Escoliosi: la desviació de la columna

Neus Vives

1 de novembre, 2005

L’escoliosi, o desviació de l’esquena, és un problema actual que cal tractar en vista del futur. un diagnòstic precoç és la principal clau per aconseguir frenar-ne l’evolució i evitar que empitjori la nostra qualitat de vida.

Els humans podem mantenir-nos en posició erecta gràcies sobretot a la columna vertebral. Però és cert que anar en contra de la gravetat es paga amb un preu car ja que representa la primera causa de dolor en la societat.

La columna vertebral, també anomenada raquis, ens assegura l’equilibri estàtic i dinàmic i fa d’estoig protector de la medul·la espinal i de les arrels nervioses. Es forma durant la vida intrauterina i es va diferenciant i ossificant fins que s’acaba de créixer.

Si la mirem de perfil, hi veurem unes curvatures que són necessàries per fer la seva funció. No passa el mateix amb les curvatures que podem detectar mirant-la de front, ja que per funcionar bé ha de ser recta.

Qualsevol curvatura pot arribar a ser un problema amb repercussions més o menys importants en el futur.

Què és l'escoliosi?
L’escoliosi és una deformitat tridimensional de la columna vertebral on el desviament lateral s’acompanya d’una rotació o gir de les vèrtebres, de forma que apareix una giba (gep) paravertebral i un falcament dels cossos vertebrals.

Cal diferenciar l’escoliosi estructurada de l’actitud escoliòtica. Aquesta última és una deformitat postural del raquis, però no s’acompanya ni de rotació vertebral ni de falcament dels cossos i, per tant, no s’origina “gepa” paravertebral. Diem que en l’actitud escoliòtica la corba és flexible perquè la podem rectificar. La majoria de vegades correspon a una diferència de longitud de les cames i desapareix en estirar-se. Altres vegades són vicis posturals que el nen agafa en l’etapa escolar. També poden observar-se corbes a la columna quan hi ha una contractura muscular. En aquests casos, el tractament consistirà a corregir-ne la causa i fer una bona rehabilitació.

La causa de l’escoliosi és desconeguda en la majoria dels casos (75%). Només en un 10% la causa és una malformació present en el naixement. La resta de casos poden originar-se per malaties neuromusculars o d’altres com la poliomielitis, l’espina bífida, tumors o accidents. Tot i això, hi ha dos factors que influeixen decisivament en l’evolució: la predisposició genètica i el creixement.

El tractament
La finalitat del tractament de l’escoliosi és aconseguir que el creixement ossi finalitzi amb una deformitat que no produeixi limitació en la vida diària i que no progressi. Dependrà, doncs, del grau de deformitat, de l’edat del nen i del grau de maduració òssia.

Malgrat que molts autors opinen que l’exercici físic i la fisioteràpia no tenen cap efecte corrector real de la deformitat, ja fa dècades que s’utilitzen com a teràpies complementàries que obtenen molts beneficis per als afectats d’escoliosi.

En aquest sentit, els exercicis de cinesiteràpia (escola d’esquena) i la natació terapèutica són eines excel·lents per compensar les desviacions ja que milloren el to muscular, corregeixen els desequilibris posturals, augmenten la flexibilitat i milloren la respiració.

El tractament ortopèdic amb cotilles o guix s’utilitza sobretot amb aquells joves en etapa de creixement que presenten un curvatura d’entre 20 i 45 graus. En adults, una opció és la cirurgia, que està especialment indicada si la desviació produeix molt dolor, problemes respiratoris o, simplement, per qüestions estètiques.

TIPUS D'ESCOLIOSI

Segons l'edat:
Infantil: abans dels tres anys. És molt greu ja que, quan l’infant creix, la curvatura pot agreujar-se fins als 100 graus.
Juvenil: dels 3 als 10 anys. Té molt risc d’evolucionar..
De l’adolescent: dels 10 als 18 anys. És la més freqüent i sol aparèixer en les noies després de la primera regla i en els nois al final de la pubertat.
Adult: pot ser una escoliosi originada en la infància que no s’hagi tractat. També pot ser degenerativa o traumàtica..
Segons la localització:
Dorsal: la més freqüent. En adults, pot ocasionar problemes cardiorespiratoris.
Dorsolumbar: pot aparèixer una sola corba o una corba doble que s’equilibra i produeix menys alteració estètica.
Lumbar: és greu i pot provocar artrosi en l’edat adulta.

l'autor

Neus Vives

Cap de l’Àrea de Salut del Claror Cartagena

Metge especialista en Medicina de la Educació Física i l’Esport (UB)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate