Entrenament d’alta intensitat en infants: si o no?

Gregorio Bermudo

16 de novembre, 2016

Actualment el format «intervàlic d’alta intensitat» s’ha consolidat com una de les propostes d’entrenament eficients més enllà de l’àmbit purament esportiu competitiu, en aquests temps en què les modes pesen tant i fan més i més estreta la visió d’allò que ens envolta, es comença a plantejar en el món de l’activitat física la possibilitat de fer encara més extensiu aquest mètode a altres àmbits com ara en els infants. Però és adequat? 

L’execució amb garanties i continuïtat d’un sistema d’entrenament com el que ens ocupa comporta indubtablement uns beneficis per al nostre organisme (incrementa el VO2màx., millora la capacitat de recuperació..., tots ells aspectes genèrics), però d’altra banda no podem negar que les sensacions que desperta durant l’exercici no són gens agradables. No obstant això, amb relació a la població que ens ocupa, és adequat fer un plantejament com aquest? Com en tot, l’èxit no radica a trobar la resposta correcta a una pregunta concreta, sinó que l’èxit el trobem en quines preguntes ens fem. En referència a aquest tema, més enllà de la idoneïtat o no de portar a terme sessions d’aquest tipus amb infants, la pregunta més encertada és: té sentit l’entrenament d’alta intensitat per a ells? 
 
Millor esports que HIIT
En cap cas no hauria de ser un contingut principal desenvolupar una sessió d’entrenament intervàlic d’alta intensitat. En les classes d’educació física està absolutament anul·lada aquesta opció, i el mateix hauria de succeir en les activitats esportives de caire extraescolar, siguin competitives o no. Tothom està d’acord que les capacitats físiques dels nens han d’estar en progressió constant però, per descomptat, l’evolució cal que sigui una conseqüència dels diferents continguts d’entrenament o pràctica. Els infants disposen de milers d’elements vinculats a diverses àrees (cognitiva, socioafectiva, condicional...) que passen per davant en prioritat. En definitiva, el que ens interessa dels nens és que s’adhereixin a la pràctica física i, per aconseguir-ho, el més intel·ligent és aplicar un component lúdic a totes les tasques que plantegem. Òbviament, aquest fet xoca amb estructures poc flexibles com poden ser els entrenaments d’alta intensitat. 
 
Gens adequat i efectiu per als infants
Els mètodes intervàlics van sorgir per garantir una bona resposta de les condicions físiques en els moments competitius. Estan pensats, doncs, per a un públic absolutament oposat al que representen els infants, també des del punt de vista fisiològic. La percepció de l’esforç i la seva aproximació és totalment diferent en el cos d’un nen. Per regla general, atès que el seu metabolisme basal funciona a més revolucions i la freqüència cardíaca és més alta, no tenen tants problemes per aconseguir superar els estímuls d’entrenament de forma gairebé immediata, fet que juga en contra en la seva capacitat de donar continuïtat a l’esforç. Tot plegat ens deixa entreveure que potser l’eficiència d’aquests mètodes no és tan notable com succeeix amb la població adulta.
 
Deixem doncs que l’activitat física en infants sigui una eina per fomentar la seva creativitat i la seva responsabilitat, per treballar la tècnica individual o la relació amb els companys durant el joc. Al cap i a la fi, si continuen sent actius en la pràctica física, ja tindran temps per experimentar entrenaments de tot tipus.
 

l'autor

Gregorio Bermudo

Director operatiu poliesportius de Sant Joan Despí

Llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i Màster en Gestió Econòmica d'Entitats Esportives (UB)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate