"Sóc tranquil, reservat, responsable i exigent"

Sergi Larripa

12 de novembre, 2005

Dani Pedrosa és, probablement, el millor esportista català del moment. El motociclista de Castellar del Vallés encara no té 20 anys i ja s’ha proclamat campió del món de 125 i està a punt d’aconseguir el seu segon títol consecutiu en 250. La propera temporada debutarà a Moto GP.

Com et definiries a tu mateix?
Potser no sóc el més indicat per fer-ho, però diria que sóc una persona tranquil·la, reservada, responsable i exigent, que disfruta fent la seva feina i estant amb els meus amics de sempre.

Com és un dia habitual per a tu?
Em llevo bastant aviat al matí perquè cada dia tinc preparació física quan no estem als circuits. Tinc un programa que segueix el meu preparador. Els entrenaments són de matí i tarda. Normalment, sopo també aviat perquè he de matinar i abans de dormir a vegades em quedo escoltant música o fent coses amb l’ordinador. Tinc una vida bastant tranquil·la.
Qué t’agrada fer al marge de les motos?
Ja et dic, escoltar música, estar amb els amics i navegar per Internet. A l’estiu també disfruto molt fent windsurf. Vaig començar l’any passat i m’hi vaig enganxar, és divertit.
T’agrada practicar altres esports?
El que m’agrada és sortir amb la bicicleta. A més, és un bon complement per a la meva preparació física.
He llegit que admires Lance Amstrong. Quines de les seves qualitats t’agradaria tenir?
Cada persona és diferent i no és que vulgui imitar-lo, ser com ell en certes coses. L’admiro perquè és una persona que ha hagut de lluitar molt per fer el que ha fet, pel seu instint de superació, pel seu caràcter, la manera de fer...
Què és el millor de ser motociclista?
Moltes coses. Jo disfruto molt amb la meva feina, és el que sempre havia somiat, arribar a tenir un bon equip, córrer al Mundial i guanyar. Les victòries són el millor, una bona recompensa a l’esforç que demana ser professional.
I el pitjor?
Les lesions. No n’he tingut moltes a la meva carrera, però sí de complicades. És el pitjor que li pot passar a un esportista, tenir una lesió greu.
Com portes això de viure a Londres i viatjar tant, sempre tan allunyat de casa teva?
Bé, a Londres hi estic bé, tot i que no hi estic gaire durant la temporada. Però és una ciutat que m’agrada perquè allà la gent va a la seva. Es troba a faltar casa teva, però he fet un bon grupet d’amics també i sempre hi ha algú quan estic per allà. Els viatges formen part de la meva vida. T’hi acabes acostumant, tot i que es fa una mica pesat, sempre amb la maleta a punt. Però són per anar a fer el que m’agrada, així que intento portar-ho de la millor manera possible.
Com descriuries l’ambient que es viu a Londres, entre els ciutadans, després dels fets del 6 i 7 de juliol: l’atorgament dels Jocs Olímpics del 2012 per una banda, i els atemptats de l’endemà per l’altra?
El dia de l’elecció de la seu del Jocs Olímpics no era allà, però el tema dels atemptats sí que em va deixar una mica tocat. Era una setmana abans del Gran Premi d’Anglaterra. Jo em moc molt en metro per Londres i també en autobús i el primer cop que vaig agafar el metro després d’allò no vaig passar-ho gaire bé. Suposo que t’hi acabes acostumant i arriba un dia en què ja no te’n recordes, però en aquell moment penses que ets molt vulnerable.
Tu, com a esportista d’elit i persona famosa, prens especials mesures de seguretat?
No prenc cap mesura i tampoc crec que sigui tan famós. Ja et dic que penses en aquestes coses quan passen a prop, però malauradament ningú se’n salva.
Vas començar molt jove en això de les motos, i vas destacar des de molt petit. En quin moment recordes plantejar-te per primer cop que volies ser pilot?
Quan vaig ser seleccionat en les proves de la “Movistar Activa Cup”. Llavors vaig pensar que era la meva, una oportunitat única que havia d’aprofitar, tot i que no pensava arribar fins aquí.
Quina influència van exercir els teus pares?
Els meus pares mai m’han empès a fer res que jo no volgués. El meu pare era molt aficionat, sempre ha tingut moto i jo amb 4 anys ja hi anava, però tot era com un joc, no pensava que havia de ser pilot. Les minimotos eren una diversió per nosaltres: agafàvem les motos, les carregàvem al cotxe i cada cap de setmana anàvem a un lloc diferent. Recordo aquella època com molt divertida.
És fonamental per arribar a ser esportista d’elit tenir un pare com el teu, tant aficionat a les motos i tant implicat en la teva trajectòria?
Home, si creixes veient com el teu pare va en moto i veient carreres per la tele, és més fácil que t’hi fixis, però no ha d’agradar-te necessàriament el que fa o veu el teu pare. Però a mi em van enganxar des de petit. Fins i tot amb 5 o 6 anys recordo que els demanava que em cridessin per veure les curses de fora d’Europa per la tele i ells moltes vegades no aguantaven i tornaven a dormir. Un cop vaig escollir dedicar-me a això, els meus pares m’han ajudat molt, però si jo no hagués volgut no estaria aquí.
Què significa per a tu Alberto Puig?
Tot. Sense l’Alberto no hagués fet res del que he fet. Ell es va fixar en mi quan no havia pujat mai en una moto de marxes i va creure que podia formar-me. He crescut amb ell i és el meu mànager, professor i amic. Sempre ha estat al meu costat.
La teva baixa estatura i poc pes han estat tema de controvèrsia. Companys teus van arribar a declarar que s’havia de modificar la normativa perquè tenies avantatges en aquest sentit. Ara que ja ha passat el temps, creus realment que t’ha pogut beneficiar?
No. Segueixo pensant el mateix que vaig dir en el seu moment. És un discurs que no té sentit.

I de cara al futur, a l’hora de competir en Moto GP, l’estatura i pes poden convertir-se en un handicap?
Suposo que em costarà més que a una persona més gran, pèro per això m’estic preparant físicament, per arribar-hi el millor posible. Si no creiés en les meves possibilitats ni m’ho plantejaria.
Encara no ha acabat el campionat, queden cinc grans premis. Però tot sembla indicar que, si no hi ha cap enrenou, tornaràs a proclamar-te campió del món de 250cc.
Com dius queden moltes curses per endavant i no es pot dir res fins que no ho tens a les mans. En aquest esport poden passar moltes coses que et porten d’estar a dalt a haver de tornar a començar. Ho sé prou bé. Així que no vull avançar esdeveniments. Si m’he quedat a 250 cc, és perquè volia defensar el número 1 i intentar tornar a guanyar-ne el títol. Per ara ho estem fent prou bé, però vull seguir amb la mateixa concentració i pensar cursa a cursa. Ens ha anat molt bé fer-ho així fins ara i no canviarem.
L’any vinent debutaràs a Moto GP, i sembla que Honda et farà una moto a mida. Què esperes de l’any vinent?
No estic pensant en l’any vinent, sinó en acabar aquest de la millor manera possible. Seria una equivocació pensar en MotoGP quan ens queda feina per fer.
Quines seran les principals dificultats?
Totes. MotoGP és un altre món, tot canvia. Me’n vaig adonar quan vaig provar la moto a València. És molt més grossa, pesa molt més, corre més, la posada a punt és complexa. Tot serà nou.
Tems la pressió de la gent, que esperi que triomfis a Moto GP tan ràpid com ho vas fer a 125cc i a 250cc?
No, encara que jo no puc controlar el que pensi la gent. Tinc clar que he d’aprendre moltes coses l’any vinent, com em va tocar fer-ho l’any passat quan vaig pujar a 250 cc. Espero fer-ho el millor possible, però per molt fàcil que sembli, per molta il·lusió que generis a la gent pels resultats, no has de perdre mai de vista que la feina l’has de fer tu i és molt complicat. Però tinc la pressió que jo em poso.
De moment ja has batut el rècord de victories que tenia Valentino Rossi abans de complir 20 anys. Experts de tots els àmbits ja diuen que tu pots ser qui arribi a superar-lo i prendre-li el relleu. Què en penses?
Que tant de bo, però no sóc un gran amant de les estadístiques, no les segueixo. Sé totes aquestes coses perquè els periodistes me les pregunten, però res més. El Valentino també va començar a córrer més tard que jo, no?
Et molesten les comparacions?
No em molesten, són inevitables, però la veritat és que tampoc m’afecten. De veritat que vaig a la meva.
Quins pilots admires més?
El que més m’ha agradat de sempre és Mick Doohan.

Quina relació tens amb la resta de pilots? Es fan amistats al circuit?
Hi tinc poca relació, però és normal: en aquest món tothom va a la seva feina. A més, jo faig poca vida al circuit, sempre dormo en un hotel i no tinc estones per estar sense fer res.
Et fixes metes a llarg termini?
No. Visc molt el present.
Fins quan t’agradaria córrer?
Ui, sóc molt jove, no? Fins que em segueixi omplint aquesta feina, espero que sigui molts anys.

Preguntes molt personals

Una ciutat per viure?
Londres i Castellar
Un lloc per anar de viatge?
Pocs. Viatjo tant que prefereixo estar a casa quan puc
Un plat?
Tot el que fa la meva mare. M’encanta com cuina
Un llibre per llegir?
Every second counts de Lance Armstrong
Una pel·lícula de cinema?
El último samurai
Un mitjà per estar informat?
Tots
Mar o muntanya?
Mar a l’estiu i muntanya a l’hivern
Un cantant o grup musical?
The Boss
Quin personatge històric t’hauria agradat conèixer?
Mai no ho he pensat
Un personatge actual?
Difícil triar...
Un esportista a qui admiris?
Mick Doohan i Lance Armstrong
Què valores més de les persones?
Sinceritat i amistat
Si un dia fossis president del Govern o de l’ONU, quina primera decisió prendries?
No crec en la política
Dretes o esquerres?
No hi crec
Què t’enduries a una illa deserta?
Una moto, un llibre, música i alguna noia que em fes companyia amb qui em trobés bé
Un desig confessable?
Seguir disfrutant de la vida que tinc, no necessito més

Una carrera meteòrica

Daniel Pedrosa Ramal va néixer el 29 de setembre de 1985 a Castellar del Vallès (Sabadell). Tot i la seva aparença física (fa només 1,58 metres i pesa 49,5 quilos), està considerat un dels millors pilots del món. Va iniciar-se al món de les motos de ben petitet, amb les “pocket bikes”. El 1996, amb només 11 anys, ja va quedar segon de la seva categoria al Campionat d’Espanya de “pocket bikes”. Dos anys després, se’n va proclamar campió.
La seva vida, però, va canviar el 1999, quan va participar al “Movistar Activa Joven Cup”: les proves que organitzava l’empresa Movistar per descobrir joves talents del motociclisme. Tot i quedar-ne vuitè, l’organitzador de les proves, l’expilot Alberto Puig, va decidir fitxar-lo i convertir-se en el seu entrenador i mànager. L’any 2000, amb només 15 anys, Pedrosa va quedar quart al Campionat d’Espanya de 125. La seva progressió va ser espectacular: el 2001 va ser vuitè al Campionat del Món de 125, i el 2002 tercer, amb victòries a Holanda, Japó i València.
El 2003, amb 18 anys, es va proclamar campió del món de 125. La felicitat, però, amb prou feines li va durar una setmana ja que, set dies després d’obtenir-ne el títol, va patir la lesió més greu de la seva carrera: es va trencar els dos turmells per culpa d’una caiguda al circuit australià de Phillip Island. Després d’una dura recuperació, Pedrosa va sorprendre el món superant-se a si mateix. Va reaparèixer el 2004 en la categoria de 250 i es va proclamar campió del món: es va convertir en el pilot més jove de la història en guanyar el Campionat del Món. Després del títol es va especular molt sobre la possibilitat que donés el salt a MotoGP, però Pedrosa va preferir esperar una temporada per preparar-se millor i, de pas, guanyar el segon títol consecutiu en la categoria del quart de litre. Està a punt d’aconseguir-ho.

l'autor

Sergi Larripa

Director de la Revista Claror i Director de Marketing i Comunicació de Clubs Claror

Llicenciat en Ciències de la Comunicació per la UAB, Diplomat en Història per la UB, Master en Direcció de Marketing d’Entitats Esportives UB, Postgrau en Polítiques de Marketing IQS-URL, Postgrau en Marketing Digital i Inbound Marketing a Inesdi.

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate