Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

Adolescents i esport

Juanjo Zabala

5 de setembre, 2018

L’any 2009, només el 50,5% dels joves menors de 16 anys practicaven regularment esport. Avui, ho fa més del 72%, però cal seguir implicant-nos en el foment de l’activitat física entre els nostres joves, amb especial atenció amb les noies.

Fa pocs mesos s’han publicat els resultats de l’enquesta d’hàbits esportius a la ciutat de Barcelona, en un informe que presenta dades molt positives. Si al 2013 només el 55,6 % de la població de la ciutat manifestava practicar de manera habitual algun esport, al 2017 aquesta dada puja fins al 71,6%. D’altra banda, l’informe d’hàbits esportius dels escolars de Catalunya de l’any 2016, presenta unes dades pràcticament similars: el 72,8% de la població escolar de Catalunya practiquen almenys un cop per setmana activitat fisicoesportiva.
Per tant, si contrastem els índexs de pràctica esportiva en infants i joves amb els d’adults, podem concloure que en els últims anys la corba d’abandonament esportiu s’ha reduït de manera molt substancial, i que, tot i que encara hi ha feina per fer, anem pel bon camí.

Quins són els elements més sensibles en la continuïtat en la pràctica esportiva entre infants i joves?
Aquests informes ens donen algunes pistes interessants.

Per començar, cal dir que la pràctica d’activitat física entre noies (68%) continua sent inferior a la dels nois (78%), i per tant les famílies i professionals de l’esport hem de continuar treballant intensament en el foment de l’activitat física entre el col·lectiu femení. La falta de visibilitat de les esportistes d’alt nivell femenines és sense cap mena de dubte una de les raons i, com que no hi haurà un canvi en l'àmbit mediàtic en els pròxims anys, és imprescindible que els pares i mares prenem la iniciativa donant a conèixer l’esport femení entre els nostres infants i joves.

Un altre aspecte clau és el canvi de cicle educatiu, observant-se un descens de la pràctica en el pas de Primària (80%) a Secundària (71%). En aquest sentit, cal que l’activitat física s’entengui com una pràctica necessària i igual d’important com l’escola, els idiomes..., i no merament suplementària o d’esbarjo. Hi ha diferents estudis que han relacionat el rendiment acadèmic amb la pràctica d’activitat física (Haapala, 2018; Owen, 2018; Maureira, 2014...), sense entrar ja amb els enormes beneficis que l’activitat física aporta per a la salut dels nostres joves. Si els pares i mares entenem això, serem capaços de fomentar l’activitat física amb el mateix valor que els propis estudis.

Una dada importantíssima en relació al foment de l’activitat física entre infants i joves és la pròpia pràctica dels familiars. De cada 100 infants i joves que realitzen esport, gairebé 78 d’ells tenen un entorn familiar actiu que també practica alguna activitat fisicoesportiva. Per contra, en el cas d’aquells que no practiquen, aquesta dada baixa fins al 60 de cada 100. Els números no deixen cap mena de dubte: si volem que les nostres filles i fills tinguin un estil de vida actiu és molt important que abans el tinguem nosaltres. Una curiositat: els germans són el principal factor influent en l’adquisició dels hàbits esportius.

Per últim, és imprescindible que els infants i joves gaudeixin amb allò que fan. Tot i ser una obvietat, algunes vegades les mares i pares ens oblidem i no actuem en coherència amb aquesta màxima. Ser totalment conscients vol dir preguntar després del partit “T’ho has passat bé?”, en comptes de “Heu guanyat?”, o dir abans de la competició “Gaudeix esforçant-te” en comptes de “A veure si guanyeu”. Els models esportius que tenim estan recolzats sempre en la competició i l’assoliment d’èxits esportius, i això fa que sense adonar-nos repliquem aquests models en la pràctica dels nostres joves.

En resum...
-Cal seguir implicant-nos en el foment de l’activitat física entre els nostres joves, amb especial atenció amb les noies
-Cal tenir cura dels canvis d’etapa educativa, integrant la pràctica esportiva com a quelcom vinculat a la salut i el rendiment cognitiu.
-Cal que l’entorn familiar sigui coherent amb una vida activa i el foment del gaudiment de l’activitat.

L’any 2009, només el 50,5% dels joves menors de 16 anys practicaven regularment esport. Avui, ho fa més del 72%.
Seguim?

l'autor

Juanjo Zabala

Director Operatiu del Claror Sardenya

Grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport (UI1). Diplomat en Magisteri d’Educació Física (URLL). Màster en Gestió Econòmica de Centres Esportius (UB).

més informació

afegir la revista a les RSS

GTranslate