El cinturó lumbar: és realment necessari?

Gregorio Bermudo

27 d'abril, 2016

El cinturó lumbar destaca entre els elements amb més presència a les sales de fitness. Tot i pertànyer a èpoques llunyanes de l’entrenament esportiu actual, cal destacar la seva validesa com a complement per a la salut del nostre cos, tot i que és bo saber utilitzar-lo i no abusar-ne.

El cinturó lumbar és útil
Els esportistes amb sentit comú perceben el cinturó com una eina que els protegeix la zona lumbar i els dóna més garanties en l'execució dels exercicis que suposen cert risc quan es comencen a fer amb una càrrega destacada com ara poden ser les tisores, l’squat, el pes mort i el rem horitzontal entre d’altres.
 
Aquesta percepció instaurada entre el públic de les sales de fitness és correspon amb la realitat. Sí, és cert que el cinturó es converteix en una assegurança que disminueix les possibilitats de lesió perquè genera una pressió intra-abdominal que contribueix a fixar tots els músculs de la nostra faixa (formada pels músculs recte anterior de l'abdomen, transvers, oblic intern, oblic extern i els espinals). Amb el nostre abdomen ben “plantat” la superació de les càrregues de treball es veu facilitada perquè disposem d’una plataforma biomecànica que estimula la generació de força.
 
No se n’ha d’abusar
Malgrat que aquests antecedents estiguin correctament validats i demostrats per la ciència, cal fer una lectura més profunda sobre l’ús del cinturó lumbar i valorar la seva idoneïtat en qualsevol situació. Com passa sovint en l’entrenament esportiu, els elements externs i passius sempre tenen el seu contrapunt. En aquest cas, posar-nos el cinturó una vegada i una altra va clarament en contra de l’eficàcia i estimulació d’aquells músculs que estabilitzen la nostra columna, per aquesta raó i sota un criteri clar de seguretat, a Claror recomanem que la gent utilitzi cinturó en els moments en què exposem el nostre cos a un nou estímul. És a dir, quan ens preparem per a un exercici que no coneixem amb una càrrega mitja-alta o bé quan abordem per primer cop càrregues màximes o súper màximes en exercicis ja coneguts. És en aquest context tan concret quan veiem realment necessari el cinturó lumbar, 
 
No es recomana utilitzar-lo per a exercicis que ja dominem
Per a situacions que ja dominem és molt més productiu obligar a treballar a tota la musculatura estabilitzadora. Sotmetre-la a aquest petit estrès evitarà que s’acomodi i servirà per restar especificitat a uns entrenaments en les sales de fitness que per norma general ja són suficientment analítics. També tenim a la nostra disposició alternatives, petits detalls que ens permeten compensar l’absència del cinturó lumbar. En primer lloc, i aquesta no és una recomanació que es redueixi a l’àmbit del qual parlem, cal seguir la “lògica de la intensitat de l’entrenament” o explicat d’una altra forma, hem de fer a l’inici de l’entrenament allò que s’apropi més al nostre objectiu i disposar així de tota aquesta musculatura preparada per actuar més tard. En segon lloc, podem jugar amb el propi organisme i executar la famosa maniobra de Valsalva en el moment de l’exercici que consisteix a inspirar aire i retenir-lo per tal d’enfortir i apuntalar la nostra musculatura abdominal.

l'autor

Gregorio Bermudo

Director operatiu poliesportius de Sant Joan Despí

Llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i Màster en Gestió Econòmica d'Entitats Esportives (UB)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate