Un risc per l'esquena

Albert Giménez

3 de novembre, 2003

Mandal escrivia a la seva obra Homo Sedens (1985): "S'ha de saber tenir cura de la columna vertebral, perquè només en tenim una i ens ha de durar tota la vida". Els hàbits de vida actuals, però, no ens hi ajuden. Ens passem bona part del dia asseguts, cosa que comporta que cada cop hi hagi més gent amb mal d'esquena.

Bona part de les consultes que els metges atenem estan relacionades amb el dolor lumbar o cervical de persones que estan "esclavitzades" en despatxos. Tant és així que alguns autors, com Grandjean, han observat que "el personal que treballa en llocs informàtics presenta una freqüència de dolor al coll i a les espatlles 13 vegades superior a aquells que treballen en un despatx tradicional" (entenem per tradicional el que no utilitza ordinador). Això és perquè quan treballem amb l'ordinador hi estem "enganxats pels ulls" i ens concentrem sobre un punt molt concret, la qual cosa no ens permet pensar en la resta del nostre cos fins que la molèstia no és excessiva.

Seure o, fins i tot, la cadira ens és tan familiar que no ho identifiquem com una acció o un objecte que ens puguin ocasionar problemes. En canvi, els riscos de dolor lumbar poden ser tan nocius com els que patim si aixequem una càrrega pesada, acció de risc clarament reconeguda i de la qual coneixem bé les mesures preventives.

Quan seiem en una cadira tradicional es produeix una marcada pèrdua de la corba lordòtica fisiològica de la zona lumbar, la qual cosa posa en tensió els lligaments de la columna i les fibres posteriors dels discos intervertebrals, els quals en resulten perjudicats. I, malgrat que descansen, les extremitats inferiors transmeten totes les forces cap a la base de l'esquena.

El risc dels escolars

Ja en l'edat escolar s'inicia el patiment de les zones cervical i lumbar i les consultes per mal d'esquena són cada cop més freqüents. Les causes són diverses. D'una banda, es calcula que un alumne passa un miler d'hores cada any assegut a l'aula i cal tenir en compte que el mobiliari escolar no sempre s'adapta prou a una personeta que està en transformació constant a causa del creixement.

Un bebè passa de ser una personeta de cap gros i d'extremitats molt curtes i en rotació externa (la qual cosa li resulta molt còmoda per llepar-se els dits dels peus) a ser un nen/a petit/a a qui els ossos se li allarguen de cop, els músculs se li tornen més rígids i els peus se li allunyen. Durant la pubertat, en canvi, el creixement es produeix més pel tronc (6cm de tronc per cada 2cm de fèmur, aproximadament). I, per si tot això fos poc, el ritme de creixement no és el mateix per a tots els infants i joves de la mateixa edat.

D'altra banda, des de ben joves s'inicien en el coneixement, ús i moltes vegades abús de l'ordinador, la consola de videojocs o la televisió.

Alguns estudis també indiquen com a causes dels dolors els impactes en saltar en monopatí, les "passejades" en bicicleta de muntanya o la pràctica cada vegada més intensa d'esports de competició.

En l'edat adulta, les activitats que s'associen al mal d'esquena són la feina al despatx, el fet de passar-nos moltes hores asseguts conduint o viatjant (tren, avió, cotxe, autobús, camió...) o fer llargues passejades en bicicleta.

Totes s'han estudiat àmpliament, de la mateixa manera que grups d'experts han investigat les múltiples causes que s'associen al mal d'esquena i al seu tractament, encara que moltes vegades no s'arriba a saber l'origen del dolor.

L'ergonomia en el lloc de treball

Segons el Diccionari enciclopèdic de medicina d'Enciclopèdia Catalana, l'ergonomia és la "ciència que tracta de l'adaptació del treball a les condicions psicològiques i anatomicofisiològiques de l'home, a fi que el binomi home-màquina assoleixi la més gran eficàcia possible".

Així, els ergònoms i altres professionals de la salut (terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes o bé metges del treball) s'ocupen de modificar els llocs de treball segons les característiques físiques de cada persona, tenint en compte, entre altres factors, un estudi de les necessitats gestuals.

En el cas de la cadira, aquests estudis ergonòmics assenyalen que, si en tenim una de ben dissenyada i d'adaptada a les nostres necessitats, no serà còmoda per a una altra persona. I, s'hi s'ha dissenyat per desenvolupar una activitat concreta, no té per què ser-nos còmoda per a una altra activitat. Fins i tot si tenim la cadira ideal no és recomanable utilitzar-la durant gaire temps.

Per altra banda, els fisioterapeutes aconsellen que, si ens hem d'estar gaire estona asseguts, introduïm canvis de ritme en la feina i que hi intercalem períodes de marxa i de descans.

Claus per adaptar el nostre lloc de treball

La cadira:
- Adaptable a l'usuari i a la tasca
- Giratòria
- Regulable (alçada del seient i del suport lumbar i inclinació del respatller)
- Base estable, com a mínim amb cinc suports a terra

Seient: entapissat amb material transpirable i amb un farcit ferm de 2-3cm d'espessor, una profunditat de 40 a 44cm, una inclinació ajustable (entre -5 i +8 graus) i amb la part davantera en forma de corba suau.

Respatller: convex en vertical i còncau en horitzontal, més tou que el seient. Ha de permetre el recolzament ferm de la zona lumbar. En el cas d'una taula amb ordinador, ha de permetre que l'esquena s'hi recolzi del tot.

Reposabraços: longitud menor que la del seient, per poder acostar-se a la taula.

La taula: Alçada adequada a les mides de l'usuari. Tot i que seria ideal tenir taules regulables, una solució parcial és una taula alta, cadires regulables i reposapeus per a les persones més baixetes.

Tauler inclinat: ens permet postures més favorables per llegir o escriure.

l'autor

Albert Giménez

Metge esportiu i osteòpata del Claror Sardenya

Llicenciat en Medicina (UAB). Osteòpata.

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate