"Vull medalla als Jocs Olímpics de Pequín "

Cristian González

12 de novembre, 2008

La nedadora barcelonina Èrika Villaécija és considerada per la premsa esportiva com la gran esperança de la natació catalana i espanyola de cara als Jocs Olímpics de Pequín de 2008 tot i haver tingut darrerament problemes amb els responsables de la federació espanyola.

Èrika Villaécija està preparant a consciència al CAR de Sant Cugat una temporada que se li presenta ben carregada de reptes amb els Jocs Olímpics de Pequín com a etapa reina.

Des de la premsa se’t considera la millor nedadora espanyola en l’actualitat. Què penses quan llegeixes aquestes expressions?
No m’afecta. Vull dir, m’agrada que diguin això però més des del punt de vista que se’m consideri un exemple per als nedadors i nedadores que pugen, per demostrar-los que es poden fer bons resultats entrenant-se aquí també. Sempre hi ha hagut bons nedadors espanyols però acostumaven a ser de fora, com ara el Martín López Zubero i la Nina Jivanevskaia.

Creus que tantes alabances poden ser negatives per a un esportista?
Crec que fins que t’acostumes a rebre-les. Al principi et poden crear una pressió perquè tu mateix t’obligues a estar sempre al màxim i això és molt difícil. En el meu cas, com que ja he superat aquesta etapa, em sento molt còmoda.


Heu pogut solucionar les diferències que tenies amb la Federació Espanyola?
Sí, fa poc ens vam reunir amb el president, el vicepresident i el director tècnic i sembla que tot està molt més tranquil gràcies a la intervenció del Consejo Superior de Deportes. De fet, han decidit mantenir-me la beca de la Federació i només queda pendent d’aclarir si en concentracions i competicions podrà estar present el meu entrenador, en Joan Fortuny.

Per què vas dir que no et senties ben tractada per la Federació?
En aquells moments la Federació havia decidit prescindir dels serveis d’en Joan Fortuny com a entrenador de l’equip espanyol i això m’afectava a mi directament ja que havia estat el meu preparador des dels 16 anys. Jo no volia canviar d’entrenador i aleshores això comportava que ens feien fora del CAR de Sant Cugat i em retiraven la beca. A més, les relacions amb la Federació eren molt fredes i distants en tot moment.

Tu, com a nedadora d’elit, reps una beca ADO. Aquesta ajuda que et paga l’Estat et proporciona tots els recursos econòmics que necessites?
Les beques ADO estan molt bé en quant a retribució monetària, el que passa és que per rebre-les has d’aconseguir uns resultats espectaculars. Has d’estar entre els 8 primers del campionat del món i això en natació és força complicat. Però al marge de les beques ADO també hi ha les beques de la Federació, les BES i també les que dóna el Consell Català de l’Esport. Són de quantitats inferiors però ja van bé.

Quin problema va passar amb els banyadors al Mundial de Melbourne?
Resulta que la marca del banyador de la Federació Espanyola és Speedo mentre que la del banyador que jo sempre faig servir quan m’entreno és Turbo, que és el meu patrocinador particular. I és clar, jo estic acostumada a fer servir un banyador sense camalls i com que els de la Federació en porten vaig decidir posar-me el meu perquè el tema del banyador és molt important en el món de la natació d’alta competició. Vaig demanar permís i me’l van donar. Però quan vam tornar a Barcelona ens van imposar una multa que, per haver nedat quatre vegades sense el banyador oficial de la Federació, són 6.000 euros. I bé, encara estem pendents de si l’hem de pagar o no perquè abans de l’estiu vaig rebre una carta en la qual se m’instava a pagar la multa o no em donarien els diners que havia aconseguit pels premis que havia guanyat al llarg de la temporada.

Com et veus de forma en els propers compromisos?
Ara estic una mica cansada perquè estic entrenant fort. Tenim, al desembre, campionat d’Europa en piscina curta; al març, campionat d’Europa en piscina llarga; dues setmanes després campionat del món en piscina curta i, per acabar, els Jocs Olímpics de Pequín a l’agost.

A llarg termini, sempre has dit que el teu somni és fer podi en els JJOO de Pequín del 2008...
Vull aconseguir una medalla a Pequín. Tot i que més que proposar-me una medalla el que vull és fixar-me una marca. Sé que entre 8’20’’ i 8’22” està la medalla i crec que la puc assolir.

En quina especialitat et veus amb més opcions d’èxit?
En els 800 metres és on més còmoda em sento perquè és la que sempre he nedat i me la conec molt. També nedo els 400 metres i els 1.500 metres, tot i que aquesta última no és olímpica.

Molts esportistes diuen que els Jocs Olímpics són l’esdeveniment més important de la seva carrera...
Per mi també són una gran experiència en la vida d’un esportista. El fet que se celebrin un cop cada quatre anys i que s’hi concentrin els millors esportistes del món de quasi totes les disciplines els fa un esdeveniment únic. Durant uns dies convius amb gent que no coneixeries mai i això és enriquidor com a esportista i com a persona. És la festa per excel·lència de l’esport i te n’adones que prens part d’una cosa molt bonica. El moment de la inauguració és molt especial, sobretot quan entres a l’estadi i tota la repercussió mediàtica que té l’esdeveniment.

Ara tens 23 anys. Quanta corda li queda a l’Èrika Villaécija?
De moment em plantejo seguir aquest any i també el proper perquè hi ha un mundial a Roma i em ve de gust fer-lo. I més endavant si que ja m’ho plantejaria any rere any. Cada vegada hi ha més gent que allarga notablement la seva carrera esportiva. Potser el que faria seria nedar proves de menys distància on cal treballar més l’explosivitat, com ara els 400 metres. També haig de reconèixer que mentre pugui anar guanyant beques ADO doncs seguiré perquè em permetrà guanyar més diners que si treballés en qualsevol altra cosa.

Quan acabis la teva carrera esportiva què t’agradaria fer?
Ara estic estudiant psicologia i el lògic seria dedicar-m’hi.

La natació no et roba massa temps per als estudis o tot és compatible?
Evidentment que la natació em roba temps i per això necessitaré més anys per acabar la carrera. De fet vaig començar a l’Universitat Autònoma però com que dedico moltes hores a entrenar tant al matí com a la tarda, i vaig estar un any vivint a Madrid, al final vaig optar per estudiar a distància a través de la UNED. Vull plantejar-me els estudis amb tranquil·litat.

Quantes hores entrenes al dia?
Normalment dediquem a entrenar unes cinc hores i mitja. Quatre les dediquem exclusivament a nedar i després l’hora i mitja restant ens la passem al gimnàs. Però en èpoques de màxim volum fem unes cinc hores i mitja nedant i després l’hora i mitja de gimnàs.

Quins sacrificis has hagut de fer per tirar endavant?
Indubtablement he hagut de fer sacrificis però reps contraprestacions com ara viatjar, reps compensacions econòmiques i a més coneixes gent que amb una vida normal no podries. L’estil de vida que et dóna l’esport et reporta més beneficis que no pas renúncies. Com a factors negatius potser el fet de marxar a Sant Cugat amb només 15 anys o no sortir els caps de setmana perquè els has de dedicar a descansar per l’esforç de tota la setmana.

Creus que et costarà deixar aquesta vida d’esportista?
No ho crec. Sóc plenament conscient que és només una etapa de la meva vida i que després vindran més coses. La carrera del nedador és curta. De fet, no em plantejo estar tota la vida vinculada en aquest món. Estaria bé provar altres experiències.

Ara t’entrenes al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat però fa uns anys ho feies al de Madrid. Hi has notat alguna diferència?
No, són molt semblants. Jo preferia estar aquí perquè la meva família és d’aquí. La única diferència és que la piscina de Sant Cugat és descoberta i a l’hivern fa fred.

Creus que a Catalunya hi ha prou instal·lacions esportives de qualitat?
En general hi ha un bon nivell. El que passa és que s’hauria de diferenciar més entre centres d’alt rendiment i centres de tecnificació. D’aquests últims en falten i això fa que en el centres d’alt rendiment també hi vagi la gent que potser s’hauria d’entrenar en un centre de tecnificació. Hi ha moltes persones de clubs petits que necessiten centres més propers sense que siguin d’alt rendiment però que els ofereixin els serveis bàsics que demanden per entrenar-se correctament.

Diuen que t’agrada la música i que volies entrar a Operación Triunfo?
(Riu) M’agrada la música, em ve de família. Toco el piano i la guitarra. I sí, vaig pensar a fer casting per OT perquè seguia molt la primera temporada i sóc fan de David Bustamante.

Preguntes molt personals

Una ciutat per viure-hi? Barcelona
Un lloc per anar de viatge? Cogorderos
Un plat? Macarrons
Un llibre per llegir? Una noche de perros de H. Laurie
Una pel·lícula de cinema? Gladiator
Un mitjà per estar informat? La televisió
Mar o muntanya? Mar
Un cantant o grup musical? Davis Bustamante
Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Cap en particular
Un personatge actual? George Clooney
Un esportista que admiri? La nedadora Hannah Stockbauer
Què valora més de les persones? Que siguin sinceres
Si un dia fos president del Govern o de l’ONU, quina primera decisió prendria? No m'hi veig en un càrrec així
Dretes o esquerres? Esquerres
Què s’enduria a una illa deserta? Al meu gos Bartolo
Un desig confessable? Si guanyo una medalla a Pequín vull tirar-me en paracaigudes

Una progressió espectacular

Èrika Villaécija García (Barcelona, 2-6-1984) va créixer al barri d’Horta de la capital catalana i es va iniciar a la natació amb només quatre anys seguint els passos dels seus germans. Segons la seva mare, no li va caldre l’ús de “manguitos“ per aprendre a nedar ja el primer dia de classe, i de seguida va mostrar que l’aigua era el seu medi natural. Amb 16 anys va passar a entrenar-se sota les ordres de Joan Fortuny, primer al Centre d’Alt Rendiment de Madrid i despés al CAR de Sant Cugat per estar més a prop dels seus.

L’Èrika competeix en les categories de 400 i1.500 metres però s’ha consolidat com una especialista en les sèries de 800, on ha aconsegut els seus èxits esportius més destacats. El seu palmarès en aquesta categoria inclou l’or en els europeus de Helsinki 2003 i Madrid 2004 i una cinquena posició en els Jocs Olímpics d’Atenes del 2004. En els mundials celebrats a Melbourne el 2007 va fer quart lloc en 800 i 1.500 metres lliures, gestes que la situen com la nedadora espanyola amb més opcions de medalla als Jocs Olímpics de Pequín 2008.

l'autor

Cristian González

Llicenciat en Periodisme (UPF), Llicenciat en Història Contemporània (UB), Màster en Comunicació Empresarial Especialitat en Tecnologies Digitals (UPF).

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate