"Encara no he complert els meus somnis"

Sergi Larripa

9 de novembre, 1995

Va començar a jugar a bàsquet a l'Escola Sagrada Família, i encara recorda el que li costava dormir abans dels partits. Ara juga la lliga ACB amb el Joventut de Badalona, ha defensat a "Màgic" Johnson, i diu no haver complert els seus somnis. Però ho té tot a favor: vint anys d'edat, 2 metres d'alçada i un sac ple d'il.lusió són les seves armes.

Per què vas començar a jugar a bàsquet?
A mi m’agradava molt l’esport, i a l’escola, si volies fer algun esport havies de jugar a bàsquet. A part, el meu germà gran hi jugava, i de veure’l vaig agafar-hi afició.

Quin era el teu somni alshores?
Arribar a jugar a un equip de primera divisió.

I el teu ídol qui era?
En tenia dos: Villacampa i Epi.

Com et va fitxar el Joventut?
Va ser durant un estiu. Estava passant les vacances a Calella de Palafrugell, i casulament allà mateix feia un campus el Joventut. Era el tercer any que es feia, i casualment aquell any no m’ananva a apuntar. Vaig fer-ho perquè es van apuntar uns amics de l’escola; el Juani, el Cristau i l’Alex Fornos. Allà van fer-me unes proves i em van fitxar per jugar al Pre-Infantil A.

Han passat 8 anys des d’aleshores. Ha estat dur arribar del pre-infantil al primer equip de la Penya?
Molt, molt dur. Massa dur. Aquí a Espanya comencen a exigir als nens massa d’hora, i els nens perden moltes coses.

En el teu cas què has perdut, a qué has hagut de renunciar?
Renuncies a moltes coses: a fer altres esports que m’agradaven molt per poder-me dedicar exclusivament al bàsquet, a quedar molt menys amb els amics, a quedar amb més noies (riu), ...però també guanyes altres coses. Pots gaudir d’experiències molt maques, coneixes molts llocs, molta gent...tens moltes experiències que no tindries d’una altra manera.

Quan et vas adonar que realment podies arribar a jugar al primer equip?
Quan vaig començar a entrenar amb ells. Fins aleshores, pensava que seria impossible.

Qué és el més maco que t’ha passat gràcies al bàsquet?
Fins ara, tot i que puguin haver hagut coses més importants, per a mí és haver quedat campió d’Espanya cadet. Vaig participar molt en aquell triomf i em va omplir molt. Tot i això, el que més m’ha impressionat ha estat jugar contra el Màgic Johnson. De fet, encara no tinc assimilat que he jugat amb ell, i no crec que ho assimili mai.

Creus que, a aquestes alçades, has acomplert els somnis que tenies de petit?
No. El meu somni segueix sent jugar veritablement a la lliga espanyola, ser un home important a un equip, o almenys, tot l'important que m’agradaria ser.

Qué en penses quan veus a un nen de 8 anys, com l’Eloi, que ara començá a jugar a bàsquet?
Doncs em sento molt identificat. No fa ni dotze anys que jo era com ell, i els anys m’han passat molt ràpid. Encara recordo que jo no dormia la nit abans d'anar a jugar a l’Escola, i em fa gràcia, il.lusió, veure nois com ell.

Fins a quin punt t’ha ajudat la família?
A la família, fins que realment no et veus amb una mica de pressió, no li dones importància. Quan era més petit, que els pares vinguéssin a veure els meus partits o no, m'era indiferent. Però ara, quan tinc pressió o les coses em van malament m'adono de la importància que tenen...veritablement m’ha ajudat més del que us pogueu pensar.

Com veus el teu present?
Crec que bé. Estic molt content perquè estic al primer equip del Joventut, jugant amb els millors i m'agradaria aprofitar les ocasions que em donen. Jo ara estic supercontent del que estic fent, de com estic entrenant, de com em trobo, del treball que estic fent.

A mig termini com et veus. Penses en els Jocs Olímpics del 2000 com una meta personal?
No, penso que primer t'has de marcar unes metes molt més properes. Primer has d'aconseguir una cosa, i després, plantejar-te'n una altra. Si vols pujar a l'Everest primer has d'aconseguir arribar al campament 1 per arribar a dalt de tot.

Qué et preocupa al marge del bàsquet?
Em preocupen molt temes com els del Tercer Món o la destrucció de l'Amaçones, en general, que estem destrossant el món. M'hi fixo molt en temes com els esprais, si són perillosos o no per la capa d'ozó, les campanyes de Greenpeace...Són temes que m'agradaria de ficar-m'hi, però no nomès deparaula, sinó fent alguna cosa de profit...estic mirant la forma de fer donacions o alguna mena de contribució activa.

Estaries disposat a oferir la teva imatge a campanyes d'aquesta mena, en cas que t'ho proposessin?
Home, segur...això ja són els principis que té cadascú, i per a mí és un tema prioritari.

Fitxa Tècnica

Nom: César Sanmartín

Neix a Barcelona el 19 d'octubre de 1975

2'00 metres d'alçada

Comença a jugar a bàsquet a l'Escola Sagrada Família

Fitxa pel Joventut de Badalona amb dotze anys d'edat, per jugar a l'equip Pre-Infantil A.

Debuta amb el primer equip de la Penya l'any 1994

 

l'autor

Sergi Larripa

Director de la Revista Claror i Director de Marketing i Comunicació de Clubs Claror

Llicenciat en Ciències de la Comunicació per la UAB, Diplomat en Història per la UB, Master en Direcció de Marketing d’Entitats Esportives UB, Postgrau en Polítiques de Marketing IQS-URL, Postgrau en Marketing Digital i Inbound Marketing a Inesdi.

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate