Et fa mal l'esquena?

Albert Giménez

4 de novembre, 2002

De les visites que es fan a les consultes mèdiques, aproximadament 1 de cada 6 obeeix a un problema relacionat amb el mal d'esquena. En la majoria dels casos, el dolor apareix perquè s'adopten postures incorrectes en les tasques més quotidianes

Alguns estudis afirmen que aproximadament el 80% de la població patirà com a mínim un episodi de mal d'esquena en algun moment de la seva vida.

Altres treballs que retraten la situació actual corroboren que entre el 30 i el 50% d'adults tenen problemes relacionats amb la columna vertebral.

Però el més preocupant és que aquests malestars apareixen, cada cop amb més freqüència, a una edat primerenca; ja és molt comú que nens i nenes en edat de creixement presentin hiperlordosi (curvatura de la columna) o altres trastorns en la postura. I els autors insinuen com a origen dels problemes "els canvis bruscos de sobrecàrrega i abús, la tensió emocional o un estrès excessiu (exàmens, pressió familiar, etc.), ja que poden ocasionar alteracions musculars, és a dir, futurs problemes d'esquena".

Per això, si el nostre fill o filla es queixa de manera reiterada de mal o molèsties a l'esquena, el primer que hem de fer és consultar amb un metge especialista que en pugui determinar la possible causa i ens pugui orientar quant al tractament. Hem de saber que força molèsties que apareixen en la infància i l'adolescència es poden no només controlar sinó també corregir, la qual cosa evitarà en alguns casos alteracions en la columna a mitjà o llarg termini. Si no actuem en aquests infants que pateixen dolor d'esquena sovint, el 50% d'ells continuaran amb molèsties en l'edat adulta.

Per què ens fa mal l'esquena?

En la majoria dels casos, el mal d'esquena es deu a desequilibris musculars produïts pel propi creixement, a sobrecàrregues secundàries, a un entrenament esportiu inadequat o mal dosificat o a l'adopció de postures incorrectes en la realització de les tasques ordinàries.

En canvi, les causes derivades per traumatismes i/o malformacions de la columna vertebral no es donen amb tanta freqüència i, fins i tot en les dolències emmarcades en les incurvacions anormals de la columna podem distingir entre les posturals i les originades per una deformitat estructural.

Les primeres, les posturals, les produeixen habitualment factors externs a la columna com, per exemple, una dismètria, que s'origina si les cames no mesuren el mateix, amb una diferència que superi el centrímetre i mig (per sota d'aquesta diferència el cos té capacitat de compensació). En alguns casos en què la longitud de les extremitats inferiors és diferent i superior a aquest centrímetre i mig, el problema es trasllada a la pelvis, que adopta una obliqüitat, la qual cosa repercuteix en la columna vertebral, que a la vegada es corba per compensar el tronc i mantenir centrat el cap amb la pelvis.

Però l'evolució d'aquestes incurvacions de tipus postural sol desaparèixer o limitar-se, en el cas dels més joves, quan s'atura el creixement, o quan es tracta la dismètria, perquè en desapareix la causa.

Altres factors que poden originar problemes d'esquena són la insuficiència muscular, la "desgana" de postura, l'augment de les glàndules mamàries en les nenes que entren en la pubertat o l'abús d'estar-se assegut (excés de televisió, ordinador, mobiliari escolar inadequat, excés de pes en les carteres o en les motxilles, etc.). Tots poden provocar una mala posició, en què les espatlles estiguin projectades endavant, un augment de la cifosi toràcica fisiològica i, algunes vegades, un augment de la lordosi lumbar com a compensació.

El més important és saber que tots aquests trastorns es poden corregir fàcilment si modifiquem la posició i procurem reforçar la musculatura, de manera que s'afavoreixi l'adopció d'una postura correcta.

 

Aprendre a cuidar la columna

 

No tots els centres esportius ofereixen activitats orientades a corregir les males postures i a adquirir bons hàbits que afavoreixin la columna vertebral. Però a les instal·lacions gestionades per la Fundació Claror aquestes activitats s'han prioritzat, i funcionen estretament lligades a l'Àrea de Salut, que orienta, assessora i fa un seguiment de cada alumne.

Així, als poliesportius Claror, Sagrada Família i Marítim es fa natació terapèutica infantil i per a adults i escola d'esquena per a adults.

I, a més, per a aquesta temporada, l'Esportiu Claror proposa una activitat nova, l'Escola d'Esquena Infantil, pensada per a nois i noies majors de vuit anys que pateixin mal d'esquena.

L'activitat pretén educar posturalment d'una manera divertida, mitjançant jocs, en una barreja entre la iniciació esportiva i la gimnàstica.

Per diferenciar els problemes originats per males postures d'aquells que poden tenir un origen estructural cal que els interessats s'adrecin a l'Àrea de Salut de l'Esportiu Claror, que orientarà els usuaris en cada cas.

Mesures d'higiene postural

1. Hem d'evitar estar en la mateixa posició o fent la mateixa activitat durant molta estona.

2. Si és necessari, cal modificar el mobiliari del nostre entorn: els sofàs, cadires o llits molt tous són perjudicials. També cal cuidar la il·luminació i l'alçada dels objectes.

Si estem drets...

3. Si no caminem és millor posar un peu més avançat que l'altre i anar canviant de posició.

4. Cal utilitzar sabates còmodes i de taló baix (entre 2 i 5 cm).

5. Hem de recollir els objectes de terra flexionant els genolls i mantenint l'esquena recta.

Si estem asseguts...

6. Hem de mantenir l'esquena recta i recolzada a la cadira.

7. Els peus (talons i dits) han d'estar plans al terra (si no es toca, cal posar-se una cadireta) i els genolls han de formar un angle recte amb els malucs.

8. La cadira ha d'estar a prop de la taula per evitar la inclinació endavant.

Si estem estirats...

9. Una de les postures recomanades és la fetal, és a dir, de cantó amb les cames flexionades i aliniant el coll i el cap amb la columna.

10. També es pot estar cara amunt, flexionant les cames i posant un coixí sota els genolls.

11. No és gens recomanable dormir de cap per avall, ja que modifiquem la curvatura lumbar i obliguem a girar el cap per respirar.

12. El matalàs i el somier han de ser ferms i rectes, ni molt tous ni molt rígids.

13. El coixí no ha de ser molt alt, per no corbar el coll en excés.

l'autor

Albert Giménez

Metge esportiu i osteòpata del Claror Sardenya

Llicenciat en Medicina (UAB). Osteòpata.

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate