"No m'agrada parlar de mi "

Yuri Fernández

10 de novembre, 2005

Raül lópez, amb només 25 anys, ja ha tocat el cel i l’infern del bàsquet. Va ser el segon català en anar a la NBA i ha perdut dos anys per una lesió. Ara, torna a casa per formar part d’un projecte que ha donat molt a parlar: l’Akasvayu Girona.

Què vas pensar la primera vegada que et van trucar per fitxar per al Girona?
Les primeres gestions les van fer els representants, i després em van trucar per dir-me que hi havia aquesta possibilitat. Al principi et pot sobtar una miqueta, però quan em van explicar el que volien fer vaig veure que anaven seriosament.

I com és que al final vas apostar per un projecte com el de l’Akasvayu Girona?
Tenia ganes de tornar i eren dels que van mostrar més interès i confiança. Jo sortia d’una situació molt delicada, d’una lesió. Tot i això, ells se’n van informar i van mantenir el seu interès. Akasvayu tenia ganes de fer un bon equip, un bon projecte. A més, estic a prop de casa meva. Van ser molt factors que van fer que fos molt fàcil prendre una decisió.

I com senta tornar a estar a casa?
No és tant el fet de tornar a casa. El millor és tornar aquí, on veus la teva gent, segueixes els teus costums i està clar que després de passar tres anys fora és molt agradable tornar.

Com valores la teva actuació en aquest inici de temporada?
Al principi em va condicionar la baixa d’Arriel, ja que vaig haver de jugar molts minuts i això es va notar en una mica d’irregularitat per part meva. Ara que ha tornat en Mc Donald i que està a un gran nivell, jo puc anar agafant el ritme a poc a poc. Està clar que sempre vull jugar però ara estic en una situació ideal en què puc anar aportant coses de mica en mica: un dia faré més punts, un altre aportaré en intensitat, en defensa...

Vas pactar amb l’entrenador els minuts que jugaries?
Al principi de la temporada, sí que hi havia un acord amb els metges per no carregar els genolls, però cada partit em vaig trobant millor i això em permet anar guanyant minuts a la pista.

L’Akasvayu ha posat tot els seus esforços a fer un equip molt competitiu. Realment creus que podeu arribar a guanyar la Lliga?
Crec que s’ha venut des del primer moment que som un equip capaç de guanyar la Lliga. El que som ara mateix és un equip que pot plantar cara a tots els rivals. Hi ha molts equips que fan bones temporades. Crec que hem d’estar preparats per quan arribi el moment intentar-ho; però d’aquí a dir que es pot guanyar queda molt.

Així doncs, quins són els teus candidats al títol?
Tau, Madrid, Barça i Unicaja són per mi els grans candidats. L’Unicaja ha començat una mica més fluix, però crec que aquestes són les plantilles que estan una mica per sobre de la resta. Darrere hi ha un grup, en el qual ens trobem nosaltres, que hem de fer un esforç per estar entre els millors. I és per això que treballem dia a dia.

Hi ha gent que diu que no n’hi ha prou amb ajuntar els millors jugadors a força de talonari...
Hi havia molta gent que dubtava del projecte. El més important, més que els noms, és formar un equip, i això és el que estem fent a l’Akasvayu Girona. El que volem és donar a parlar com a equip i, amb les victòries d’aquest inici de temporada, ho estem aconseguint.

Es fa difícil l’adaptació de tants jugadors nous?
No és fàcil per a cap equip. Està clar que hi ha equips que porten molt temps jugant, formant plantilles molt potents i amb grans inversions i encara no han guanyat res. Ara mateix, nosaltres només estem començant i sabem que el camí no serà fàcil.

Amb l’expectació que ha aixecat la teva tornada a Europa, sents la pressió de ser un jugador decisiu?
En un equip de bàsquet hi ha dotze jugadors. L’únic que vaig demanar en venir a Girona va ser un equip competitiu. Jo puc tenir més o menys protagonisme depenent del moment, però no vaig venir amb la mentalitat d’haver de fer-ho tot jo, i em sento molt a gust aportant-hi com un més de l’equip.

Quines raons et van portar a deixar la NBA?
Vaig deixar la NBA per diferents raons, però la més important és que va arribar un moment en què jo vaig creure que era el més oportú.

Hi havia una clàusula segons la qual havies d’anar al Madrid en cas de tornar a Europa...
El Reial Madrid tenia els meus drets a Europa, però l’Akasvayu Girona tenia ganes que hi anés i els del Madrid tenien més dubtes i al final va passar el que jo volia: que era jugar a Girona.

Es comenta que la NBA està en hores baixes. Creus que ha perdut potencial?
Hi ha un xic de tot: la NBA no ha perdut potencial, com a molt no ha progressat tant com ho feia abans. En canvi, el bàsquet d’aquí, ara mateix, està progressant de manera espectacular. De tota manera, això forma part dels cicles.

Quin és el millor i el pitjor record del teu pas pels Utah Jazz?
El millor va ser tenir l’oportunitat de jugar a la NBA que és el que havia volgut des de sempre. I el pitjor, sens dubte, van ser les lesions.

Penses tornar a la NBA?
Ara mateix, no. Estic molt bé aquí, en aquest nou projecte.


Si t’haguessis de vendre davant un entrenador, quines de les teves qualitats destacaries?
No m’ha agradat mai parlar de mi, del que faig bé o malament, perquè tampoc ho sé. Hi ha moltes vegades que tu creus que ho fas bé i és tot el contrari. S’ha de tenir present que unes facetes del joc se’t donen millor que unes altres.

En quin moment creus que està el bàsquet espanyol, pel que fa a la selecció?
El nivell de la selecció està molt amunt i ho porta demostrant fa molt de temps sempre lluitant per les medalles.

Pesa molt l’absència de Gasol?
Sí. A qualsevol equip li treus un jugador que és del millor que hi ha en el món i es nota molt.

T’agradaria defensar la samarreta de la selecció catalana?
Sí, seria una bona cosa.

I què pot esperar l’Akasvayu Girona de Raül López?
Intentar aportar coses positives a l’equip, intentar ajudar l’equip a guanyar partits. Tampoc és qüestió de pensar que un ho ha de resoldre tot. Crec que tenim un equip molt competitiu.

Quin record tens del Joventut?
Va ser on em vaig formar. Els anys de formació van ser molt bons i després al primer equip vaig tenir la sort de debutar a l’ACB.

I del Madrid?
Van ser dos anys bastant bons pel fet que era la primera vegada que sortia del meu equip de sempre i que jugava en un equip ple d’estrelles. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer gent que havia admirat molt.

Què t’has perdut per culpa del bàsquet?
M’he perdut moltes coses que fa la gent de la meva edat que, la veritat, m’hagués agradat viure.

I què has guanyat?
Altres coses que, si no fos pel bàsquet, no hagués pogut fer mai. Jo crec que recompensa una per l’altra.

Preguntes molt personals

Una ciutat per viure-hi? Amsterdam
Un lloc per anar de viatge? Irlanda
Un plat? Qualsevol de pasta
Un llibre per llegir? Cuatro Amigos
Una pel·lícula de cinema? Clercks
Un mitjà per estar informat? Internet
Mar o muntanya? Mar i muntanya
Un cantant o grup musical? Extremoduro
Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Jimmy Hendrix
Un esportista a qui admiri? Cap
Què valora més de les persones? El que m'aporten
Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? Mai no ho seria
Dretes o esquerres? No hi crec
Què s'enduria a una illa deserta? Moltes coses
l Un desig confessable? Guanyar la Lliga aquest any

El segon català de la NBA

Raül López va néixer el 15 d’abril de 1980 a Vic. Es va formar com a jugador al Joventut de Badalona i va formar part de l’equip dels Júniors d’Or que es va proclamar campió del món davant la selecció dels EUA. La temporada 2000-2001 va protagonitzar el traspàs més car de la història de l’ACB quan el Reial Madrid el va fitxar per 300 milions de pessetes. El base gironí va completar una gran temporada i el Reial Madrid es va proclamar subcampió per sota del Barça de Gasol. Un any d’èxits que va completar amb la medalla de bronze a l’europeu de Turquia. La gran actuació del base gironí va fer que sortís en el número 24 de la ronda del draft i que els Utah Jazz es fixessin en ell. Però aquella temporada havia de començar el seu calvari: el base es va trencar els lligaments del genoll. L’octubre de 2003 va debutar amb el difícil paper de fer oblidar als aficionats d’Utah un dels millors bases de tots els temps: John Stockton. Es va convertir, per tant, en el segon català en jugar a la NBA, després de Pau Gasol. Ara, després d’una altra lesió que el va tenir un altre any en blanc, el base de Vic torna a casa per demostrar el que es deia d’ell quan va marxar: que és el millor base d’Europa.

l'autor

Yuri Fernández

Partner a Global Market Business Advisers

Llicenciat en Periodisme (UAB)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate