients d’entre trenta cinc i cinquanta anys que, tenen com a objectiu entrenar per preparar-les. 

 
Aquest interès és causat a canvis en el seu imaginari. Ja sigui a nivell social o bé en l’entorn familiar, es plantegen reemprendre una carrera esportiva abandonada durant un interval de temps considerable, a vegades sensiblement llarg.
 
Compte amb la crisi dels 40
Certament arribar als quaranta anys pot fer que ens plantegem preguntes de caire existencial, filosòfiques i socials com per exemple, si estem contents amb el nostre aspecte físic, amb la nostra rutina diària, si estem fent el que realment ens agrada, etc. Aquestes reflexions combinades amb la cultura saludable de l’esport que per tot arreu és present, acostuma a empènyer-nos a recuperar uns hàbits esportius i saludables que havíem oblidat. 
 
Amb aquestes inquietuds, moltes persones s’inicien en la pràctica esportiva sense tenir un historial esportiu previ o bé pràcticament oblidat. Però, coneixem els riscos que pot comportar això? Amb l’afirmació “esport és salut”, podríem arribar a la conclusió de que no hi ha cap risc. Però, tota mena d’esport és saludable a qualsevol edat? Depèn. Depèn de l’estat físic previ, de l’historial esportiu, de l’alimentació, però sobretot, de marcar objectius reals i assolibles.
 
Esport sí, però amb mesura i pautat
Als quaranta anys, sense haver practicat esport durant un temps relativament llarg, marcar-se com a objectiu un Ironman, una marató o una Ultratrail, no és ni saludable, ni realista, ni prudent.
 
El nostre cos, com qualsevol altre màquina, necessita un manteniment continuat i un entrenament adequat per enfrontar-se amb garanties a un repte. Un exemple seria el d’un cotxe que ha estat aturat durant més de 10 anys. El posaríem a fer un viatge llarg sense passar una revisió prèvia? El sentit comú ens diu que no. Per tant, podem afirmar que abans de córrer haurem de caminar.
 
Per a la practica esportiva d’alt rendiment, i entenem alt rendiment com a llargues distancies, cal:
1. Fer un entrenament adequat
2. Rebre l'assessorament de tècnics esportius
3. Tenir un control mèdic del nostre cos (prova d’esforç).
 
El desgast físic que provoquen aquestes disciplines es extraordinari i el cos necessita dies, setmanes o, fins i tot, mesos per recuperar els paràmetres biològics normals.
 
Fer esport es saludable, però jugar amb la salut es quelcom molt seriós. Hi ha massa notícies negatives d’esportistes amb accidents cardiovasculars en curses de llarga distància com per no prendre consciència dels riscos que comporta.
 
Per sobre de tot SENY!

l'autor

Pau Blasco

Tècnic i Entrenador personal

Tècnic superior en activitats físiques

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate