"La pedra és més intel·ligent que nosaltres"

Ester Benach

11 de novembre, 2002

És japonès i fa 24 anys que treballa fent les escultures de la façana del Naixement del Temple Expiatori de la Sagrada Família. Les entrevistes no li fan el pes, però sap que concedir-ne forma part de la feina: "Així puc ajudar la gent a conèixer més el temple i a enamorar-se'n". Durant l'entrevista es mostra agradable, i desprèn espiritualitat en cada tema que toca. Picar i treballar la pedra és la seva vida. La Sagrada Família, una segona casa a la qual li agrada convidar a tothom

Entrem al Temple de la Sagrada Família per la façana del Naixement i, mirant a l'esquerra, veiem el taller on Etsuro Sotoo i els seus companys piquen i modelen pedra. Deixa la feina i seiem en un banc. Sabent que potser no és dels treballadors de la Sagrada Família més coneguts per la ciutadania, li demanem que ell mateix es presenti.

"Sóc un amant de la pedra, amant de l'art, de la cultura i de la pau, que és el que més desitjo per al món. Però sé que la meva força és limitada i, per això, intento fer-ho de la millor manera possible dins del meu camp, que és la pedra."

Després de 24 anys treballant a la Sagrada Família, quin valor ha adquirit per a vostè?
Té un valor enorme. És com aquell llibre que des de petit has llegit una i una altra vegada i que, quan ets gran, encara que no hagi canviat gens, et segueix agradant i et dóna altres satisfaccions. O com un quadre que mai no ens cansem de mirar o com la música que sempre ens ha agradat i que ens segueix aportant coses. És la nostra joia, i s'anomena cultura. Aquestes coses les hem de valorar. El Temple de la Sagrada Família és un llibre, o bé una cançó de la qual encara ningú ha pogut tocar tota la partitura ni llegir-ne totes les pàgines, però que ja sabem que està molt ben feta.

Es veu com un privilegiat?
Sí, sense cap mena de dubte. Però tothom ha de ser un privilegiat a la seva feina. Per què? Doncs perquè tothom ha d'estimar la feina que fa i estar-ne orgullós, tant si és forner com jardiner. No hi ha diferència. Però sí, especialment privilegiada és la que fem aquí, perquè hi vénen moltíssims turistes, molta gent. I la sensació és de tenir molta responsabilitat.

La responsabilitat de fer un bon treball perquè el vegin els altres?
Sí, es nota que és una obra molt important. La nostra obra serà cada vegada més important a mesura que la gent la sàpiga valorar, perquè encara no ho sap fer prou. Aquesta obra té un valor enorme, per a tota la humanitat i per a tota la història de l'Univers.

I sentint-la tan seva, ja li agrada que hi hagi tants visitants? No envaeixen la seva parcel·la?
I ara! Tothom hi té dret, i tothom ha de conèixer la Sagrada Família. Com més gent l'estimi, més força tindrem. Si la gent estimés més no hi hauria tants problemes al món. Quan tothom es coneix no hi ha problemes; en canvi, quan trobem coses desconegudes topem amb problemes com la xenofòbia. Això és fruit de la manca de coneixement, de la falta d'educació.

Es considera un amant de la pedra, però, com es pot arribar a estimar les pedres?
La pedra és més intel·ligent que nosaltres, té un cor més gran que nosaltres, és la nostra mare. Hem nascut i vivim gràcies a la Terra. Sota els nostres peus hi ha fang, hi ha tota una sèrie de materials; però, vista globalment, la Terra és com una peça de pedra que flota i viatja a gran velocitat per l'Univers. Ho havia pensat alguna vegada? Ara que em fa aquesta entrevista, quan se'n vagi, quan mengi o quan balli… Tota la vida la farà a sobre d'un tros de pedra. I aquesta pedra es diu Terra, i està viva.

I vostè n'agafa un tros i el transforma...
Sí, la meva feina és agafar un tros de carn d'aquest ésser per transformar-lo una mica i col·locar-lo en un altre lloc, a poca distància. Aquest lloc es diu façana del Naixement. Però si ho faig com jo vull me n'adono que no puc. Jo, per exemple, voldria que una pedra flotés, però ella em diu que això no ho puc fer i que l'he d’enganxar. Si no ho faig bé, cau. Pensant en això, tota la condició és que l'he d'obeir, que no puc canviar-la. Ella ho sap tot i jo he de fer el que em demani, és més intel·ligent que jo. A més, si aconsegueixo obeir-la al cent per cent, quedo enormement satisfet i feliç. O sigui, que té un gran cor.

I què expliquen les pedres que conformen la façana del Naixement?
És Jesús, que és la llum més forta i que més brilla de l'Univers. I es veu com aquesta llum, en sorgir, fa créixer els fruits de les plantes sense que prèviament tinguessin fulles, un aspecte fonamental en la vegetació i que demostra que el seu naixement és un miracle.Tots els animals, els ocells..., canten enèrgicament i amb alegria el naixement del nen Jesús. A sota podem veure un ocell que no pot volar i, després, com aquest ocell vola, es fa més gran i fa un viatge per tots els continents. És el món sencer ple d'energia i d'alegria. És la nostra gran alegria, i això és el que vol reflectir Gaudí.

I ara que parla de Gaudí, qui és per a vostè l'arquitecte?
És un gran home que fa, més o menys, un quilòmetre, perquè el seu cap està per sobre dels núvols. Sempre està parlant amb Déu; per això em resulta una mica difícil veure qui és Gaudí. Però ell, si m'obligues a dir-te qui és, és el primer home que va entrar al futur. Més que nosaltres. En la seva època ell ja va entrar al segle XXI, al XXII o fins i tot al XXIII. És un home del futur, no un home del passat.

Quines coses li demostren que ell era un home del futur?
Jo fa 24 anys que treballo aquí i ell sempre m'està ensenyant coses. He estudiat, he treballat moltíssim i sé algunes coses de Leonardo Da Vinci. Però Gaudí és molt més gran que Da Vinci. Gaudí ens pot ensenyar les coses que són més importants per al futur i conèixer-ne el perquè. El sistema de construcció del Temple de la Sagrada Família, la seva teoria i la seva estructura són genials.ç

Vostè es va convertir al catolicisme. Hi va tenir alguna cosa a veure el fet de treballar al Temple?
Jo vaig estar 12 anys treballant aquí sense convertir-me al catolicisme. Vaig estar aprenent moltes coses del catolicisme i del cristianisme per poder fer bé la meva feina. I dono gràcies als meus companys i a tota la gent que em dóna suport, perquè durant més d'una dècada em van deixar treballar aquí lliurement, sense ser de la seva religió. Tenen un gran cor.

Quina religió practicava, abans?
Era budista. Però des de molt petit havia tingut molt d'interès per totes les religions. Cadascuna té moltes coses interessants. Vaig estudiar molt el budisme, el sintoisme…, però finalment vaig descobrir que el més important de tot era l'amor. I això, qui ho va dir? Jesucrist. Doncs em vaig acostar a ell.

I si li demano que m'expliqui la façana de la Passió?
Fa temps que l'arquitecte de les obres em va demanar que no critiqués la façana de la Passió.

Serien crítiques positives o negatives?
No, jo no critico res, només dono la meva opinió. A mi m'agrada més la idea de Gaudí que el que s'està fent ara.

Manté bones relacions amb el seu company en les obres?
Aquí hi ha dos escultors: el senyor Subirachs i jo. Ell té el seu equip i jo tinc el meu, i la nostra manera de treballar al Temple de la Sagrada Família és completament diferent. Potser tots dos estimem molt aquest temple, però de forma diferent. I a mi m'agrada més Gaudí que el que fa el senyor Subirachs.

Així no creu que sigui positiu que un monument així creixi amb dos estils tan diferents?
Hi ha gent que diu que Gaudí ja ho permetia. Però, encara que ho permetés, crec que el més important del món és l’harmonia i, tenint en compte això, en dubto. Si treballem així no hi ha harmonia. Segur que en podríem trobar una altra, que és ser Gaudí.

Així pensa que Gaudí no estaria satisfet de veure com evoluciona la seva obra?
Això no m'ho pot preguntar a mi. Ho ha de dir vostè. Jo no puc opinar.

Què li sembla, que molts barcelonins encara no l'hagin visitat mai?
Això passa a tot el món! No pensi que tots els japonesos que vénen aquí coneixen tota l'escultura japonesa.

I per què als japonesos els agrada tant Gaudí?
Un dels motius és perquè, després de la II Guerra Mundial, el Japó va començar a treballar dur i a lluitar econòmicament per aixecar el país. Els japonesos són grans treballadors i grans investigadors i perfeccionistes de les coses. Són ràpids i complidors. Aquesta obra és una contradicció total amb el sistema japonès i, aleshores, els sorprèn. Però, encara que canviés aquesta circumstància, el cor del japonès no canviaria. I seu cor sempre ha estimat molt la natura. L'educació que rebem ens diu que si no la cuidem i respectem ens castigarà. I Gaudí és la natura.

Després de 24 anys, té algun punt i final el seu treball al Temple?
No. A mi m’agradaria treballar-hi dos segles més -riu. Hi ha molta feina aquí. Hem de continuar el claustre i omplir el temple d'escultures.

No pensa que podria dedicar-se a fer altres obres?
Sí, però és que això és casa meva. On hi ha les meves obres és casa meva. Són com els meus fills. I jo vull que tothom vingui a veure casa meva i la meva família.

Un amant de la pedra

Etsuro Sotoo va néixer a Fukuoka l'any 1953. Viu a Arenys de Munt amb la seva dona pianista (Hisako Hiseki) i la seva filla Yuki.

A casa, es lleva el primer. Fa l'esmorzar i porta la filla a l'escola d'Arenys. Afirma que el seu treball "és la cosa més important de la meva vida" i que hi pensa des que es desperta. Fins i tot admet que, a vegades, "penso tant en la feina que quan porto la meva filla a l'escola em despisto i agafo el camí de l’autopista que porta cap a la Sagrada Família". I, rient, explica que aleshores opta per dur-la amb ell al Temple. Hi treballa intentant complir les dates i tasques definides, cosa que li ha comportat dedicar-s'hi de manera infatigable fins que, com ell mateix explica, "el meu cos em diu que ja no pot més. És quan m’assec i, en intentar aixecar-me, ja no puc!"

Preguntes molt personals...

Una ciutat per viure-hi?
Arenys de Munt

Un lloc per anar de viatge?
Tot el món

Un plat?
Sushi

Un llibre per llegir?
Antoni Gaudí, de Joan Matamala

Una pel·lícula de cinema?
Do des Karen, de Kuroshawa

Un mitjà per estar informat?
La premsa

Mar o muntanya?
Els dos són bons. Per què ho preguntes? Si vas a la muntanya trobaràs un món fantàstic, i si mires sota el mar també

Un cantant o grup musical?
La música clàssica i el Jazz

Quin personatge històric li hauria agradat conèixer?
Gaudí, evidentment

Què valora més de les persones?
La humanitat

Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria?
Donar les gràcies per haver-me triat i després, començar a canviar les coses per anar cap a una autèntica democràcia

Què s’enduria a una illa deserta?
Aigua i menjar perquè, si no, no podria viure-hi

Un desig confessable?
Salut per a tota la meva família

l'autor

Ester Benach

Directora d'excel·lència i responsabilitat social

Llicenciada en Ciències de la Comunicació (UAB), Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques (UOC), Màster en Responsabilitat Social Corporativa (UOC)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate