La plenitud als 40 anys

Sergi Larripa

11 de novembre, 1996

Cada minut que juga un senyor de Ripollet bat un nou rècord a la lliga espanyola de bàsquet (ACB) i a l’esport espanyol: en Joan «Chichi» Creus. L’home més veterà de l’esport professional espanyol que, acabats de fer els 40, segueix demostrant partit rera partit que l’esportista no té data de caducitat si a la seva qualitat tècnica hi afegeix la professionalitat, dedicació i modèstia de què fa gala l’actual capità del TDK Manresa. Fa pocs dies, en «Chichi» va començar a escriure amb un quatre els seus anys d’edat. La revista «Tot Claror» va voler passar una estona amb un dels esportistes més emblemàtics del nostre país. La nostra visita a la capital del Bages no va poder ser més profitosa.

Què pensa quan sent que algú diu que vostè és una institució del bàsquet espanyol?
Jo ho relaciono molt amb el temps, els anys que fa que jugo. Fa 22 temporades que sóc a primera divisió i, clar, el fet de dur-hi tants anys i mantenir el nivell és el que la gent més valora. Això, d’altra banda, m’ha permès batre alguns rècords, haver acumulat molts minuts a la lliga ACB, i tenir molt bones estadístiques.

De tota manera, la figura de «Chichi» Creus transcendeix les estadístiques. A vostè se'l reconeix més per l’actitud, per la professionalitat...que no pas per tenir aquest o aquell rècord de la lliga.
Penso que tot va junt. Tot el que puguis imaginar de dedicació, hores d’entrenament, treballar minuciosament, tot es resumeix en la quantitat d’anys que pugui durar la carrera d’un professional.

Quan va començar, s’imaginava que arribaria a jugar fins als quaranta anys, o més?
No, mai, mai...Ja des de petit mai no m’imaginava o pensava més enllà del moment present en què em trobava. Només he pensat, a cada moment, en intentar ajudar l’equip on jugava...jugar minuts, fer-me un lloc a l’equip, ser titular, però mai pensant més lluny de la temporada en què em trobava. I d’aquesta manera, doncs, mira...vas fent.

Suposo que allò que més li hauran demanat és el secret per a mantenir-se en forma tants anys?
Sí, m’ho han preguntat moltes vegades. Jo crec que el secret rau en: primer, ser el més normal possible en totes les teves facetes tant com a jugador com fora de la pista. Tret això, penso que no hi ha cap més secret.

Què ha estat el millor de la seva carrera?
És difícil saber què valores més de la teva carrera. Quant a forma de jugar, n’estic gaudint molt més ara que no pas abans. L’etapa que va dels 35 als 40 anys ha estat la que més m’ha complagut, potser perquè m’he pres les coses d’una altra manera. Quan vaig fer els 35 vaig dir-me allò de, «bé, tens 35 anys, ja has fet i demostrat molt, i a partir d’ara el que has de fer és jugar per divertir-te i perquè t’agrada».

Quina diferència hi ha entre el Creus jove i el Creus d’aquesta darrera etapa, a partir dels 35 anys?
El cert és que ara, des que m’ho vaig prendre així, jugo molt més tranquil. Potser jugo sense tanta explosibilitat com abans, sense tantes ganes (ganes vull dir a nivell «d’entrega»)...ara jugo amb més fredor, amb més cap, i la cosa crec que em va molt bé, no? Abans em recordo que jugava els partits sencers i em donava al cent per cent des del minut 1 fins al minut 40, amb ganes sempre de fer coses noves, no m’agradava perdre...acabava mort tots els partits. Allò va ser una etapa que la recordo molt bona des del punt de vista «d’entrega», però aquesta etapa, que la considero molt més relaxada, m’ha donat més èxits que no pas abans.

Li queda alguna assignatura pendent al món del bàsquet?
Més o menys...no. M’hagués agradat estar més vegades a la selecció, a on penso que hi he estat poc, però tampoc és una cosa que m’hagi tret el son. Quant a assignatures pendents, més o menys al llarg de la teva carrera vas cobrint les diferents etapes. I potser el que em faltava i vam aconseguir era un títol com la Copa del Rei que vam guanyar l’any passat aquí a Manresa. Va ser una d’aquelles coses que no t’esperes i et deixen molt satisfet.

Per cert, respecte al tema de la Selecció, és cert que fa poc, amb 39 anys, ha estat a punt de tornar a la Selecció?
Sí, sí, sí. He parlat amb el seleccionador i, bé, vam deixar les coses clares. Ell estava interessat en convocar a un jugador amb experiència, però vaja...és també una cosa arriscada, que entre cometes, no queda bé (convocar a la selecció a un home d 39 anys) i jo crec que hi ha bons jugadors joves, que necessiten jugar per arribar a ser vàlids per a la selecció. És molt més positiu que jugui gent que en un futur pugui pujar el bàsquet que no jugadors molt veterans.

Seria possible veure encara, amb 40 anys, a Joan Creus a la Selecció?
No, ara ja no és possible. Per la meva part és ja una etapa acabada.

A la pista, als vestidors...què pensa un jugador més gran que els seus entrenadors i que podria ser el pare dels seus companys?
Jo m’ho miro a l’inrevés. Fora de la pista intento ser jove com ells, adaptar-me. Home, hi ha coses que no m’hi puc adaptar. Si n'hi ha un que diu que li agrada «Metallica» doncs, home, em costa acostumar-m’hi. Però, en línies generals intento seguir el ritme d’ells. I pel que fa a l’entrenador no hi ha cap tipus de problema. Si un entrenador fa bé la seva feina, porta els entrenaments ben programats...l’edat no significa cap tipus de problema. En aquest sentit, jo sóc un treballador que fa què li diuen, i ja està.

Pensa que el bàsquet espanyol li ha fet justícia?
Per a mi, quant a la gent vinculada al bàsquet, sí que se m’ha fet justícia. Pel públic en general potser no. No he estat mai un Indurain ni un Epi. No he estat mai en una primera línia fixa. Potser fins a l’any passat, quan vam guanyar la Copa del Rei, el gran públic no em va conèixer. Però, vaja, per a la gent que sempre ha seguit el bàsquet, penso que sí se m’ha fet justícia.

Quina és la millor anècdota de la seva vida esportiva?
Home, anècdotes n’he tingudes moltes al llarg de la meva carrera. Però no en recordo cap d’especial que sobresurti.

Li molesta que li preguntin quan es retirarà del basquet?
No, la veritat és que ja no em molesta perquè fa 10 anys, des que en tenia 30, que m’estan fent la mateixa pregunta. Aleshores, sí que m’emprenyava que m’ho preguntessin perquè no veia la retirada a prop. Des dels 34-35 anys és un tema que tinc assimilat, i ara tinc la resposta totalment apresa, sempre dic el mateix: jo jugo pensant només en la temporada present. I si jugues bé, et trobes físicament bé i a l’equip on estàs li interessa, s’arriba a un acord i es continua. I així, aniré fent.

En qualsevol cas, el dia que es retiri, sigui als 45, als 50...seguirà vinculat al bàsquet?
Sí. M’agradaria fer alguna cosa relacionada amb el bàsquet.Si pogués entrenar a un equip de la lliga ACB, millor, és el que m’agradaria més. Si no, entrenaria nanos o faria alguna altra cosa. En qualsevol cas és fer alguna cosa a peu de pista, no m’agradaria massa fer coses de despatx.

Per què el bàsquet espanyol ha perdut pes els darrers anys?
Hi ha diverses raons. Potser el «boom» del bàsquet va ser massa «boom». Va coincidir amb un moment en què el futbol estava molt baix. Ara passa a l'inrevés. El futbol és molt amunt, i a un país on el futbol és l’esport número 1, evidentment el bàsquet se’n resent. Després, a nivell de selecció, la cosa tampoc ha anat gaire bé, i això afecta perquè la gent perd interès. Altres raons: han donat molts partits per la tele, sobretot de la NBA, fet que subratlla, per la comparació, el baix nivell del nostre bàsquet.

Per què actualment costa tant que surtin joves Epis, joves Solozabals o joves Creus?
També hi ha diverses raons. Tingues en compte que del cinc inicial, tres places estan ocupades per estrangers. Els clubs són sotmesos a molta pressió, i les dues places que queden per a jugadors d’aquí, només s’atorguen a jugadors amb experiència. És difícil donar una plaça a un jove, o que entri en la rotació de canvis. Els entrenadors, en general, no s’arrisquen, i això provoca que fins i tot jugadors contrastats i amb categoria es quedin sense equips. Hi ha la base, la idea, que a un equip han de jugar tres nord-americans i dos qualsevols. I això fa que, sovint, veiem jugar americans que no s’ho mereixen i altres que, en canvi, mereixen jugar, estan perduts per lligues inferiors. Tot plegat fa que no vagi bé la cosa.

El bàsquet europeu s’equipararà a l’americà algun dia?
No. És ja per una qüestió de raça. El bàsquet és un esport on la raça negra té molts avantatges. I allà n’hi ha molts i molt bons jugadors de raça negra. Tenen molt avantatge i, a partir d’aquí, és difícil pensar que ens hi poguem igualar.

Què canviaria del bàsquet actual?
En qüestió de regles de joc podríem canviar dues coses: una, rebaixar el temps de possessió de la pilota, de 30 a 24 segons, per fer un bàsquet més dinàmic. L’altre, que considero gairebé impossible d’aplicar, seria prohibir la defensa zonal, tal i com fan a l’NBA. Penso que canviant aquestes dues regles, el gran públic veuria un bàsquet més ràpid, amb marcadors més alts, i jugades més espectaculars. Tot i això, he de dir que a mi m’agrada molt el bàsquet europeu: és un bàsquet més tàctic, més cerebral...gairebé com una partida d’escacs.

I de l’esport en general, què canviaria?
No canviaria gran cosa. Ens hem d’adaptar als temps que corren. I si hi ha d’haver tant «marqueting», si les coses s’han de fer com es fan en bé de l’esport, ja m’està bé. Fins i tot, la qüestió del fanatisme en l’esport, penso que és lògic que existeixi i, en certa manera, li dóna salsa a l’esport, tot i que hem d’evitar que es produeixin certes reaccions.

Currículum vitae

Joan Creus va néixer el 24/11/1956 a Ripollet.

Jugador de bàsquet del TDK Manresa des de fa 4 anys, acompleix la seva 23ena. temporada al bàsquet d'élit. Juga de base i fa 1'76 m d'alçada.

Al llarg de la seva carrera esportiva ha jugat a 5 equips: Ripollet (equips inferiors), Hospitalet (1975-77), Granollers (1977-80), F.C.Barcelona (1980-82), Granollers (1982-93), TDK Manresa (des de 1993 fins a l'actualitat).

Al seu palmarès hi figuren:

1 títol de Lliga (amb el Barça, la temporada 80-81)

3 Copes del Rei (dues amb el Barça, temporades 80-81 i 81-82) i una amb el TDK Manresa (temporada 95-96)

Ha estat 28 vegades internacional amb la Selecció espanyola, amb qui va obtenir la medalla d'argent a l'Europeu de Nantes de 1.983

Té tres marques històriques a la Lliga ACB: 12.000 minuts jugats, 6.000 punts anotats i 750 pilotes recuperades.

Va ser entrenador de l'Escola Sagrada Família

En Joan Creus no oblida els seus anys d'estudiant quan, a finals dels anys 70, dividia la jornada entre Esplugues, on s'esforçava per acabar la carrera d'Educació Física a l'INEFC, i Granollers, on feia les primeres passes al bàsquet professional. La seva passió pel bàsquet li permetia desplaçar-se, dimarts i dijous, al carrer de Sardenya de Barcelona i entrenar a l'equip aleví de l'Escola Sagrada Família. Actuals entrenadors del Safa-Claror com l'Àngel Martí van rebre les seves primeres lliçons de bàsquet de qui avui és un dels mites vius del bàsquet català.

Preguntes molt personals...

Una ciutat per viure-hi?
París.

I un país?
Catalunya.

Un bon llibre per llegir?
La Conjura de los necios, de John Kennedy Toole.

Una pel·lícula que recordi?
La muerte de un ciclista

Un diari per estar informat?
El Periódico de Catalunya o La Vanguardia

Un lloc on anar de viatge?
Menorca.

Què te n'enduries a una illa deserta?
A la meva dona.

Què valores més de les persones?
La intel·ligència que tinguin per a resoldre problemes afectius o quotidians.

Esquerres o dretes?
Esquerres.

Mar o muntanya?
Muntanya.

Paella o botifarra amb mongetes?
Botifarra amb mongetes.

La nit o el dia?
Dia

Michael Jordan o Magic Johnson?
Michael Jordan

Barça o Espanyol?
Barça.

Un programa de TV?
Els documentals o algun programa esportiu.

«Quién sabe dónde» o «Sorpresa, Sorpresa»?
Cap dels dos.

Matrimoni o solteria?
Matrimoni, tot i que també s'ha de saber gaudir de la solteria.

Pragmatisme o Idealisme?
No sabria dir-t'ho.

Un personatge històric?
El tennista Bjorn Borj.

Un desig confesable?
N'hi hauria prou amb dir-lo perquè no es complís, així que no confesaré que desitjaria guanyar la Lliga ACB.

 

l'autor

Sergi Larripa

Director de la Revista Claror i Director de Marketing i Comunicació de Clubs Claror

Llicenciat en Ciències de la Comunicació per la UAB, Diplomat en Història per la UB, Master en Direcció de Marketing d’Entitats Esportives UB, Postgrau en Polítiques de Marketing IQS-URL, Postgrau en Marketing Digital i Inbound Marketing a Inesdi.

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate